3. La història. Esclata la polèmica

Finalment el 8 gener de 1993 comencen les obres de construcció del pàrquing amb un acte on participen l'alcalde i regidors municipals, presidents d'entitats de la vila i representants de les empreses Parven 93 SL i Gerfe SA. Aquest darrera és l'empresa vendrellenca que realitzarà l'obra tal com s'havia acordat prèviament.

El 12 de març de 1993 l'ajuntament aprova el reglament de funcionament de la zona blava, així com l'ordenança que regularà les seves tarifes. L'aparcament regulat es posa en marxa durant el mes de maig, entrant en funcionament 260 places situades al carrer del Dr. Robert, la Rambla, el Mercat, una zona del carrer Cerdanya i a la plaça Francesc Macià. Les situades a Coma-ruga, a la plaça Germans Trillas, començaran a funcionar el juny.

Durant el ple municipal del 13 d'octubre de 1993 esclata la polèmica, quan els regidors de CiU abandonen els seus escons a la sala de plens, abans de començar la sessió, després de demanar a l'alcalde que retirés un dels punts de l'ordre del dia. Aquest punt, sota el títol “Proposta de conveni amb Parven 93 SL sobre la gestió de les sancions de tràfic”, s'acabarà aprovant amb el vots favorables dels regidors socialistes, els únics que hi participen, i sota l'atenta mirada dels regidors convergents que segueixen la sessió des del públic.

CiU acusa l'equip de govern de cedir a dit la gestió de les multes “sense fer el corresponent concurs públic”. També denuncien que sent un dels gerents de Parven 93 SL, Josep Maria Pros, cunyat de Martí Carnicer, alcalde del municipi, aquest “s'havia d'haver abstingut en la votació, segons marca la llei”. Expliquen la possibilitat que l'Ajuntament tingui “altres interessos a sota per donar aquesta concessió a l'empresa Parven”. Fins i tot l'edició de “El 3 de vuit” de 15 d'octubre, en la seva pàgina 36, anuncia la intenció de CiU d'impugnar la votació.

En una roda de premsa posterior Martí Carnicer reta al grup convergent a demostrar que existeix alguna il·legalitat i titlla la seva actuació de “xantatge”.

Durant les setmanes posteriors la polèmica creix i assistim a un creuament de cartes i recriminacions entres els dos partits del govern. CiU centra el debat en la relació familiar directa entre Pros i Carnicer, al que acusa d'haver realitzat l'adjudicació per concessió directa, sense concurs públic, i insistint en el fet que l'alcalde s'hauria d'haver abstingut en la votació i debat del punt, així com de qualsevol negociació amb Parven 93 SL.

A principis de novembre, en una carta titulada “Evidentment, hi ha un altre estil”, publicada al Diari del Baix Penedès, Jaume Escarré, membre de Dusam en representació de CiU, explica que “Dusam havia de ser l'empresa que construiria el pàrking, i així varem rebre i estudiar els primer pressupostos. Fou aleshores que el senyor Pros i el senyor Llasat ens oferiren la possibilitat que fos una altra empresa, en què participaria Dusam, qui construís el pàrking. La cosa semblava tan clara que fins i tot el senyor Pros ja havia aconseguit que ell seria al Consell d'Administració de la nova empresa, no en representació de Dusam, sinó de l'altra empresa, Delta 10”.

Una setmana després, Convergència i Unió anuncia que demanarà el cessament de Josep Maria Pros com a membre i conseller delegat del Consell d'Administració de Dusam, així com la dimissió del seu president Josep Maria Llasat. En una roda de premsa celebrada a la seva seu comarcal Jaume Domingo (CiU) denuncia que existeix “un conflicte d'interessos, perquè Josep Maria Pros és conseller delegat de Dusam i, per tant, representant municipal a l'empresa Parven, quan l'empresa privada de Pros, Norma 3, és l'administradora de Parven. Això vol dir que l'empresa de Josep Maria Pros està cobrant uns diners per portar l'administració de Parven (...)”.

A finals de novembre Benet Jané afirma que l'actuació de Pros és il·legal i que incompleix la normativa de la llei d'incompatibilitats.

Per altra banda, Jaume Domingo, en declaracions a “El 3 de vuit” de 3 de desembre de 1993, denuncia que en l'expedient de la cessió de la gestió de les multes que el consistori va realitzar de forma directa a Parven 93 SL “no hi consta que s'hagin demanat tres projectes a tres empreses diferents per portar aquest servei, la qual cosa, per a nosaltres, no s'ajusta als tràmits normals que marca la llei en aquestos casos”.

Tot seguit comenta que a l'expedient només hi ha: l'informe de la proposta del regidor d'Hisenda, dictaminada per la Comissió d'Hisenda; la proposta que el mateix regidor va fer després, la qual esmena la primera; l'informe del secretari general de l'Ajuntament i la proposta de conveni amb la gestió de servei del negociat de multes per l'empresa Parven.

Jaume Domingo es pregunta: “com sabem que l'empresa Parven és la que ofereix més bones condicions?”.