4. La història. Dimissions

Finalment, el 20 de desembre de 1993, Josep Maria Pros dimiteix de Dusam. Segons ell no és fruit de les acusacions i insinuacions de les darreres setmanes, les quals qualifica de “kafkianes” i que afecten una persona que “fa una cosa amb tota la bona intenció del món, sense cobrar a més a més”. Pros addueix que “plegar era la millor solució perquè, entre altres coses, si el motiu de fricció entre els dos grups (PSC i CiU) era jo, desapareix aquesta fricció. Una vegada dimitit jo, ja està”. Fint i tot, en la carta de dimissió titlla la seva relació familiar amb l'alcalde com a “llunyana”.

Valorant la dimissió, Jaume Domingo denuncia que Pros “porta cobrats 4.150.601 pessetes de l'empresa Parven mentre desenvolupava un càrrec de representació municipal”, i que “la dimissió es fa per parar tota mena d'acció legal que es pugui emprendre”.

També demana el cessament de Llasat com a president de Dusam i la dimissió de Martí Carnicer, afirmant que aquestes dues persones “han estat plenament conscients de la incompatibilitat del senyor Pros, com ho demostra la declaració davant notari de l'escriptura de constitució de Dusam, on Pros declara no estar sotmès a cap incompatibilitat”. Segons ell la prova d'aquesta incompatibilitat serien els articles de la llei 26/12/83 sobre incompatibilitats.

El febrer de 1994 Josep Colet Diu, un altre antic regidor del PSC, ocupa la vacant deixada per Pros al Consell d'Administració de Dusam.

El 9 d'abril de 1994, quan no han passat ni quatre mesos de la dimissió de Pros, Martí Carnicer dimiteix després de quinze anys com alcalde de la vila i és substituït per Josep Maria Llasat. El 13 d'abril, durant el ple que oficialitza la seva dimissió, Carnicer explica que la decisió “és fruit d'una llarga reflexió, profunda de continguts i debatuda amb un conjunt ampli de companys de la trajectòria política”. Finalitza la seva intervenció al Ple dient que “m'agradaria que ningú no fes interpretacions sesgades de les meves paraules, no hi ha cap altre motiu que els que jo he assenyalat i qui digui alguna cosa diferent caldria preguntar-li perquè ho fa”.

En aquest sentit Benet Jané considera que no hi ha una explicació clara a la dimissió de Carnicer, i creu que no ha estat justificada per cap raonament concret. CiU anuncia que el seu equip jurídic continuarà investigant l'afer Parven.

El dia 18 del mateix mes Josep Maria Llasat és nomenat alcalde i durant les següents setmanes es realitzen reunions entre PSC i CiU per formar un govern unitari. Les negociacions finalment no arriben a bon port.

El 27 de maig el ple de l'Ajuntament del Vendrell aprova el plec de condicions econòmiques i administratives que regiran l'adjudicació, pel sistema de subhasta, de les obres compreses al projecte d'urbanització de la plaça que ocupava l'antiga escola Àngel Guimerà, sota la qual s'està construint el pàrquing soterrat. La plaça, a més a més, s'anomenarà Pep Jai, pagès i polític vendrellenc, antic militant del PSC, pel qual va ser diputat i senador, i oncle de Martí Carnicer.

En el mateix ple s'aprova el plec de condicions que regiran la venda, també per subhasta, del dret de vol municipal per a la construcció d'un edifici-façana a la mateixa plaça. Els empresaris que optessin a la construcció de l'edifici havien de respectar el disseny exterior que contemplava el projecte, tot i que a l'interior tindrien llibertat de construcció.

El projecte global d'urbanització, és a dir, de la plaça i de l'edifici, té un pressupost de 66 milions de pessetes. El disseny és obra del gabinet d'arquitectes Tusquets & Diaz Associats.

El 22 de setembre de 1994 s'inaugura el pàrquing soterrat en un acte que compta amb els parlaments de Felip Palau, president del Consell d'Administració de Parven, i de Josep Maria Llasat, alcalde del Vendrell.

El 15 d'abril de 1995 s'inaugura la plaça Pep Jai, tot i que l'edifici-façana encara no estava enllestit.