La
setmana passada us explicava com 4 anys després d’aprovar-se, a
l’Ajuntament del Vendrell, una moció presentada per la CUP del
Vendrell per inventariar i retirar la simbologia franquista que
encara hi havia al municipi, el nostre consistori encara no havia fet
res de res.
També
us explicava que part d’aquest inventari ja havia estat realitzat
pel Memorial Democràtic. Entre els vestigis relacionats hi ha una
placa de marbre blanc, per la que aquest organisme públic en
recomanava la retirada, situada al carrer del Mar número 12, molt a
prop del mateix Ajuntament, dedicada a “D. Francisco Palau i
Rabassó, gran patriota fundador de la Peña Ibérica Vendrell”.
La placa es va posar el 1955.
Qui
era Francisco Palau Rabassó i què era la Peña Ibérica?
Palau
i Rabassó fou un vendrellenc militant de moviments de l’extrema
dreta espanyola.
Va
ser un dels fundadors i principal dirigent de la Peña Deportiva
Ibérica, entitat política i esportiva de caire ultradretà i
anticatalanista creada a Barcelona el 1923. L’entitat, camuflada
com a penya del RCD Español, estava integrada per funcionaris de
l’Estat i ex-militants del Sindicato Libre i de la La
Traza, així com per militars i alguns obrers.
Durant
els primers anys es va caracteritzar per promoure enfrontaments amb
aficionats del FC Barcelona. Hem de tenir en compte que el futbol
començava a convertir-se en un esport de masses, i el RCD Español
es convertia, pels nacionalistes espanyols, en l’equip “que
sostenía la bandera españolista en Barcelona” front el FC
Barcelona, identificat amb el catalanisme.
José
Fernando Mota Muñoz (Universitat Autònoma de Barcelona) explica a
“Precursores de la unificación: el España Club y el
voluntariado español, una experiencia unitaria de la extrema derecha
barcelonesa (1935-1936)”, que “la Peña Deportiva Ibérica
se había separado en 1923 de los Grupos Esportivos Iberia, nombre
bajo el que se camuflava la actividad de los grupos de choque de la
Juventud Tradicionalista a los que encuentran demasiado tibios en su
españolismo”.
A
tall de dada, sobre el seu tarannà violent, la referència que en fa
un article, publicat al portal PericosOnline.com, en record al primer
títol de Copa guanyat per part del RCD Español. El partit es va
celebrar a València, al camp de Mestalla, el 3 de febrer de 1929, i
el va enfrontar al Real Madrid. El text comenta que “cal
explicar que entre els prop de quatre mil desplaçats espanyolistes
(per uns vuit mil seguidors blancs), una part significativa pertanyia
a l'activista Peña Ibérica de José María Poblador i Francesc
Palau i Rabassó, fet que va fer pensar a les autoritats en la
possibilitat de que es generessin disturbis de gravetat”.
El
1925 eliminen la paraula “Deportivo” del seu nom i comencen a
tenir cada cop més significació com a grup espanyolista de
l’extrema dreta, caracteritzats per les seves accions violentes.
Altres
dirigents coneguts van ser José María Poblador y José Solano
Latorre
A
Barcelona, carlistes espanyolistes, membres de la Peña
Ibérica, dels Sindicatos Libres i la JNE, així
com militars destinats a la ciutat comtal, van confluir el 1924 a la
Unión Patriótica, partit impulsat per Miguel Primo de Rivera
per sostenir políticament la seva dictadura.
La
Peña Ibérica però, sempre va mantenir la seva autonomia
organitzativa i la seva predisposició a l’acció directa. Quan es
va dissoldre part de la seva militància es va integrar a la Unión
Social Hispánica, altres a les JONS i alguns a altres
organitzacions.
En
una pàgina web trobo més referències a Francisco Palau i Rabassó.
El situen, l’any 1934, com a President de la Unión Social
Hispánica. Sobre aquesta entitat es citen part dels seus
Estatuts Socials, presentats davant el Gobierno Civil de la
província de Barcelona, l’1 de juliol de 1933: “Su objeto es
la unión de todas las clases sociales españolas para conseguir la
superación de España en un espíritu de justicia, disciplina y
patriotismo”. L'edició de 19 d'abril de 1934 de La
Vanguardia el posiciona com a “jefe
de propaganda” d'aquesta organització.
Aquesta
mateixa pàgina identifica Palau i Rabassó com a “futuro
falangista”. De fet ens explica que el 30 de març de 1935 es
dissol l’USP per acord unànime de la seva Asamblea General
per tal d’integrar-se a la Falange de Barcelona.
Per
la seva banda, José María Poblador apareix com a cap de la cèl·lula
barcelonina de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista
(JONS) que el 1934 també es fusionava amb Falange Española,
creant-se Falange Española y de las JONS a la que també va
encapçalar a Barcelona.
No
he trobat la data exacta de la seva mort tot i que a la pàgina 18,
de l’edició de 19 de maig de 1954, de “La Vanguardia
Española” es fa referència al “Sentido homenaje a la
memoria de Don Francisco Palau Rabassó”. La notícia explica
que “en el Círculo de Estudios se celebró el anunciado acto de
homenaje a la memoria del malogrado patriota don Francisco Palau
Rabassó, fundador de la Peña Ibérica, acto que fué presidido por
el subjefe provincial del Movimiento, don José Solano Latorre
(...)”.
Recordar
que José Solano Latorre havia estat company de Palau Rabassó al
capdavant de la Peña Ibérica.
El
text també explica que a l’acte hi va participar Salvador Palau
Rabassó, “hermano del agasajado, quien después de recordar
diversas anécdotas de carácter familiar agradeció la celebración
del acto”. Per més detall, en Salvador Palau i Rabassó va ser
advocat i expert en filatèlia (va ser el primer president de la
Federación Española de Sociedades Filatélicas). A dia
d’avui, el principal carrer de la zona escolar del Vendrell porta
el seu nom.
L’acte
d’homenatge va finalitzar, de nou amb la intervenció de Solano
Torre, al crit de “¡Arriba España!”.
La
pàgina 14 de “La Vanguardia Española”, de 6 de gener de
1955, presenta una crònica del funeral a la secció de
necrològiques. Explica que es va realitzar “en la Capilla del
Santísimo, de la iglesia parroquial de la Concepción se celebraron
ayer por la mañana solemnes funerales en sufragio del alma de don
Francisco Palau Rabassó (...)”. Comenta que els assistents
“elevaron sus oraciones por el eterno descanso del que fué gran
patricio barcelonés, cuya memoria perdurará tanto por sus virtudes
personales como por el manifiesto patriotismo de que siempre dió
muestras a través de su actividad pública y privada”.
El
periòdic quinzenal “Vendrell. Portavoz Católico de la Villa”
ens explica el motiu de la col·locació de la placa. L'edició de 15
de gener de 1955 informa, a la segona pàgina, de la sessió plenària
de l'ajuntament vendrellenc, celebrada el 29 de desembre de 1954.
Entre els acords s'informa del següent:
“Organizar,
conjuntamente con la Jefatura Local del Movimiento, para el día 20
de Enero próximo, los actos commemorativos del XVI Aniversario de la
Liberación de nuestra Villa por las invictas fuerzas del Glorioso
Ejército Nacional, aprobándose como uno de los principales a
celebrar, el de la colocación de una placa en la casa donde nació
el preclaro hijo de esta Villa Don francisco Palau Rabassó, fundador
de la “Peña Ibérica” que seguía en la Región Catalana los
postulados del Insigne proto-mártir José Antonio Primo de Rivera,
fundador de Falange Española”.
És
una vergonya que tants i tants anys després del final de la
dictadura franquista la gent del Vendrell encara hagi d'aguantar
plaques de d'homenatge a personatges com “don Francisco Palau i
Rabassó”. Per decència, i per no trair la memòria de totes
aquelles persones que han patit, d'una forma o una altra, la
repressió feixista de l'etapa franquista, l'equip de govern hauria
de retirar aquest símbols de forma immediata.
I
si la passivitat dels nostres governants continua, de la mateixa
manera que els darrers trenta anys, ho farà el poble.
