 |
| El clot de l'antiga cantera romana amb l'obelisc al mig. |
Una
de les meves aficions és la història i, especialment, la història
de l'antiga Roma. Aquest desembre vaig aprofitar per visitar dos
enclavaments propers a la nostra vila: la cantera del Mèdol i el
conegut com a Pont del Diable, tot i que és tracti d'un aqüeducte.
En
aquest post parlaré de l'antiga pedrera del Mèdol. Hi podreu
arribar per la carretera N-340 a l'alçada de la rotonda de la Móra,
passat un pont a esquerra a través d'un camí de terra d'uns 400 m.
També s'hi pot arribar per l'AP-7, entrant a l'àrea de servei del
Mèdol per un camí apte per tota classe de vehicles.
Tot
i que a la web del Museu d'Història de Tarragona posi que des del 1
de febrer de 2013 està tancada per restauració, la realitat és que
es pot visitar sense problemes des de la tardor. L'entrada és
gratuïta.
La
cantera romana presenta un gran clot amb un obelisc de 16 metres
d'alçada que marca el nivell en el que va començar l'extracció de
la pedra. La profunditat del clot varia dels 15 als 20 metres.
Tal
com explica “Tarraco. Guia Arqueològica”, editada el novembre de
2012 per la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, la pedra
d'aquesta cantera es caracteritza per un color groc daurat, amb
tonalitats que poden anar del vermell al blanquinós, i per ser
relativament fàcil de treballar. S'ha calculat que aproximadament
entre 50.000 i 60.000 metres cúblics de pedra, principalment en
època romana. L'explotació va començar al segle II aC.
Els
blocs que s'extreien eren traslladats en carro i es traslladaven per
la Via Augusta, o bé directament fins a Tàrraco, o bé pels antics
aiguamolls de la Móra es traslladaven a la platja on es carregaven
en vaixells destinats a la ciutat. Aquesta pedra va servir per
construir els principals edificis de la Tarragona romana.
No
hi havia tornat des de que era petit, quan hi havia anat amb l'escola
quan vam fer unes colònies a Altafulla. És un espai relativament
desconegut, tot i ser molt pròxim, però que em va encantar. A la
màgia d'imaginar-se els centenars de persones que hi van treballar
fa més de 2000 anys, se suma un entorn on impera la natura i la
tranquil·litat.
Actualment
es pot observar que les feines de restauració no han finalitzat. Han
fet un itinerari que recorre el perímetre de la pedrera, amb
diversos mirador repartits pel camí. A dia d'avui no es pot baixar
dins del clot, però pel que vaig veure que si que es contempla
aquesta possibilitat quan la restauració estigui finalitzada.
Vaig
trobar a faltar plafons explicatius, tot i que tinc la sensació que
és un dels mals endèmics de totes les restes arqueològiques de la
Tàrraco romana.
Ja
tardeu en fer-li una visita!!
