Aprovació definitiva de les ordenances fiscals per l'any 2016

Ahir es van aprovar definitivament les ordenances fiscals de l'Ajuntament del Vendrell per l'any vinent, amb el vot favorable de l'equip de govern i gràcies a l'abstenció del PP, C's i Podemos.

El ple, per voluntat de l'alcalde, es va celebrar a les 9h del matí. Dies abans, en una reunió prèvia amb en Martí Carnicer i on, entre altres coses, ens va comentar la possibilitat de fer-lo a aquesta hora, ja vam traslladar el nostre posicionament contrari. Entenem que fer un ple a una hora com aquesta perjudica el seguiment del mateix per part de la ciutadania i, per tant, va en contra de la participació ciutadana i la transparència.

Des de Som Poble vam votar que NO a l’aprovació definitiva de la proposta d’ordenances fiscals per l’any vinent de l’equip de govern. Per diversos motius que ja vam explicar durant el debat d’aprovació inicial, però principalment perquè és una proposta que un cop més comportarà un augment de l’IBI. Ja sabem que els partits del govern ho volen vendre com una petita pujada d’un 2%, però amb aquest argument intenten amagar, o intenten obviar, que l’anterior legislatura entre les pujades que ells van tirar endavant a nivell local, i les que el PP va tirar endavant a nivell espanyol, l’IBI va augmentar pels vendrellencs i vendrellenques en més d’un 40% en els darrers 4 anys.

També sembla que intentin amagar sota la catifa de l'argument que enguany han congelat les altres taxes i impostos, que també durant la darrera legislatura ja van augmentar de forma brutal taxes com les de l’aigua, la de recollida d’escombraries i altres...

I tenint en compte la precària situació econòmica i social de la nostra vila és obvi que aquest augment de la pressió fiscal ha perjudicat a moltíssimes famílies vendrellenques i ha contribuït a precaritzar encara més la nostra societat.

Nosaltres no acceptem aquestes pujades d’impostos i taxes realitzades durant els darrers anys, pensades per fer pagar a les classes populars, a la majoria de la població, un deute desorbitat que han generat ells, que han generat els seus partits i que han generat les seves polítiques durant els darrers 35 anys. NO amb el nostre vot i NO amb la nostra abstenció.

I els que al ple hi van votar a favor, o es van abstenir sabent que d’aquesta manera quedarien aprovades, han d’assumir a partir d’ara la seva part de responsabilitat en les brutals pujades d’impostos dels darrers 4 anys, ja que amb el seu posicionament contribueixen en donar credibilitat i legitimitat a aquestes polítiques.

I, sincerament, no podem entendre alguns dels posicionaments dels grups municipals en relació a les ordenances fiscals o les al·legacions presentades.

No podem entendre, per exemple, l’actual posicionament d’Esquerra Republicana. Durant l’anterior legislatura la secció local va criticar durament les pujades d’impostos i la política econòmica del consistori....tot i que Esquerra formava part de l’equip de govern municipal. Enguany, que Esquerra novament forma part de l’equip de govern, presenten una proposta d’ordenances que suma un nou augment de l’IBI a les pujades que abans criticaven. L’anterior legislatura argumentaven que era culpa d’en Jimmy...ara de qui és culpa Sr. Marrassé?

I el que és pitjor.... Esquerra va repartir a la població, durant la darrera campanya electoral uns vals que deien textualment: “Val per una rebaixa d’impostos i taxes quan governem a l’Ajuntament”, “Cupó vàlid per a tots els amics i parents que portis” i “Vàlid a partir del 24/05/2015”. Doncs bé, el 24 de maig ha passat, ells tornen a governar a l’Ajuntament....on està la rebaixa de taxes i impostos?? Va ser l'eix central de la seva campanya electoral! Durant el ple vam ensenyar a en Marrasé els vals, per si no els recordava.

Des de Som Poble vam demanar als regidors d'ERC que fossin valents, però sobretot que fossin conseqüents i honestos amb allò que van dir i prometre durant la darrera campanya electoral i que per tant votessin en contra d’aquesta proposta d’ordenances. Entenem que no votar en contra significava que, o bé que no tenien paraula, o bé que en el seu moment, durant la campanya, van enganyar a la ciutadania.

Tampoc podem entendre el posicionament dels grups municipals respecte les al·legacions presentades.

És incoherent que ens adherim al pacte d’alcaldes per lluitar contra el canvi climàtic, per una energia sostenible i per reduir les emissions de CO2, i que en canvi l’equip de govern voti en contra, i la resta de grups s’abstenguin, en tirar endavant bonificacions que proposàvem nosaltres en aquest sentit, bonificacions per cert que no ens hem inventat nosaltres sinó que la llei preveu i posa a disposició dels municipis: bonificació del 50% en l’IBI i de fins el 95% en l’ICIO en habitatges on s’instal·lin sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol, bonificació del 50% en l’impost d’activitats econòmiques a aquells que utilitzin o produeixin energies renovables...

També lamentem especialment el posicionament dels companys de Podemos pel que fa a les esmenes presentades des de Som Poble.

No podem entendre que s'abstinguessin, i no votessin a favor, les diferents esmenes que vam presentar per fomentar i incentivar el cooperativisme. Sobretot tenint en compte que teòricament ells també defensen la importància del moviment cooperativista com una eina de transformació social. Però si fins i tot van fer una xerrada sobre cooperativisme el març! I s'abstenen davant la possibilitat d'introduir esmenes en aquest àmbit?

No podem entendre que s'abstinguessin, per exemple, davant les diferents propostes que presentàvem en forma d'esmenes per tal d'incloure bonificacions de fins el 95% en diverses taxes, com clavegueram, escombraries, guals, etcètera per a contribuents que no arribin al Salari Mínim Interprofessional. No creiem que sigui coherent amb allò que sempre han dit defensar.

No podem entendre tampoc com es van poder abstenir, per exemple, en la proposta que fèiem per augmentar un 50% la tarifa pels caixers automàtics de les entitats bancàries que utilitzen el domini públic local a través de la via pública. Què pensaran, per exemple, els companys i companyes de la PAH?

I tot a canvi de què?

A canvi d'una proposta de l'equip de govern per tal d'establir una subvenció per ajudar a pagar l'IBI a les famílies amb menys recursos econòmics. Una mesura amb la que nosaltres podem estar d'acord però no si és a costa d'empassar-nos unes ordenances fiscals antisocials i absolutament injustes. Unes ordenances que en cap cas tenen en compte criteris progressius, és a dir, que la tarifa a pagar tingui en compte el poder adquisitiu de la contribuent.

Sí s'ha de tirar endavant aquesta subvenció és bàsicament perquè és necessària i perquè és de justícia. Des de Som Poble no negociarem ni farem mercadeig amb allò que és de justícia. La justícia no és negocia, la justícia s'exigeix.

Una subvenció de la que, a dia d'avui, encara no sabem quin serà l'import final pressupostat, ni a partir de quan es podrà començar a cobrar ni, per sobre de tot, les condicions que haurà de complir la ciutadania per tal d'accedir-hi i per tant, desconeixem l'impacte real que tindrà. Una proposta que ara per ara és només una promesa. Una promesa feta per uns partits dels que tots i totes sabem quan val una promesa seva: zero.

Un subvenció que es queda només en l'IBI, una de les ordenances fiscals sobre les 35 que formen el conjunts d'ordenances fiscals que avui s'aproven. Què passa amb la resta? La gent amb menys recursos com les podrà pagar? Com podrà fer front als rebuts d'aigua, escombraries o guals? Què passa amb aquelles famílies que no tenen un habitatge en propietat? Amb aquelles que no poden fer front al lloguer de la seva llar?

No seria més coherent no donar suport a unes ordenances que saben perfectament que són profundament injustes.

Nosaltres no entrarem en aquest mercadeig

Ja està bé de fer un discurs quan s’està fora de les institucions i un altre quan es té representació. Ja n’hi ha prou de dir i prometre unes coses durant la campanya electoral i dir i fer unes altres quan es torna a governar.

Resum de la reunió del Consell d'Administració de Prosceni El Vendrell SLM - 10/11/2015

El passat dia 10 de novembre es va fer reunió del consell d'administració de l'empresa municipal Prosceni El Vendrell SLM. Aquesta empresa és la que s'encarrega de gestionar el Teatre Àngel Guimerà i una part de l'Escola Municipal de Música Pau Casals (els auditoris i la sala polivalent).

La reunió tenia el següent ordre del dia: 

"1. Aprovació, nomenament i acceptació si s’escau dels membres del Consell d’Administració designats per acord de la Junta General celebrada l’1 d’octubre de 2015, i els càrrecs dins del Consell d’Administració.

   2. Nomenament del Conseller Delegat.

3. Facultar al President i al Conseller Delegat perquè puguin comparèixer davant Notari de la seva elecció i solemnitzar en escriptura pública els precedents acords inscribibles al Registre Mercantil, facultant-los així mateix perquè atorguin tots els documents públics o privats, de subsanació, aclararció o rectificació siguin necessaris als efectes esmentats.

  4. Precs i preguntes".

Respecte al primer punt, bàsicament explicar que la presidenta serà l'Eva Serramià, el vicepresident en Kenneth Martínez, el secretari en Xavier Mercadé (forma part del consell d'administració com a president de La Lira Vendrellenca), i com a vocals un regidor de cadascún dels grups municipals.

Sobre el punt dos el Conseller Delegat serà en Ferran Trillas, de CiU.

El punt 3 en quan vaig rebre la convocatòria vaig enviar un mail a l'Oriol Nicolàs, gerent de l'empresa, bàsicament pq em sonava a xinès. Bàsicament es veu que, com s'han modificat els estatuts per ampliar el nombre de consellers/es, per tal que hi pugui haver un de cada grup municipal (abans hi havia menys partits amb representació al consistori), el notari demanava això.

A l'apartat de precs i preguntes res a destacar.

La reunió va començar a les 18h i va finalitzar a les 18'09h, així que va durar 9 minutets. Si no m'equivoco la dieta per assistir a aquestes reunions és de 240€.

L'Ajuntament del Vendrell paga 1400€ a la directora d'una ETT per assessorament en unes entrevistes

El passat 16 de març de 2015 la Junta de Govern Local de l'Ajuntament del Vendrell aprovava les bases reguladores del procés de selecció per cobrir, amb caràcter interí, una plaça vacant d'interventor/a de fons, mitjançant concurs de mèrits.

A principis d'agost una resolució d'alcaldia declarava desert el procediment de selecció.

Quan des del grup municipal de Som Poble-CUP-PA vam veure aquesta notícia vam decidir demanar, al servei de Recursos Humans de l'Ajuntament, còpia de l'expedient del procediment per veure com havia anat tot plegat.

Els requisits que establia les bases reguladores, per tal de poder aspirar a la plaça, era estar en possessió d'una llicenciatura en dret, en administració i direcció d'empreses, en econòmiques o en ciències actuarials i financeres. A més a més les persones aspirants havien de tenir coneixements de llengua catalana de nivell C1 o equivalent.

El procés de selecció es dividia amb una part principal de valoració de mèrits més una entrevista opcional, a les persones aspirants, en el cas que el tribunal així ho considerava necessari.

Segons les bases reguladores es valoraven els mèrits en funció de l'experiència professional com a Interventor/a, experiència en l'administració local realitzant tasques de caràcter tècnic en l'àmbit de la Intervenció de Fons i en relació a la formació i perfeccionament de les persones aspirants.

El Tribunal Qualificador estava presidit per la secretària accidental de l'Ajuntament, la Sra. Alba Martí. Com a vocals actuaven el Sr. Jordi Manau, en representació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i els Srs. Antoni Sánchez, en aquells moments cap del departament de Recursos Humans de l’Ajuntament, i Roger Càmara, dels serveis jurídics municipals. Com a secretària del Tribunal actuava la Sra. Itzíar Díaz.

Inicialment es van presentar 5 persones, tot i que una d'elles va quedar exclosa, segons la documentació que consta a l'expedient, per no acreditar haver abonat els 37'31€ dels drets d'examen.

En data 2 de juny el Tribunal Qualificador acorda que consideraven necessari realitzar les entrevistes, tal i com estableix les bases reguladores, i decideixen la incorporació d'una persona experta com a assessor/a en la matèria.

I a qui incorporen com a persona experta? Doncs l'Ajuntament del Vendrell, en data 2 de juliol de 2015, envia una carta a ADECCO, una coneguda empresa de treball temporal situada a la Rambla del Vendrell, sol·licitant que proposin un “tècnic especialista expert en la realització d'entrevistes personals de selecció”.

ADECCO proposa a la Sra. Susana Muñiz, que resulta ser que és la Directora de l'oficina que aquesta ETT té al nostre municipi. A més a més, proposen un pressupost de 1400€ per les 4 entrevistes, 350€ per cadascuna d'elles. Tenint en compte que cada entrevista tenia una durada prevista d'uns 45 minuts, estem parlant que l'Ajuntament del Vendrell va pagar a aquesta “assessora experta” 1400€ per 3 hores d'entrevistes...uns 470€ per hora.

Després de les entrevistes a les persones aspirants, el Tribunal Qualificador va decidir proposar que el procés quedés desert. Pel que estableix la documentació sembla ser que les persones aspirants no van saber respondre correctament les 3 preguntes de tipus tècnic que es van realitzar durant dita entrevista.

El que és difícil d’entendre és, per un costat, com pot ser que l’Ajuntament del Vendrell hagi de contractar a una persona externa, amb un cost de 1400€, per realitzar les entrevistes a les persones aspirants? És que a tota la plantilla de treballadors i treballadores municipals no hi ha cap persona que hagués pogut realitzar aquesta tasca? Nosaltres estem convençuts que sí.

Com pot ser, a més a més, que si contracten una persona externa justament hagin de contractar a una ETT? Cal recordar que les empreses de treball temporal han estar part activa en el procés de precarització laboral que ha patit el nostre país durant els darrers lustres?

A més a més, sabent això, un altre dubte que se’m genera és: ha estat un cas excepcional o és una pràctica habitual? Durant els propers dies esperem aclarir-ho!

Seguem cadenes!

Avui ens trobem davant d’unes eleccions autonòmiques que no seran unes eleccions normals. Ens trobem davant unes eleccions que són plebiscitàries i que ho són perquè l'Estat Espanyol així ho ha volgut quan ha prohibit al poble català decidir lliurement quin vol que sigui el seu futur. Per una banda avui haurem decidir si independència sí o independència no, per molt que els hi pesi a aquells que els agradaria que no podéssim decidir res, però també haurem de decidir com volem que sigui el procés que ens porti cap a aquesta futura independència nacional, i també haurem de decidir com volem que sigui aquest futur país.

Perquè hem de tenir clar que en funció dels resultats del proper dia 27, i en funció de la composició del futur Parlament, les possibilitats d’independència seran més o menys reals, més o menys factible, més o menys possible. Però també en funció dels resultats, i a efectes pràctics, les possibilitats que per a la gent treballadora tot no continuï igual independentment de les banderes que onegin a les nostres institucions, seran més o menys altes.

Deia la revolucionària alemanya Rosa Luxemburg que “qui no es mou, no nota les cadenes”. Si qualsevol de nosaltres estiguéssim lligats d’una cadena al coll, o d’una cadena al peu, passat un temps, mentre estiguéssim quiets, arribaria un moment en que ens acostumaríem a ella. Ens acostumaríem al seu pes, ens acostumaríem al seu tacte. I fins i tot arribaria un moment que fins i tot, al ja no notar-la, oblidaríem que estem lligats. Podríem arribar a oblidar-nos d’ella fins el moment que moguéssim més enllà de la llargària de la cadena.

I, sense voler pecar d’intentar simplificar massa, això és el que segurament li ha passat a bona part a les classes populars del nostres país. Vam passar de les cadenes evidents de la dictadura franquista, a les més subtils de la mal anomenada transició i d’aquest suposat estat del benestar.

Però les cadenes hi han estat sempre i durant dècades aquelles persones que s'han mogut les han patit.

I la classe treballadora catalana, sigui independentista o no, se senti catalana, espanyola, andalusa, marroquina o xinesa; pel simple fet de ser catalana, i pel simple fet de ser treballadora ha patit el pes, com a mínim, de dues cadenes ben grosses: la de l'Estat Espanyol i la del capitalisme. Cadenes en funció de l'època han anul·lat o minimitzat els nostres drets socials i nacionals.

I això és un fet. La història ens explica que durant els darrers segles el territori català ha patit guerres, invasions i bombardejos diversos per part de l'Estat Espanyol.

De fet, al Vendrell encara tenim una font dedicada al “Duque de la Victoria”, el general Espartero, militar espanyol conegut per bombardejar un parell de vegades Barcelona: la primera el 1842 per esclafar un aixecament popular degut a la crisi de la indústria cotonera, i la segona el 1843. Es cèlebre una frase seva on deia “que por el bien de España sería conveniente bombardear Barcelona una vez cada 50 años”.

Hem patit dictadures, s'ha prohibit l'ús i l'ensenyança del català de forma reiterada, s'han patit prohibicions culturals, s'han limitat els drets laborals, etcètera etcètera... hi ha hagut una repressió brutal i continuada , en forma de morts, detencions i exili; contra totes aquelles persones i organitzacions que s'han alçat per reivindicar els nostres drets col·lectius.

I aquesta repressió no s'ha aturat mai, en funció de l'època pot haver estat més o menys forta, pot haver estat més o menys visible de cara la majoria de la població; però a dia d'avui encara continua.

I molta gent pot pensar: “Bah, aquest està parlant de bombardejos del segle XIX, de guerres del segle XVIII, i que les dictadures de Primo de Rivera i Franco ja queden molt lluny i que això és cosa del passat”.

Però no oblidem que els anys que ens han tocat viure, que aquesta època anomenada democràtica, és la de la Constitució de 1978. Que en aquesta època anomenada consitucional és l'època on s'han continuant il·legalitzant partits polítics, on s'han tancat diaris com l'Egin, on s'han censurat portades de revistes per criticar la Casa Reial. Que en aquesta època anomenada democràtica continuen existint centenars de persones empresonades per motius polítics, des de l'Alfon, a la Marina i la Lola, o l'Arnaldo Otegi, on s'han colpejat i assassinat manifestants, des d'en Gustau Muñoz, a la massacre de Vitòria.

Vivim la constitució que empresonava a aquelles persones que no volien fer el servei militar. La constitució de la “Llei Mordassa”, dels desnonaments, dels aturats, de les famílies sense menjar....

Aquesta és la seva constitució, feta per tal que l'essencial no canviés i que les elits econòmiques i polítiques de l'Estat podessin continuar en el poder a costa de la resta.

Per tant, és cert que les elits espanyoles ens roben, el dèficit fiscal, per exemple, és innegable; i és certa la repressió cap a les classes populars.

Però també és cert que patim aquesta mateixa repressió per part de les elits econòmiques i polítiques catalanes, i que aquestes també ens roben. Segons dades de l'any 2012, per exemple, s'evadeixen cada any a Catalunya uns 16.000 milions d'euros. Però que a més a més, d'aquests 16.000 milions d'euros evadits el 71% són de les grans fortunes i les grans corporacions empresarials.

Els fins fa poc principals partits catalans s'han vist immersos en múltiples casos de corrupció: des del PSC i el cas Bustos, a CiU i el cas Palau. No oblidem que Convergència, per exemple, fins fa no gaire tenia la seu central embargada per aquest cas de corrupció, i que a dia d'avui té 15 seus en aquesta situació. I no oblidem tampoc el cas Pujol ni els escàndols de corrupció a la sanitat catalana.

I aquesta mateixa classe política catalana és la mateixa que també ha optat per privatitzar, i precaritzar, la nostra sanitat. És la mateixa que impulsat les brutals retallades a l'ensenyament públic o a serveis socials.

I gairebé per acabar m'agradaria citar unes declaracions de Felip Puig, actual conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, que van sortir publicades al Diari Ara a principis d'agost. En Puig va dir que “de cara al procés restava el mateix votar a Catalunya Sí que es Pot que a la CUP”.

Entre altres coses també deia que “Junt pel Sí necessita una gran majoria per impulsar el procés amb contundència”, que “no concentrar el vot en Junts pel Sí suposaria afeblir el procés” i que veia “imprescindible” i trobava com a “condició necessària” que aquest 27S la llista de Junts pel Sí aconseguís una majoria d'escons i que superés la barrera dels 65-68 diputats”.

I sabeu perquè en Felip Puig diu tot plegat? Perquè les elits catalanes, les que porten tota la vida al poder i vivint el sistema, volen una majoria absoluta per assegurar-se que si el procés continua endavant elles puguin continuar fent el que han estat fent fins ara. Perquè ells volen la independència per tal que res canviï i nosaltres la volem perquè així canviï tot.

I si en Felip Pug creu que per al procés resta el mateix votar a la CUP que a Catalunya Sí Que Es Pot, jo li diria que per a les classes populars catalanes és gairebé tan dolent viure en una Espanya governada pel PP, el PSOE o Ciutadans, que a una Catalunya governada per Convergència o per Unió.

Perquè el Sr. Puig no entén és que no volem la Catalunya de Felip Puig, ni la d'Artur Mas, ni la del Boadella, ni la del Jordi Pujol, ni la de Boí Ruiz, ni la de Fèlix Millet, ni la de la Rigau, ni la de l'Isidre Fainé i la seva fastigosa Caixa.

Volem la Catalunya d'en Buenaventura Durruti, la d'en Salvador Seguí, la d'en Joan Garcia Olver, la de la Maria Mercè Marsal o la d'Andreu Nin.

Per tant, és imprescindible que les forces a favor de la independència sumin majoria el proper 27S, perquè ha arribat el moment de trencar la cadena espanyola: Però també és imprescindible que les classes populars obtinguem la màxima representació possible, per tal d'aconseguir també alliberar-nos socialment. És imprescindible que tinguem la màxima força a les institucions, però també als carrers, per assegurar-nos que les elits catalanes, representades entre altres per Junts pel Sí, no es facin endarrere en aquest procés d'independència. Perquè no ens enganyem, seria la primera vegada en més de trenta anys que Convergència compleix una promesa electoral! Hem d'estar presents, pressionant, per assegurar-nos que que aquest procés d'independència no acabi sent un simple canvi de banderes.

I acabo fent referència a un fragment de discurs d'en Salvador Seguí, l'any 1919, a l'Ateneu Madrid, ja que gairebé 100 anys després crec que continua tan vigent com aleshores:

"A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en el moment en què es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans.

Nosaltres, i ho dic ací, a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana no per assolir la llibertat per Catalunya, sinó per a defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català”.

VISCA LA TERRA LLIURE!

VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!

Crònica del ple extraordinari del Consell Comarcal del Baix Penedès del 29/07/2015. Primera part

Amb retard fruit del munt de feina que tinc a sobre, us deixo les meves impressions sobre el ple extraordinari del Consell Comarcal del Baix Penedès, celebrat el passat 29 de juliol a les 20h, a la sala polivalent de l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell.

Aquesta sessió extraordinària havia de tractar la formació del cartipàs comarcal,tal com us vaig comentar a l'entrada del passat dia 27 de juliol, on podeu descarregar l'ordre del dia de la sessió (aquí).

Aquesta legislatura, degut a que la població del Baix Penedès ha superat el llindar dels 100.000 habitants, s'ha ampliat a 33 el número de consellers i conselleres. Això ha provocat que per ara les sessions plenàries del Consell Comarcal se celebraran provisionalment a l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, ja que la sala de plens del Consell s'ha quedat petita amb la nova composició.

Segurament, per bona part de la població, el desconeixement sobre què fa el Consell Comarcal, sobre quines competències té o per a què serveix aquest ens, és absolut. És clar que hi hauran excepcions però la realitat és aquesta. I estic convençut que la majoria de consellers i conselleres, i dels Grups Comarcals, també en són conscients.

Doncs bé, després de la sessió de constitució de l'ens comarcal, i de la darrera sessió extraordinària de formació de cartipàs tinc la sensació, i no crec que m'equivoqui, que la voluntat de l'equip de govern és que no canviï gaire la cosa.

Un equip de govern que estarà format per 25 conselleres sobre 33 (10 de CiU, 9 del PSC, 5 d'ERC i 1 d'ICV). Una setmana i mitja abans de la constitució del Consell, en Toni Martínez (ICV) em va trucar per dir-me que s'estava fent aquest equip de govern i ens va oferir que la CUP en forméssim part. Quan li vaig preguntar el projecte que volien tirar endavant, per tal de traslladar la seva proposta a l'assemblea comarcal de la CUP, em va comentar que encara no tenien cap document però que es volia fer un equip de govern per aïllar la dreta......amb CiU!! Això us pot fer una idea del tarannà de l'equip de govern: sense projecte de comarca de cap tipus (com sempre ha passat al Consell), i sense cap tipus de voluntat d'obrir el Consell a la ciutadania.

La sensació que vaig tenir en aquest ple de cartipàs va ser de vergonya aliena. Una sessió amb zero debat on excepte l'Arnau, el company de Decideix Llorenç que per ara, juntament amb mi, l'altre conseller del grup comarcal de la CUP, i en alguns moments l'Oscar Blasco de Podemos, van ser els únics en demanar poder parlar per argumentar posicionaments i proposar esmenes.

La resta, res de res. Vaig tenir la sensació que el 80% de consellers i conselleres no tenien cap ganes d'estar allà. Amb una actitud força prepotent i maternalista de l'Eva Serramià, nova presidenta de l'ens comarcal, que tal com va passar al ple de constitució, es dedicava a tallar les poques intervencions.

A nivell genèric es pot dir que el aquest ple va servir per constatar que el nou equip de govern continuarà amb la línia del que hi havia hagut fins ara.

Per un costat es va aprovar que els plens es facin un cop al trimestre. Des de la CUP enteníem que, per anar bé, s'haurien de fer un cop al mes, però estàvem disposat a votar a favor si un proposta de plens bimensuals. Hem fe tenir en compte que l'argument emprat per l'equip de govern per realitzar plens trimestrals és que el debat entre les diverses forces polítques ja es farà en la comissió informativa que es realitzaran de forma mensual.

La diferència és que així com els plens són públics aquestes reunions informatives mensuals no ho són. També s'ha de dir que de poc serveix que els plens siguin públics quan el propi Consell Comarcal no fa absolutament res per tal que la gent del Baix Penedès sàpiga quan es realitzen. De fet, em consta que ni tan sols van avisar als mitjans de comunicació locals i comarcals.

Per tant, el debat real, el debat d'idees i propostes més intens, es farà a porta tancada per decisió de l'equip de govern. Fins i tot, amb els vots de CiU i PSC, es va votar en contra d'una esmena de la CUP per tal que les reunions de, per exemple, la Junta de Portaves o el Consell d'Alcaldes siguin públiques.

A més a més, en el Ple es van aprovar el traspàs de competències, que en principi li pertoquen a aquest organisme, cap a la Presidenta i la Junta de Govern. Això vol dir que punts que en principi s'haurien de tractar en Plens públics i debatre i aprovar entre tots els grups comarcals, a partir d'ara es faran en espais tancats i s'exclourà del debat i la decisió a part de les forces representades.

Les competències que el Ple ha delegat a la la Junta de Govern són:

- L'adquisició de patrimoni. El gravamen i alienació de béns patrimonials, sempre que no excedeixin el 10 % dels recursos ordinaris del pressupost.

- L'exercici d'accions judicials i administratives.

- L'aprovació de les bases, convocatòria, atorgament i revocació, si fos el cas, de transferències i/o subvencions a ajuntaments de la comarca, a entitats sense ànim de lucre que realitzin activitats d’interès comarcal i ajuts de caràcter social o benèfic per a persones i famílies necessitades.

- Sense perjudici de les competències que li corresponen per Llei a la presidència (art. 13.1.g) i de les que li delegui expressament el Ple, realitzar contractes i concessions de tota classe, de pressupost de licitació no superior al 20% dels recursos ordinaris del pressupost ni, en cap cas, superior a sis-cents mils euros, incloses les de caràcter plurianual quan la seva durada no sigui superior a 4 anys, sempre que l’import acumulat de totes les anualitats (sense incloure possibles pròrrogues) no superi ni el percentatge ni la quantia assenyalada.

- Aprovar els projectes d’obra i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost.

- Sense perjudici de les competències que li corresponen a la presidència (art. 13.1.g) i al ple (art. 14.2.e) autoritzar, disposar i reconèixer despesa amb caràcter general. La Junta de Govern es configura com l’òrgan ordinari de reconeixement de tota la despesa autoritzada i disposada per qualsevol òrgan corporatiu.

- Concertar operacions de crèdit, amb exclusió de les referides en l’art. 177 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, sempre que estiguin previstes en el pressupost i el seu import acumulat per a cada exercici econòmic no superi el 10% dels recursos ordinaris, llevat les de Tresoreria, que corresponen al president o al Ple

- Aprovar d’expedients de transferències de crèdits que afectin a partides del mateix grup de funció, llevat els que es refereixin a crèdits de personal, que seran competència de la presidència, d’acord amb el que disposen els articles 179 del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals i 40.2 del RD 500/1990, de 20 d’abril, sense perjudici de l’oportú reflex a les bases d’execució del pressupost de cada exercici.

- Aprovar i ordenar de preus públics.

- Aprovar l’oferta pública d’ocupació, d’acord amb el pressupost i la plantilla aprovats per Ple; aprovar les bases de les proves per a la selecció del personal i per als concurs de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes ni periòdiques.

- Aprovar convenis, contractes – programa i acords marcs, llevat que comportin una variació respecte de les actuals en matèria de delegació o assumpció de competències administratives d’altres ens. Aprovar protocols.

- I, en general, totes les competències que per llei o per delegació municipal corresponguin al Consell Comarcal sense indicar-ne l'òrgan.

Les competències del Ple delegades a la Presidenta són:

1. Contractació. Sense perjudici de les competències que li corresponen per Llei a la presidència (art. 13.1.g), aquesta assumirà tota la contractació menor i la signatura de tots els contractes administratius. També aprovarà els projectes i i la documentació tècnica vinculada a aquests contractes. Dels decrets de contractació se'n donarà compte al Ple.

2. Aprovar i signar els compromisos socioeducatius, definits a l'art. 103 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.

3. Aprovació d’expedients de modificació de crèdits pressupostaris. En mèrits del que disposen els articles 178, 179, 181, 182 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 que aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i els articles 39.3, 40.2, 43.2 i 47.3 del RD 500/1990, de 20 d’abril, i sense perjudici de l’oportú reflex a les bases d’execució dels pressuposts de cada exercici correspondrà a la presidència:

3.1 L'aprovació d’expedients de crèdit ampliable, llevat que es tracti d'ampliacions finançades mitjançant contribucions especials. En aquest cas, l'expedient haurà de ser aprovat pel Ple.

3.2 L’aprovació d’expedients de transferències de crèdits que afectin a crèdits de personal.

3.3 L’aprovació d'expedients de generació de crèdits.

3.4 L'aprovació d’expedient d’incorporació de romanents.

Per no allargar aquest post durant els propers dies faré una altra entrada explicant els punts econòmics que es van aprovar en aquest ple extraordinari de cartipàs.

Convocatòria ple de formació del cartipàs del Consell Comarcal del Baix Penedès

El proper dimecres 29 de juliol, a les 20h, s'ha convocat una sessió extraordinària del ple del Consell Comarcal del Baix Penedès per tal de "debatre" i aprovar el cartipàs de l'ens comarcal.

La sessió es realitzarà  a la Sala Polivalent de l'Escola Municipal de Música Pau Casals (Passatge del Tívoli 3-7, 43700 El Vendrell).

Us deixo un enllaç on podreu consultar l'ordre del dia que ens han fet arribar.

https://drive.google.com/file/d/0B5oJtIdf-zZKVUZMWjBCWHB0VnM/view?usp=sharing

Jornada de treball al Barri Ferroviari de Sant Vicenç de Calders

Aquest proper dissabte 18 de juliol els companys i companyes de la Comissió per la Preservació del Barri Històric Ferroviari de Sant Vicenç de Calders han organitzat una jornada reivindicativa i de treball. En les jornades col·laboren diverses organitzacions: Som Poble, la CUP, Arran, l'Assemblea d'aturats i aturades del Baix Penedès, la PAH Bloc 47 i el Kampink Ki Pugui.

El punt de trobada serà a les 18h al local social de l'Associació Familiar Ferroviària i a les 21'30h hi haurà un sopar popular pels participants i assemblea.

Vaig tenir la immensa sort, fa tan just uns mesos, de conèixer el barri de mà de l'Adriana Rivas. Un barri ple de riquesa cultural, patrimonial, social, històrica i arquitectònica i que, cada dia que hi vaig, m'enamora una miqueta més. Sense cap dubte un dels barris amb més encant del municipi i que em recorda a allò que es vivia als carrers quan era petit.

Un barri que ha patit la deixadesa i l'oblit per part d'ADIF, propietària dels terrenys, i de l'Ajuntament del Vendrell i en la que els veïns i veïnes han hagut de fer d'alcaldesses i regidores accidentals, de lampistes, de jardiners, etcètera etcètera. Un barri que no ha de recuperar la dignitat perquè els seus veïns i veïnes en tenen a cabassos!

Una jornada de treball que serà la demostració que l'autoorganització popular és bàsica i absolutament necessària per transformar la societat i els nostres barris.

I un barri que, per sobre de tot, compte amb un col·lectiu veïnal meravellós.

Per tant, el proper dissabte vine i participa!

Us deixo l'esdeveniment al facebook per si és del vostre interès:

https://www.facebook.com/events/980776151952913/

Llençar la pedra i amagar la mà

Tal com vaig explicar diumenge en aquest mateix blog, el passat 10 de juliol vam celebrar una Junta de Portaveus. L'únic punt a l'ordre del dia era debatre les diferents propostes que ens va entregar l'equip de govern al principi de la reunió, en relació al futur Ple extraordinari d'Organització que es celebrarà previsiblement el proper 21 de juliol.

Entre les diferents propostes que aportaven, una havia de servir per acordar el nombre, característiques i retribucions del personal eventual de l'Ajuntament del Vendrell. Sembla que el fet que fes publica aquesta proposta, tan al blog com a les xarxes socials, ha molestat als diferents membres de l'equip de govern, principalment per fer públic el pressupost que volen destinar a tal efecte: 190.000 € anuals.

Per una banda el Sr. Ferran Trillas, regidor de CiU (o CDC) deia:

O no vas entendre la reunió, o estàs donant la volta al que allí es va dir. Espero que sigui la primera. @rubensuan

— Ferran Trillas (@FTrillas) July 12, 2015

La Sra Eva Mata (regidora d'ERC), en un twit que posteriorment va esborrar, em deia que ells no havien dit que sí.

I avui, al BaixPenedèsDiari.cat sortia una notícia on l'alcalde de donar “informació esbiaixada i incorrecta:

Carnicer acusa @rubensuan de donar informació "esbiaixada i incorrecta" sobre els càrrecs de confiança (@PSCVendrell) http://t.co/M6fj0b1dI9

— Baix Penedès Diari (@BPenedesDiari) July 13, 2015

Doncs bé, ho explicaré encara amb més detall.

El punt va ser el darrer de la Junta de Portaveus i el Sr. Carnicer el va introduir explicant que volien saber quin era el nostre posicionament respecte al personal eventual.

Abans de que continués jo li vaig preguntar que si per personal eventual es referia el que popularment és coneix com a càrrecs de confiança. El Sr. Carnicer va respondre que sí.

Tot seguit l'alcalde va explicar que considerava que aquesta figura beneficiava principalment a les forces que estem a l'oposició. També va comentar que l'anterior legislatura van haver 2 càrrecs eventual amb un 50% del sou i 3 a un 100%, sense especificar de quins partits depenien. A més a més, també va dir que el fet que ara siguéssim més partits al consistori no provocaria una despesa extra ja que la partida pressupostària, i per tan el cost, seria la mateixa que hi havia fins ara.

Jo vaig aprofitar per preguntar el cost que tindria, l'import de la partida en qüestió, i el Sr. Carnicer, després de consultar a la Sra. Secretària, va explicar que eren 190.000 € anuals, i que aquest import ho incloïa tot, sou, seguretat social etcètera.

El Sr. Carnicer va continuar explicant el posicionament del nou equip de govern (PSC, CiU i ERC): proposaven que (per explicar-ho d'una forma gràfica), els 190.000 € es dividissin entre els 8 Grups Municipals i aquest seria el sou de cadascun dels càrrecs de confiança.

Jo, en nom de Som Poble vaig expressar que nosaltres hi renunciàvem i que enteníem que era una despesa absolutament innecessària , encara més tenint en compte la situació econòmica i social del municipi.

La Sra. Eva Serramià va explicar que, si no en fèiem ús, els diners no es gastarien i quedarien en superàvit.

El Sr. Òscar Blasco, de Sí se Puede, va explicar que ells en principi també eren contraris a tenir-ne, però com que als seus Estatuts no deien el contrari ho havien de parlar per exposar el seu posicionament definitiu.

Les senyoures Araceli Bundó (PxC), Luz Ramírez (C's) i Elisabeth Rodríguez (PP) van manifestar que sí. Els representants de PSC, CiU i ERC no van dir ni que sí ni que no, però són els partits de govern i la proposta que va explicar el Sr. Carnicer era la seva. Per tant, si l'alcalde ens presenta una proposta per debatre, que és de l'equip de govern, és dóna per fet que ho fan perquè és la que en principi volen tirar endavant. No cal ser un geni, ningú presenta una proposta que no vol.

En un dels tuits el Sr. Ferran Trillas deia “el govern no vol res d'això”. Si el govern no vol res d'això no seria el més correcte que la seva proposta fos, com la nostra, eliminar els càrrecs de confiança? Si el model de l'equip de govern fos que no hi hagués càrrecs de confiança el més coherent no seria proposar una modificació dels pressupostos per eliminar aquesta partida i destinar els 190.000 € a una altra?

En un altre em comentava que “en cap cas superessin els 190 de l'anterior legislatura”. Menys mal, encara haurem de donar les gràcies que no vulguis destinar més de 190.000 €!

Per tan l'actitud de l'equip de govern a mi em recorda a allò de llençar la pedra i després amagar la mà. Tinc la sensació que el que passa és que no estan acostumats a que es publiqui els contingut del que es tracta a les Juntes de Portaveus i que tot es quedi entre les quatre parets del consistori.

Aquestes declaracions busquen fer veure que allò que ens proposaven no era ben bé així, que no és la seva proposta, que ho plantejaven perquè ho decidíssim entre tots, que ells no van dir que vulguessin càrrecs de confiança....per mi és una estratègia per desviar l'atenció. Clar, és que ells mai han tingut càrrecs de confiança a l'Ajuntament! Els 5 càrrecs que hi havien l'anterior legislatura estaven allà no se sap com. Altre argument: la partida ja existia l'anterior legislatura.... però si PSC, CiU i ERC ja estaven al govern l'anterior legislatura i van ser ells qui van aprovar els pressupostos!

L'actitud del Martí, l'Eva o el Ferran em recorda a la d'un nen quan l'enganxes posant la ma a la caixa de les galetes. Avergonyits perquè no es pensaven que ningú recriminés la seca actitud (suposo que històricament a tothom ja li anava bé) i en el fons saben que el que proposen és una vergonya. Perquè diem les coses pel seu nom, és una vergonya que l'Ajuntament pressuposti una despesa 190.000 € per pagar amb diners públics, amb diners de tots i totes, a persones que treballaran per partits polítics. Mira que sóc irresponsable. Queda clar que pel Sr, Carnicer un portaveu responsable hauria de callar! Qui vulgui vici que se'l pagui ell! 

Junta de Portaveus 10/07/2015 - Ple d'Organització

El passat dijous 9 de juliol se'ns va convocar per una Junta de Portaves pel dia següent a les 18h de la tarda. L'únic punt de l'ordre del dia era “Informació relativa al ple d'Organització”.

A la reunió hi vam assistir l'alcalde, Martí Carnicer, Eva Serramià com a portaveu de CDC, Kenneth Martínez com a portaveu del PSC, Arceli Bundó per PxC, Eva Mata com a portaveu d'ERC, Luz Ramírez com a portaveu de C's, Oscar Blanco per Podemos, Elisabeth Rodríguez pel PP i jo com a portaveu de Som Poble. També hi havia en Josep Marrasé (ERC) i la secretària de la corporació.

En Martí Carnicer va començar explicar que demà dilluns 13 de juliol segurament anunciarien públicament l'acord de govern. No va especificar qui en formava part però ha sortit en diversos mitjans que serà un equip de govern format pel PSC, CiU i ERC. De fet en Marrasé, abans d'entrar a la reunió, em va comentar que ERC havia aprovat entrar al govern i que estaven a la nostra disposició per si necessitàvem qualsevol cosa.

L'alcalde també ens va confirmar que, en principi, el dimarts 21 de juliol es celebraria el Ple d'Organització de l'Ajuntament. Per tant, durant la Junta de Portaveus vam estar escoltant les propostes del futur equip de govern en relació a l'organització del consistori.

Periodicitat dels Plens

Proposen que tinguin caràcter mensual, celebrant-se el tercer dimarts de cada mes, si no és festiu, a les 18h, excepte durant el mes d'agost en el què no se celebraria.

Jo vaig proposar i defensar la proposta aprovada en assemblea oberta de coordinació de Som Poble. Entenem que els plens s'han de celebrar en un horari que afavoreixi la participació i el seguiment dels vendrellencs i vendrellenques i que aquesta hora és a les 20h dels vespre. Els vaig recordar que aquesta és la mateixa hora i que, de fet, els mateixos partits polítics convocaven els seus actes electorals justament a aquesta mateixa hora per aquest motiu. De totes formes, com enteníem que havent 8 organitzacions al ple municipal, i qu per tant els plens es podrien arribar a allargar molt, estaríem d'acord en que els plens comencessin com a molt aviat a les 19h.

De totes formes l'opinió de l'equip de govern (bé, dels PSC i CiU perquè als representants d'ERC no se'ls va escoltar gairebé durant tota la Junta) era mantenir-los a les 18h excusant-se per una banda, en que els plens es repetiran per la televisió i que per tant qui vulgui els podrà seguir, i per altra en que així s'asseguren que els plens no acabin més tard de les 21h. De fer, l'Elisabet Rodríguez (PP) va dir que per ella les 18h ja era començar massa tard. Per tant, i com sempre, la comoditat dels regidors i regidores s'avantposarà al fet d'aconseguir la màxima participació de la gent del poble.

Creació dels Grups Municipals

Aquest punt va ser merament informatiu. Se'ns va informar que tots els Grups Municipals s'havien constituït correctament tan en forma com en temps.

Creació Comissions Informatives

La proposta de l'equip de govern es reorganitzar les quatre comissions informatives de l'anterior legislatura en tres. Les tres comissions serien:

- Comissió informativa de serveis centrals, hisenda i especial de comptes.

- Comissió informativa de territori, medi ambient i promoció econòmica.

- Comissió informativa de serveis bàsics i serveis a les persones.

Les comissions estaran presidides per l'alcalde i en formarien part un regidor per cada formació política. Com les comissions han de respectar la representativitat al ple dels diferents Grups Municipals es proposa que el sistema de votació sigui ponderat. És a dir, el vot dels representants de Som Poble, Podemos, PP i ERC comptaria per 2, els del representants de CiU, C's i PxC per 3, i el del PSC per 4.

L'alcalde ens va explicar que les comissions informatives no es reuneixen per separat, sinó que es reuneixen totes juntes en un mateix moment i hora. Perquè tothom es faci una idea, tots els regidors i regidores es reuneixen alhora i es va parlant de cadascun dels temes a tractar per cadascuna de les comissions. Tothom pot intervenir però en el moment de la votació només ho pot fer el representant de cada formació en la respectiva comissió informativa.

Tenint en compte això a priori no tindria tanta importància que tinguem 3 o 4 comissions informatives perquè de totes formes es debaten en el mateix moment i hora. També, pel fet que el vot sigui ponderat, es respectaria la representativitat dels respectius grups municipals.

Designació de representants a cadascun dels Patronats i Organismes

L'alcalde ens va explicar que havíem de designar un representant de cadascun dels Grups Municipals, que havia de ser un dels regidors/es, per cadascun dels Patronats i Organismes següents:

- Fundació Deu Font.

- Patronat Hospital-Asil.

- Patronat Municipal de Turisme.

- Patronat Municipal de Promoció Econòmica.

- Patronat Municipal de Serveis Culturals.

- Patronat Municipal Auditori Pau Casals.

- Patronat Municipal d'Esports.

- Consell Municipal de la Gent Gran.

- Consell Escolar Municipal.

Pel Consell Municipal per la Convivència i el Civisme, s'ha de nomenar dos representants, un dels quals ha de ser regidor/a.

També ens van informar que hi ha altres organismes on s'ha de designar un únic representant municipal i ens van informar de la proposta de l'equip de govern:

- Empresa Mixta Aigües de Tomoví: Martí Carnicer.

- Consorci Localret: Martí Carnicer.

- Consorci Universitar del Baix Penedès: Ferran Trillas.

- Consorci per a la Gestió de la Televisió Digital Local Pública del Penedès: Martí Carnicer.

- Associació El Vendrell Educació i Lleure (el que seria la Ballaruga): Kenneth Martínez.

- Fundació Privada Apel·les Fenosa: Martí Carnicer.

- Fundació Privada Pau Casals: Martí Carnicer.

Ens van explicar que hauríem de nomenar els nostre representants, per escrit i via registre d'entrades, dimarts com a molt tard. Vam preguntar si es podia anomenar, com a representants dels Grups Municipals, persones que no siguin els regidors/es i es van dir que no ja que els estatuts així ho establien. Nosaltres entenem que s'hauria de poder nomenar persones, independentment que no siguin regidores, que puguin ser representatives, o coneixedores, de les àrees de treball o de competència de cadascun dels Patronats o Organismes.

L'alcalde ens va comentar que l'equip de govern té en ment presentar més endavant una proposta per modificar-ne el funcionament. La seva preocupació no és tant que es pugui nomenar persones independents coneixedores o expertes en la matèria, sinó que segons va dir, pensen que al haver-hi més grups polítics amb representació, i per tant més persones que hi participaran, considerava que es podien tornar més feixucs.

Pel que vaig escoltar, en alguns dels Patronats o òrgans sí que es pot designar, a més a més del regidor, persones independents.

Vaig aprofitar per demanar còpia dels estatuts de cadascun dels Patronat i Organismes municipals i la secretària es va comprometre a fer-m'ho arribar.

També vaig aprofitar per preguntar quan es nomenaven els representants a les diferents empreses municipals i ens van comentar que això es faria més endavant quan es convoquin les respectives Juntes Generals.

Retribucions, indemnitzacions i assignacions

En aquest punt la proposta de l'equip de govern és mantenir la situació de l'anterior legislatura. Per una banda l'alcalde podrà percebre la retribució d'un regidor amb dedicació exclusiva incrementada en un 15%.

Els regidors i regidores que tinguin dedicació exclusiva tindran una retribució de 46.000 €. Els que tinguin dedicació parcial serà proporcional a la d'un amb dedicació exclusiva. La dedicació parcial podrà ser entre el 90% i el 50%.

Els regidors i regidores que no tinguin dedicació exclusiva o parcial tindran el següent règim d'assstència:

- Per assistència a plens o juna de govern: 320€/sessió.

- Per assistència a comissions informatives, òrgans col·legiats dels organismes autònoms municipals, dels Consells Municipals i de les empreses amb capital íntegrament municipal: 240€/sessió.

Aquestes assistències tindran un topall anual. Pels regidors/es que formin part de la Junta de Govern Local serà un 50% del sou d'un regidor amb dedicació exclusiva. Pels que formin part de la Junta de Portaves podrà ser fins a un 40% del sou d'un regidor amb dedicació exclusiva, i per la resta de regidors/es fins a un 25% del sou.

Per acabar s'establiria una indemnització, per cada Grup Municipal, de 1.000 € anuals, més 200€ mensuals per regidor.

Vaig traslladar la postura acordada sobre aquest tema en assemblea de coordinació oberta de Som Poble.

Per un costat demanarem que no existeixin subvencions pels Grups Municipals. Des de Som Poble entenem que han de ser les pròpies organitzacions polítiques qui s'autofinancin i més tenint en compte que la majoria són organitzacions de tipus nacionals amb recursos propis. A més a més, vaig recordar que els Grups Municipals tenim la sort de disposar (bé, encara no en tenim), d'un espai al consistori amb ordinador, telèfon i impressora i que això ja és un benefici i que, per tant, no és necessària cap subvenció per les despeses de funcionament. Els vaig recordar que la legislació al respecte (article 73.3 de la Llei 7/1985 reguladora de les Bases de Règim Local) no estableix que aquesta subvenció sigui obligatòria i que és, per tant, una qüestió de voluntat política suprimir-les o no.

En quant al sous vaig avisar que la nostra postura està molt allunyada de la seva. Entenem que qualsevol regidor/a hagi de tenir uns ingressos si han de deixar la seva feina, o part d'ella, per dedicar-se a les tasques municipals però l'import que ells proposen s'allunya de la realitat. Des de Som Poble defensem que el sou dels càrrec electes es mogui al voltant dels 1.500 € nets mensuals. De fet, els vaig recordar que els diputats de la CUP al Parlament, per exemple, és el que cobren per exercir la seva feina. Els vaig recordar que és un sou més que digne, i que recordin que al municipi hi ha moltíssima gent sense feina i sense recursos. No cal dir que ells no ho entenen així.

En quant a les indemnitzacions per assistència a plens, juntes, comissions, òrgans col·legiats, etcètera, nosaltres també som partidaris de que no es cobrin. Entenem que la feina mínima d'un regidor o regidor és anar com a mínim a les reunions de gestió del consistori. La nostra proposta és que no es cobrin o que es cobri el mínim si la llei n'estableix algun. Vam avisar que si s'aprova aquest règim d'indemnitzacions els regidors de Som Poble no les cobrarem i les retornarem al poble mitjançant un sistema aprovar en assemblea oberta.

Excepte el company de Podemos, que en la qüestió dels sous, tot i no fer cap proposta concreta, va manifestar que es movien en la mateixa línia que la nostra (en la qüestió de les indemnitzacions ja no em va quedat tan clar), la resta de partits es van mostrar d'acord de forma unànime amb la proposta de l'equip de govern.

Delegacions de competències del Ple a la Junta de Govern Local

L'equip de govern ens va passar un llistat de competència que proposen que el Ple traspassi a la Junta de Govern Local, des de qüestions d'Hisenda, de personal, de contractació i patrimoni, d'obres i servei....

En Martí Carnicer va explicar que el criteri era que, com a mínim, fossin aquelles que en algun moment pugui ser urgents i així no s'hagi d'esperar al següent ple per tal de que s'aprovin.

En aquest tema, excepte en qüestions com per exemple la imposició de sancions per tinença de gossos “potencialment perillosos” on simplement es passa una relació de les possibles sancions i per tant és una qüestió m és tècnica que altra cosa, no ens agrada gaire que es deleguin competències del pla a la Junta de Govern Local. Entenem que afecta a la transparència de la corporació i al seguiment de la ciutadania dels assumptes municipals. Per començar, el Ple és públic i la Junta de Govern Local no.

De totes formes, estudiarem el contingut de cadascuna de les competències que volen delegar ja que fins aquell moment no vam disposat de dita informació.

Determinar el nombre, característiques i retribucions dels càrrecs eventuals

L'alcalde va proposar, en nom de l'equip de govern, que cada Grup Municipal pugui disposar d'un càrrec eventual. Li vaig preguntar que, per parlar clar, si es referia a càrrecs de confiança i em va dir que ni.

Ell, amb molt bona voluntat (ironia) ens va dir que sobretot estaven pensats per ajudar als partits a l'oposició a fer la seva feina. A més a més explicava també que independentment del nombre de càrrecs de confiança no hi hauria un cost extra per l'Ajuntament ja que la partida pressuposatada seria la mateixa.

Vaig preguntar el cost que suposaria i em van informar que tenen pressupostats 190.000 € anuals pels càrrecs de confiança.

La idea que ells tenen és que els 190.000 € es divideixi entre els 8 Grups Municipals i això sera el sou de cadascun dels càrrecs de confiança.

En nom de Som Poble vaig anunciar que nosaltres NO acceptarem tenir un càrrec de confiança i que demanàvem que no n'hi hagi cap. L'Óscar Blanco de Podemos en un principi es mostrava contrari tot i que al final va dir que els seus estatuts no establia que no podessin tenir i que per tant s'ho havien de mirar. La resta no van dubtar en cap moment hi van acceptar mentre la saliva els hi regalimava.

Per acabar vaig demanar un parell de coses per tal millora el funcionament de la Junta de Portaveus. Per un costat vaig demanar que es faci arribar la documentació a tractar com a mínim en el mateix moment que se'ns faci arribar la convocatòria. Considero que es dificulta la tasca com a regidor si sempre se'ns dóna al principi de la reunió perquè d'aquesta manera no es pot estudiar abans i dificulta el debat. Els vaig recordar que, segons estableix el Reglament Orgànic Municipal, una de les funcions de la Junta de Portaves és assessorar l'alcalde i que sense tenir la documentació a temps és fa impossible.

També vaig demanar que les Juntes de Portaves, de la mateixa manera que els Plens i les Comissions Informatives, es convoquin amb un mínim de 48 hores d'antelació. El ROM no estableix res en aquest sentit però que entenc que d'aquesta manera es segueix l'esperit d'aquesta norma. Si s'avisa amb tant poc marge fa complicat que es pugui assistir o que es pugui preparar de la forma més adient la reunió.

He de dir que, després de només dues Juntes de Portaveus, tinc la sensació que aquesta gent no han après absolutament res i que poc canviaran la seva forma de ser. He de reconèixer que vaig sortir d'aquesta darrera amb una sensació de fàstic.