El passat dimarts vaig participar en un acte, en nom
de la CUP del
Vendrell, organitzat conjuntament entre la PAH i l’ANC al pavelló de l’Escola Pau Casals. El
motiu era explicar el posicionament de la CUP respecte la Iniciativa Legislativa
Popular contra els desnonaments i la pobresa energètica, impulsada conjuntament
per la PAH,
l’Aliança contra la
Pobresa Energètica i l’Observatori DESC. S’ha d’explicar, ja
que poder hi ha gent que ho desconeix, que la gent de l’ANC al Vendrell ha fet
una gran feina recollint unes 600 signatures (perdoneu-me però no recordo la
xifra exacta!).
L’acte es va dur a terme en el marc de l’assemblea
ordinària que els afectats i afectades per la hipoteca celebren cada dimarts.
Durant la mateixa, l’ANC va explicar la qüestió de la ILP, algunes persones de la PAH ens van explicar la seva
situació, i després cadascú va explicar el seu posicionament.
En primer lloc, aprofito aquest humil espai per, en
nom de la CUP del
Vendrell, per reiterar el nostre agraïment a la gent que forma part de l’ANC i
de la PAH per
donar-nos l’oportunitat de participar en l’acte. Aprofito també per expressar,
més o menys, la idea que vam voler traslladar a la gent que participava a
l’assemblea.
Sempre hem tingut ben clar que qualsevol possibilitat
real de transformació de la societat passa per l’empoderament de les persones,
és a dir, que la gent del carrer passi d’un posició de passivitat política,
limitant la seva activitat en aquest àmbit a anar a dipositar una papereta en
un urna cada 4 anys, a passar una posició activa de participació de les
dinàmiques dels nostres pobles i ciutats, del nostre teixit associatiu, del
nostre país. La gent ens hem d’involucrar i deixar de delegar en aquelles elits
polítiques i econòmiques que porten gestionant les nostres institucions els
darrers gairebé 40 anys.
I feia especial il·lusió participar en l’acte de
dimarts perquè s’ajuntaven dos dels moviments ciutadans que indubtablement més
han fet durant els darrers anys en aquest sentit. La PAH i l’ANC han demostrat que la
ciutadania organitzada i mobilitzada és capaç d'assolir avenços importantíssims
i fins i tot marcar l’agenda política dels grans partits nacionals.
Mai havia estat tan normalitzat el fet de parlar
obertament d'independència: fa 10 anys gairebé ens tractaven d'il·lusos i molta
gent fins i tot et mirava malament, i mai havíem estat tan aprop d'assolir
aquesta cita. I fa uns anys tampoc haguéssim imaginat que la gent del carrer
posaríem en situació d'escac a les totpoderoses entitats bancàries, i molts menys
que s'aconseguirien, per exemple, fites tan importants com les dacions en
pagament.
La CUP, com no pot ser d'altra
manera degut al nostre compromís amb l'alliberament social de les classes
populars dóna suport absolut i sense dubte a la ILP. De fet, des dels
inicis de la PAH
sempre hi ha hagut militants de la
CUP i de la resta d'organitzacions de l'Esquerra
Independentista, que han participat en moltes de les assemblees de la PAH que trobem arreu del
territori.
Hem de tenir molt clar que, sense aquesta
mobilització popular encapçalada per la gent de la PAH, una bona part dels
partits “tradicionals” mai haurien donat suport a iniciatives com la ILP contra els desnonaments. I
alguns, com CiU, que a dia d'avui encara no s'han pronunciat. Un posicionament,
per cert, del que dependrà l’aprovació o no de la iniciativa, ja que per ara
els suports parlamentaris (CUP-AE, ICV-EUIA, PSC i C’s) suma 66 escons, pels 68
necessaris. Curiós, o no, que l’altre partit que no donarà suport a la ILP sigui el PP.
No oblidem, a més a més, que molts d'aquest partits,
alguns dels quals donen suport a la iniciativa, tenen deutes desorbitats amb
les mateixes entitats financeres que s'han dedicat a fer negoci amb
l'especulació immobiliària.
No oblidem tampoc que partits com el PSC són
directament responsables de la situació actual. Que ningú oblidi a la Carme Chacón, en el
seu moment ministra d'habitatge, va impulsar mesures per agilitzar els
desnonament.
I tot plegat sense tenir en compte les moltes
persones vinculades a partits polítics, principalment del PSC i CiU, que han
format o formen part de Consells Consultors, o Consells d'Administració, de
grans empreses energètiques com Gas Natural o Endesa, o d'entitats bancàries: des dels socialista
Narcís Serra, als convergents Miquel Roca, David Madí o Francesc Homs. I ja no
parlem dels milers i milers d'euros que han cobrat polítics de diferents colors
en concepte de dietes per assistir als consells d'administració de les caixes
estalvis
Per tant, un dubte lícit que crec que tothom hauríem
de tenir és: fins a quin punt estaran disposat a mossegar la ma de l’amo que
els li dóna de menjar?
Per tot això hem de lluitar conjuntament per
l'aprovació d'aquesta ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica, però
haurem de continuar lluitant i pressionant per tal que aquesta no quedi en
paper mullat, com per desgràcia passa massa sovint.
L’ANC en la qüestió nacional i la PAH en l’àmbit social, ens han
demostrat quin és el camí: lluitar, lluitar i lluitar!
Més informació sobre la ILP: http://ilphabitatge.cat/ca/
Més informació sobre les portes giratòries i la presència
de membres de partits polítics als consells d’entitats bancàries i grans
empreses energètiques: http://www.elcritic.cat/investigacio/deu-casos-de-portes-giratories-als-paisos-catalans-2144
