Marc Estable de Col·laboració amb EUiA del Vendrell

 El passat dimarts 22 de gener, a la sala d'actes del Centre Cívic l'Estació del Vendrell, les assemblees locals d'EUiA i la CUP vam realitzar una roda de premsa per anunciar un Marc Estable de Col·laboració entre les dues organitzacions.

No diré que sigui un acord històric però, com a mínim, sí que es tracta d'una novetat dins del panorama polític municipal. Déu ser la primera vegada, que jo sàpiga, que dues organitzacions polítiques acorden col·laborar de forma contínua i estreta sense unes eleccions a la vista.

A les eleccions municipals de 2011 van ser moltes les persones que van reclamar la creació d'una coalició d'esquerres i/o d'una de partits independentistes. Tot i que puc entendre els motius, mai he cregut en coalicions que únicament tenen un interès electoral. Per nosaltres, i parlo en plural perquè em prenc la llibertat de parlar per la resta de companys i companyes que formen part de la CUP del Vendrell, les eleccions no són l'objectiu final, sinó eines per arribar a un objectiu.

Entenc que abans de plantejar-se qualsevol tipus de pacte electoral o de qualsevol altre tipus, ha d’existir una feina prèvia entre les diferents organitzacions, per tal de garantir l’existència de sinèrgies comunes i, sobretot, per tal de generar confiança entre les diferents organitzacions i les persones que en formen part.

Crec que la confiança, a part de l’existència d’altres factors, com per exemple la defensa de projectes més o menys semblants entre les diferents forces, és la que pot garantir que a la llarga un acord concret es transformi en un projecte fort i que perduri en el temps. Els acords que és fan únicament per interès electoral, en el fons, no responen més que ha interessos de partit o interessos personals, i són garantia de propostes amb data de caducitat més o menys curtes.

Difícil no recordar, per exemple, el cas d’en Joan Laporta i la seva participació a la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència. Una presència més mediàtica que altra cosa, que es va reflectir segurament en un bon nombre de vots per la coalició, però que va acabar en una sonada marxa poc temps després de començar la legislatura.

En aquest sentit crec que la postura de la CUP del Vendrell ha estat de coherència de principi a final. En les converses amb altres partits, abans de les eleccions municipals de 2011, els hi vam traslladar el nostre punt de vista i, mesos després, vam començar a treballar per veure si era possible col·laborar de forma més estreta amb altres organitzacions.

Aquesta feina, que ha sigut silenciosa en el sentit que no hem volgut realitzar-la públicament, o mediàticament, ha donat com a fruit aquest Marc Estable de Col·laboració amb EUiA.

En aquest sentit també s’han tingut reunions i contactes amb altres forces polítiques, sindicals, col·lectius i entitats amb resultats diversos. Per exemple, com ja vaig dir en una entrada anterior, les reunions per presentar al nostre consistori la moció per declarar El Vendrell municipi lliure, per nosaltres no era tan important el fet que s’aprovés o no, com que tot el procés servís com a primer contacte amb les diferents organitzacions independentistes de la vila.

Finalment, després de la lamentable actuació del senyor Jimmy Pinyol, el resultat va ser agredolç, sobretot perquè a l'últim moment va tirar pel terra la confiança que s’havia pogut generar durant les setmanes anteriors.

Vull acabar l’entrada d’avui recordant a aquells i aquelles que, durant els darrers mesos i anys, han anat reiterant que la CUP del Vendrell no volíem formar part de cap coalició per una qüestió d’egos, de personalismes, d’interessos particulars o sectarisme. Els diria el que he dit sempre, que s’equivoquen. A la nostra assemblea local tenim molt clar a on volem arribar i com volem arribar. El com volem arribar no passarà mai per les velles formes de fer política, on la incoherència i els interessos personals i de partit es prioritzen per sobre dels de la majoria. Tenim molt clar que continuarem treballant en coherència amb allò que pensem i defensem, per molt que a alguns no els hi agradi.

Per acabar us deixo el text sencer del Marc Estable de Col·laboració amb els companys i companyes d’EUiA del Vendrell:

“Acord Marc Estable de Col·laboració CUP-EUiA El Vendrell

Reunides les assemblees locals de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) del Vendrell, volem expressar la necessitat de la creació d’un espai transformador alternatiu. Les polítiques institucionals de sempre, que han portat el nostre municipi a la precària situació social i econòmica actual, ho fa més necessari que mai. Sabem que una altra forma de fer política és possible i que transformar la nostra societat no sols es pot aconseguir, sinó que és necessari.

 És per això que les nostres assemblees locals acorden establir un Marc Estable de Col·laboració sobre els següents punts:

• Confluïm en que la població i la ciutadania dels Països Catalans, exercint el dret a l’autodeterminació, pugui decidir sobre la forma d’estat, el tipus de relació amb l’estat espanyol i Europa, entre les opcions democràtiques: independència, federalisme, etcètera...

• Considerem que el capitalisme és un sistema esgotat que, sota cap circumstància, no pot conduir-nos al benestar social. Per tant, treballarem a nivell local per construir-ne una alternativa.

• Entenem les anomenades polítiques de reajustament i austeritat con un intent de crear un marc encara més propici per incrementar els beneficis dels més rics. Les retallades són un greu perjudici per a la població i el país. Les polítiques practicades pels governs a l’estat espanyol, als Països Catalans i al Vendrell s’han supeditat als dictats neoliberals de l’euro i de la UE.

• Treballarem per augmentar la sensibilització i la participació vers les mobilitzacions contra les polítiques que hem esmentat, ja que considerem imprescindible una resposta social que generi un moviment transformador que pugui englobar a totes les classes populars.

• La situació econòmica de l’Ajuntament, un dels més endeutats de Catalunya, és el fruit de dècades de gestió irresponsable dels seus recursos per part dels governs de PSC i CiU, que durant anys han comptat amb el suport del PP. Treballarem per saber en què i com s’han malbaratat els diners públics i així poder demanar responsabilitats als seus responsables.

• Ens manifestem contraris al Pla d’Ajust municipal, que ha derivat en retallades socials i pujades d’impostos, així com de qualsevol política que vulgui fer responsables de la situació als treballadores i treballadores, i no als veritables culpables.

• El govern quatripartit, que en un primer moment es va plantejar com un mitjà per aïllar PxC, no ha dut a terme polítiques d’impuls de la interculturalitat com a expressió natural de la convivència,  difondre la cultura de les persones immigrades i de lluita contra els valors que aquesta formació representa. Tot plegat ha erigit PxC com a única oposició dins el consistori. Treballarem per ocupar l’espai d’oposició política  i impulsar una alternativa veritable al govern municipal.

• Creiem imprescindible incrementar dràsticament la transparència i la participació ciutadana en la política municipal. La ciutadania i el teixit associatiu han de ser clau en la transformació de la nostra vila”.

Pujades d'impostos de tots els colors

Com cada any el mes de gener ens ha portat pujades d'impostos de tots els colors i tipus.

A nivell municipal les ordenances fiscals pugen, aquest 2013, una mitjana del 3'5%, el que suposarà uns 30 euros més per família, basant-se en l'increment previst de l'IPC. Altres tributs, com per exemple el de les escombraries, pujaran un 11%.

Les pujades d'aquest any, sumades a les de l'any anterior, reflecteixen augments molt importants, com el +52% de les escombraries o el +24'5% de l'IBI.

L'equip de govern (CiU, PSC, PP i ERC+RCat) s'excusava, per una banda, dient que al Vendrell paguem menys impostos que altres municipis semblants i propers, com Cambrils, Cunit, Salou o Vilafranca del Penedès. També comentava que les pujades eren necessàries per garantir els serveis públics.

Per una banda aquest missatge no quadra, per exemple, amb la notícia que sortia al Diari de Tarragona d'ahir, on s'explicava que El Vendrell és el municipi de la província de Tarragona on la grua és més cara. Per ser més exactes aquí paguem 124'08 €, a Salou 123'60 €, a Cambrils 113 € o 109 € a Tarragona. De totes maneres, l'argument de “a tal lloc paguen més o a tal lloc paguen menys” no deixa de ser, fins a cert punt, demagògic. Les ordenances fiscal no haurien de ser res més que un tribut mitjançant el qual els vendrellencs i vendrellenques fem front, conjuntament, el cost d'un servei determinat. Per tant, el que importa no és si paguem més o menys que un altre municipi, sinó quin és el servei que rebem aquí i quin és el que reben allà.

El problema que tenim nosaltres, com a tants altres municipis, és que les ordenances es fan servir únicament com una eina recaptatòria per tal de fer front a un deute que els mateixos gestors municipals han creat. Una mostra descarada d'aquesta és tota la polèmica generada amb els guals, ens el que no hi ha un increment del cost del servei per part de l'Ajuntament ni, òbviament, hi ha una millora del servei, ja que únicament es tracta de pagar el fet de passar el cotxe per la vorera. Recaptar per recaptar doncs.

No són les municipals, però, les úniques pujades. Al número del 3 de gener de 2013 del setmanari l'Opciu en parlen de diverses:

Els serveis de rodalies i trens de mitjana distància o regionals de la Renfe puguen un 3'6%. També pugen els preus de TMB i els dels autocars que fan la línia El Vendrell-Tarragona. La gent del Vendrell pagarem més per desplaçar-nos en transport públic.

El Govern de la Generalitat (CiU), amb el beneplàcit d'ERC, incrementa els preus de les tarifes dels peatges que són de la seva propietat. Increment del 3'5% corresponent a la variació interanual de l'IPC del mes d'octubre. On queda el #novullpagar, per cert?

L'electre puja al gener un 3%, els serveis postals augmenten una mitjana del 2'95%, de la mateixa manera que també ho faran els carburants.

Qui adquireixi un habitatge ja no podrà beneficiar-se de la desgravació i pagarà un IVA del 10%. Fins i tot queden afectades les loteries: la nova legislació en matèria de tributació per premis fixa que, a partir dels 2500 € de premi, el 20% de l'import aconseguit s'ha de lliurar a hisenda.

I com aquests podrien esmentar d'altres.

Mentre els sous no pugen sinó que en molts casos baixen i cada cop existeix més gent sense feina i, per tant, amb ingressos nuls o molts baixos, la resposta de les diverses administracions és augmentar de forma continuada la pressió fiscal i retallar serveis. Mesures que, òbviament encara enfonsaran més l'economia i comportaran més misèria.

La gent cada cop té menys diners per consumir i, per tant, cada cop més empreses veuran reduïts els seus ingressos. Algunes d'aquestes tancaran i altres reduiran despeses, per tal de mantenir el benefici, deixant més gent al carrer. Més persones que tindran menys ingressos i que, per tant, menys consumiran. Un cercle que continua i continua.

A nivell municipal, si les persones tenen menys ingressos cada cop hi haurà més impagaments. Per tant, a la llarga, l'ajuntament no només ingressarà menys sinó que augmentaran les despeses que comporta iniciar procediments de cobrament en executiva.

Algú dirà que tot plegat és populisme i que hem de continuar escoltant allò que ens diuen i proposen aquells i aquelles que ens governen. La realitat és que les diferents administracions, independent de qui governa i del seu color polític, tots els partits han respost de la mateixa manera per fer front a una crisi que ells han provocat: fer pagar a la població.

Sarri, sarri

Segurament la majoria de vosaltres haureu escoltat alguna vegada la cançó "Sarri, sarri", del grup basc Kortatu. Podeu veure el vídeo tot seguit:

Tot i que l'hauré escoltat i ballat moltes vegades i, de tant en tant, em preguntava què significava, mai m'havia posat a mirar-ho.

La realitat és que “sarri” no és que signifiqui res concret sinó que és refereix a una persona. La cançó data de l'any 1985 i s'inspira en la fuga de la presó de Martutene, el 7 de juliol d'aquell any, dels militants d'ETA Joseba Sarrionandia i Iñaki Pikabea. El periodista abertzale, Iker Casanova, explica a la pàgina 315 del seu llibre “ETA 1958-2008. Medio siglo de historia”:

“Una noticia más positiva para ETA llegará el día siete de julio cuando dos de sus militantes, Joseba Sarrionandia e Iñaki Pikabea, logren evadirse de la prisión de Martutene dentro de unos altavoces que se habían utilizado para un concierto. La fuga de Sarrionandia, que se convertiría con los años en uno de los puntales de la literatura vasca, motivaría la composición de la canción-himno de Kortatu Sarri sarri”.

Joseba Sarrionandia va néixer el 13 d'abril de 1958 a Iurreta, Bizkaia. Es va llicenciar en Filologia basca per la Universitat de Deusto i va ser professor de fonètica a la UNED de Bergara. En aquesta època escriu el seu llibre de poemes “Izuen gordelekuetan barrena (Dins l'amagatall de les ports)”.

L'any 1980, amb 22 anys, va ser condemnat a 27 anys de presó per la seva pertinença a ETA, escapant cinc anys després després del concert del cantautor Imanol Larzabal.Des d'aleshores viu a la clandestinitat tot i que ha continuat publicant de forma continuada. Ha guanyat dos cops el Premi de la Crítica de narrativa en esukaraz (1986 i 2001), el premi de narrativa en llengua basca que concedeix l'Associació Espanyola de Crítics Literaris (2002), l'Euskadi de plata del Gremi de Llibreters de Gipuzkoa i l'any 2011 el Premi Euskadi de Literatura, que atorga el propi Govern basc.

A dia d'avui, tal com l'Audiència Nacional va constatar, els delictes pels quals va ser condemnat han prescrit i, per tant, no té causes pendents.

Entrevista, del 2012, al diari Deia: 

http://www.deia.com/2012/12/02/ocio-y-cultura/cultura/una-victoria-si-debe-apuntalarse-por-la-fuerza-es-una-carga-muy-pesada-para-el-vencedor

Altres:

http://www.noticiasdenavarra.com/2011/11/23/ocio-y-cultura/cultura/el-gobierno-vasco-entregara-finalmente-los-18000-euros-del-premio-euskadi-a-sarrionandia

http://cultura.elpais.com/cultura/2011/10/03/actualidad/1317592801_850215.html

http://www.deia.com/2011/11/24/ocio-y-cultura/cultura/joseba-sarrionandia-da-las-gracias-a-quienes-han-defendido-al-satanizado

Crònica d'una oportunitat perduda

Com ja vaig explicar fa uns dies, ahir es votava al ple de l’Ajuntament del Vendrell, si el nostre poble es declarava “municipi català lliure i sobirà”. La moció, presentada per Junts per Vendrell (coalició d’ERC i Reagrupament), havia estat treballada conjuntament entre la CUP, EUiA, Solidaritat i els dos partits que formen JpV.

Durant el Ple, i després de la lectura de la moció per part del Jimmy Pinyol, regidor de JpV, l’alcalde anunciava un text alternatiu a tall d’esmena a la totalitat. El text, que era un escrit molt light sobre el dret a decidir, juntament amb alguns dels punts de la nostra moció, es va acabar aprovant amb els vots a favor de CiU, PSC i JpV i els contraris de PP i PxC. Per tant, tot i que des de feia dies s’anunciava que el ple votaria si ens declararíem “municipi català lliure i sobirà”, aquest posicionament no es va realitzar, per alegria dels representats de CiU i PSC que veien com les seves vergonyes no quedaven al descobert.

De fet, però, tot el que va passar al ple no deixava de ser un “paripé”, ja que des del vespre anterior, el senyor Pinyol ens va comunicar, a la resta d’organitzacions que vam participar en el procés de confecció de la moció, que CiU i PSC presentarien un text alternatiu i que ell pensava acceptar.

Abans d’entrar en valoracions crec que és important explicar els esdeveniments dels mesos anteriors. Crec que és una qüestió de transparència.

El passat setembre el senyor Jimmy Pinyol va contactar amb la CUP del Vendrell, per proposar realitzar una reunió. Aquesta trobada, que es faria conjuntament amb altres organitzacions independentistes i/o d’esquerres de la vila, serviria per debatre la possibilitat de treballar conjuntament una moció per declarar El Vendrell municipi català lliure i sobirà. Nosaltres vam accedir i, a les diverses reunions, vam assistir l’Aleix Mallofré, el Josep Mañé i jo mateix en representació de la CUP.

A la primera reunió, realitzada l’1 d’octubre de 2012 al Centre Cívic l’Estació, van assistir en Jimmy Piñol i la Montse Abella, en representació de JpV, l’Alfredo Valdivielso d’EUiA, en Xavier Todó i l’Enric Pagès de Reagrupament, en Joan Català (i algú més que ara no recordo) de Solidaritat i en Josep Maria Llasat en representació de la l’Assemblea Nacional Catalana del Vendrell. En aquesta trobada en Jimmy va presentar una proposta de moció que partia de la que havia aprovat l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès (amb el vot a favor de CiU). Nosaltres aportàvem un text que agafava punts de diverses mocions en aquest sentit, principalment de les aprovades a Arenys de Munt i Vic (als dos llocs també amb el vot favorable de CiU).

Aquesta primera trobada va servir principalment per conèixer el parer de cadascú i decidir la forma de treballar. No recordo exactament el nombre de reunions que vam fer, ni a quina vam parlar el què, però entre aquella primera i les eleccions autonòmiques del 25N vam fer dos o tres més. Una bona part de feina es feia via correu electrònic.

Es pot explicar, però, alguns detalls importants. En Jimmy, no sé si a la primera o segona reunió, ens va comentar que tant CiU com el PSC havien refusat participar de les reunions i que CiU li havia reconegut que hi votarien en contra si la presentàvem. Aquest va ser el motiu per tal que la idea inicial fos presentar la moció abans de les eleccions autonòmiques ja que, en el context de les mateixes, CiU difícilment podria justificar un posicionament que no fos a favor del text.

Tot i que es volia presentar al ple de l’octubre finalment, i per facilitar la feina al Jimmy que tenia problemes, per presentar la moció derivats, del seu pacte de govern amb CiU, PSC i PP, vam accedir presentar-la al ple del novembre, que en principi havia de ser abans del 25N. Durant el mes que hi havia entre un i altre, el Jimmy es va comprometre a parlar, sobretot amb CiU, per tal d’assegurar el vot positiu d’aquestos. També l’ANC s’encarregaria de contactar amb CiU i PSC.

Entre mig havíem consensuat una moció molt més simple del que en un principi hauríem pensat, però amb l’objectiu d’aconseguir el màxim consens possible. Al text final, fins i tot, s’incloïa un punt a proposta de l’ANC que demanava penjar l’estelada al balcó de l’Ajuntament fins aconseguir la independència.

Crec que és digne de menció que aquest punt es va incloure ja que, el Sr. Llasat, president del nucli local de l’ANC volia presentar una moció demanant justament això. De fet fins i tot ens insistia que havia parlat amb diversos representats municipals i que era molt més factible que s’aprovés aquesta i no la de declarar El Vendrell municipi català lliure i sobirà. Des de la llunyania que dóna el temps, i sabent el resultat de tot plegat, no sé amb qui, teòricament, havia parlat en Llasat, però la seva capacitat d’anàlisis polític és com a mínim discutible. De fet, i segons paraules del Jimmy, va ser un dels punts amb els que CiU i PSC es mostraven més contraris.

Gairebé la darrera setmana de novembre s’anunciava que el ple finalment es faria el dia 27, després de les eleccions. En Jimmy ens va comentar que el ple el convocava l’alcalde i que no havia pogut fer res per tal que es realitzés abans del 25. Tanmateix, a pregunta nostra, en Jimmy explicava que finalment no havia pogut parlar amb CiU sobre el tema i que encara es desconeixia quin seria el seu posicionament definitiu.

La sorpresa va ser gran quan, el dia 27 comprovem que la votació de la moció no forma part de l’ordre del dia. Amb la ressaca electoral decidim no comentar res i esperar si es presentava a la del desembre. Al ple del 18 d’aquell mes també res de res. I durant aquelles setmanes cap justificació per part del Jimmy, cap correu, cap trucada. Silenci absolut.

Davant aquesta situació des de la CUP del Vendrell decidim enviar, el mateix dia 18, un correu demanant, com a mínim, explicacions, encara que sigui per respecte a la feina feta fins aquell moment.

Enviat el correu el Jimmy per fi respira i convoca una reunió, pel dilluns 7 de gener de 2013, per comentar la situació. A la mateixa, i veient que encara hi ha opcions de presentar la moció, les persones de la CUP que hi vam assistir, decidim no enredar el tema i acceptar les explicacions del regidor de JpV. Bàsicament un error general de comunicació entre les diferents organitzacions. A la trobada es decideix afegir un sisè punt, a petició de Reagrupament, i presentar la moció al Ple del gener.

A més a més en Jimmy ens comunica que CiU li ha dit que votaria a favor de la moció i que, per tant, només faltaria que el PSC s’abstingui o voti a favor per poder tirar-la endavant. Ens comenta que el Martí Carnicer li ha demanat veure la moció per veure si es poden afegir canvis i votar a favor. En aquesta darrera reunió s’acorda que, al ser una moció ja consensuada de fa temps i de per si ja força light, que es tirarà endavant tal qual a no ser que les possibles propostes del PSC no canviïn l’essència de la mateixa. Es fa incidència que tant ells com CiU mai han volgut participar de les trobades i que, després de tant de temps, ja és hora que cadascú es posicioni.

El final de tot plegat ja el sabeu: acord d’última hora entre CiU i PSC per presentar un text alternatiu. Dilluns al vespre el Jimmy realitza una reunió amb membres de l’ANC (desconec a petició de qui), ja que no es convida a la majoria de formacions que estàvem treballant en la moció. Després d’aquesta trobada, de la que desconec com es va desenvolupar, en Jimmy ens comunica que acceptarà la proposta alternativa i retirarà la moció conjunta. Suposo que és el que passa quan la valentia i els principis acaben on comença la por a perdre la cadira.

Es podria dir que el text aprovat és com una coca cola “light” sense cafeïna. Te la beus quan no hi ha altra cosa tot i que saps que no val res i ni tan sols et traurà la set. És un text que el llegeixes i dius “pffff, el podria votar a favor”, però que no diu res de nou, no deixa de ser un brindis al sol i no aporta, a la pràctica, res de res.

Hi haurà algú que pensarà: “hem aconseguit que el PSC es posicioni pel dret a decidir”. Però algú creu que realment servirà per tal que el PSC evolucioni cap al dret a decidir? De veritat? El posicionament del PSC, com el de molts altres, es mou en funció d’on pot treure més o menys suport electoral.

Quan vam començar tot aquest procés, a la primera reunió de l’octubre, la gent que representàvem a la CUP vam explicar que el nostre principal interès no era si la moció finalment s’aprovava o no. Durant les darreres eleccions municipals, i a posteriori també, diverses veus van reclamar la creació d’una coalició independentista i altres la formació d’una candidatura d’esquerres. Per nosaltres la negociació del text era només una bona excusa per començar a trobar-nos i crear sinèrgies i confiances entre les diverses organitzacions que participàvem. Això, durant les reunions, ho vam deixar clar més d’una vegada. Enteníem que si tota aquesta campanya de la moció funcionava seria un primer pas per, més endavant realitzar altres col·laboracions. I la realitat és que fins ahir, més o menys, no havia anat malament. Segurament he parlat més amb el Jimmy, o amb qualsevol representant de les altres formacions (excepte amb l’Alfredo d’EUiA) que en tot el darrer any.

Bé, tot va anar més o menys bé fins ahir. La realitat és que el Jimmy, amb la seva actuació durant els darrers dos dies, potser ha aconseguit sortir als titulars de diversos mitjans de comunicació amb la notícia que s’ha aprovat una moció a favor del dret a decidir. Però també és cert que ha tirat pel terra les possibilitats d’apropament que potser s’havien generat fins ara. El descontentament en aquest sentit no és únicament nostre. Per mi el treball conjunt amb altres forces ha de partir de valors com la confiança, el respecte, la transparència, la coherència, la paraula, l’honestedat, la solidaritat... El Jimmy m’ha demostrat que en compleix poques.

També vull remarcar una altra cosa. Fins a dia d’avui la tasca de l’ANC havia servit per marcar l’agenda política dels partits polítics. Aquesta setmana van ser els partits polítics (CiU i PSC) qui van marcar l’agenda política de l’ANC. Sense dubte una mala notícia.

Per acabar deixar clar que em sembla que tot plegat ha estat una situació generada pel propi Jimmy i no pel partit al que representa. Tothom sap que als darrers anys, i per dir-ho suau, no he estat massa d’acord amb algunes de les actuacions d’ERC al Vendrell, però crec que hem de ser justos. Desconec quin és el seu posicionament respecte el tema, o si estaven al corrent de tot plegat, però crec que no ha estat una decisió d’ells. Per tant vull que aquest punt quedi clar i sentengui que no ha estat responsabilitat d’ERC El Vendrell. Si m’equivoco seria una petita decepció.

Moció per declarar El Vendrell municipi català lliure

Després d'uns mesos de reunions, per tal de consensuar un text definitiu, el proper dimarts 15 de gener es debatrà i votarà, al Ple de l'Ajuntament del Vendrell, la moció per declarar el nostre poble “municipi català lliure”.

El text que es presentarà, i que podeu llegir al final d'aquesta entrada, és resultat de la feina conjunta de la CUP del Vendrell, EUiA, SI i Junts pel Vendrell (ERC+ Rcat). S'ha de dir, que no seria la moció “ideal” que nosaltres hauríem presentat si depengués únicament de la CUP, però enteníem que el més important era que aquesta podés arribar al Ple consistorial amb el màxim consens problemes. Som conscients, però, que segurament serà una de les mocions més “lights”, sobre aquest tema, que s'han votat a la resta de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Tot i que l'objectiu inicial, quan ens vam començar a reunir per aquest tema a l'octubre de l'any passat, era presentar-la abans de les darreres eleccions autonòmiques. També és important explicar que a les reunions també ha participat un representant de la “secció” local de l'Assemblea Nacional Catalana i que, tot i que se'ls va convidar, tant CiU com PSC no ho han fet en cap moment. A la moció, fins i tot, s'ha afegit un apartat a proposta de l'ANC, que fa referència a la presència de l'estelada al balcó consistorial.

Diuen les males llengües que CiU està pensant en abstenir-se en la votació de la mateixa. Tot i que no seria sorpresa, ja que amb anterioritat havien comunicat que si es presentava en plena campanya electoral votarien en contra, crec que seria força incoherent per part seva. En un moment en que a nivell nacional CIU ens esta “venent la moto” dient que aposta pel dret a decidir, seria difícil entendre que ara s'abstingui en la votació d'una moció com aquesta.

Per altra banda, aquestes mateixes males llengües comenten que l'abstenció també serà el posicionament del PSC. Tot i que estic convençut que algun o alguna de les regidores d'aquest partit, i votaria a favor, suposo que la política de partit s'imposarà i això no succeirà. De totes maneres, i amb el “caspisme” que acumula aquest partit, tampoc em sorprendria que acabin votant en contra.

De totes formes, vull pensar que només són rumors, i esperaré pacientment el proper dimarts per saber el sentit definitiu de les votacions.

Des de les formacions que presentem la moció, conjuntament amb l'Assemblea Nacional Catalana, fem una crida a la població vendrellenca a assistir al proper ple. De fet, us deixo l'enllaç de l'esdeveniment de facebook que ha fet la gent de l'ANC:

http://www.facebook.com/events/242122625921378/

També deixo l'enllaç a la web del setmanari El 3 de vuit:

http://www.el3devuit.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=5727:proposta-politica-per-declarar-el-vendrell-qterritori-catala-lliure-i-sobiraq&catid=39:el-vendrell&Itemid=75

Per acabar, el text de la moció:

"MOCIÓ DE DECLARACIÓ PER LES LLIBERTATS SOCIALS I NACIONAL DE CATALUNYA

En Jaume Piñol i Mercader, portaveu del Grup Municipal Junts pel Vendrell (ERC, Rcat i independents), presenta per la aprovació del Ple de la Corporació del dia 15 de gener de 2013, s’inclogui en l’ordre del dia, la següent,

EXPOSO:

Que durant aquests darrers mesos diferents formacions polítiques hem treballat conjuntament per poder presentar avui en aquest Ple una Moció per declarar el Vendrell Territori Català lliure i sobirà. Entre aquestes formacions hi ha la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), EUiA (Esquerra Unida i Alternativa), Junts pel Vendrell (ERC+RCat) i Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Per la present, ens adrecem al Parlament de Catalunya, en general, i a tots els seus grups parlamentaris, en particular, per tal que la Cambra Catalana inicií tots els mecanismes per exercir el dret d’autodeterminació, on el poble de Catalunya pugui decidir en referèndum els estatus polític i per acabar constituint un Estat Català amb plena sobirania, de manera democràtica i social.

Catalunya ha de preservar com a poble els seus trets nacionals, la seva llengua, la seva cultura, el llegat de la seva història com a tema d’acollida i de diàleg.

Aquesta és la força que ens empeny a subscriure la present així com a declarar el municipi del Vendrell com a territori català lliure i sobirà i, a l’espera que el Parlament de Catalunya iniciï aquest procés.

És per tots aquests motius, i principalment per a preservar el benestar dels veïns i veïnes del Vendrell, i per tal d’impedir que l’agreujament d’aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de cohesió social, aquest Ajuntament vol fer sentir la seva veu en aquests moments històrics que ens està tocant viure.

En base a aquestes raons, tal com s’ha indicat, DEMANEM:

A C O R D S:

PRIMER. Declarar moralment El Vendrell territori català lliure i sobirà.

SEGON. Instar i recolzar al President de la Generalitat i el Parlament de Catalunya que iniciïn en el termini més breu possible, i en tot cas abans del dia 11 de setembre del 2014, el procés a iniciar tots els mecanismes per exercir el dret d’autodeterminació, on el poble de Catalunya pugui decidir en referèndum els estatus polític i per acabar constituint un Estat Català amb plena sobirania, de manera democràtica i social.

TERCER. Sol·licitar aquest ajuntament que onegi l’estelada al balcó del consistori de forma permanent fins que culmini aquest procés democràtic.

QUART. Manifestar el ple suport de l’Ajuntament de El Vendrell a totes aquelles organitzacions cíviques, culturals i administratives que treballen en favor dels drets nacionals i socials de Catalunya i de la seva emancipació com a país.

CINQUÈ. Notificar-ho a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Parlament de Catalunya, als diversos grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, als grups parlamentaris del Congreso de los Diputados, al Parlament Europeu.

SISÈ. Denunciar, als òrgans pertinents i/o entitats pro drets humans, tant nacionals com internacionals, de qualsevol atac per part de persona o institució que afecti a les decisions preses de forma democràtica a favor dels drets nacionals i socials de Catalunya i la seva emancipació com a nació".

Boja acadèmia de policia?

Fa uns dies em van fer arribar la següent imatge. Es tracta del típic avís que la policia municipal del Vendrell posa als cotxes per avisar, que un dia concret, no es podrà estacionar el vehicle en un lloc determinat. El paperet en qüestió, pel que m'han comentat fa referència al dia de reis d'enguany.

La part en català estableix que des del dijous 5 de gener, a les 14h, no es podrà aparcar, fins a un dia o moment indeterminat.

A la traducció en castellà el dia 5 cau en dimecres i, a més a més, únicament està prohibit l'estacionament aquell dia des de les 14h.

El que crec que fa més gràcia de tot plegat és que el darrer 5 de gener va ser....un dissabte!! :D

Fa tanta gràcia tot plegat que finalment no sé si es tracta d'un fake o si la imatge correspon a l'avís d'un altre any!

Retorn al bloc!

Després de molt temps sense passar per aquí m'he marcat l'objectiu de reactivar aquest bloc. Si sóc sincer no sé si diposaré del temps suficient per anar actualitzant-lo de forma més o menys regular :)

Començaré recuperant un article que vaig realitzar fa uns mesos i que, per sorpresa, vaig veure que sortia publicat al darrer número del setmanari "El 3 de vuit". El text porta el títol "Legalitat i moralitat" i tracta del, com a mínim polèmic, canvi de gestió de la recollida de la fracció orgànica.

"LEGALITAT I MORALITAT

Una de les coses que més em va sorprendre quan es va formar l'actual govern quatripartit, va ser la separació de la Gestió de Residus de la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat. Una decisió difícil d'entendre i d'explicar. La primera anava a parar a mans del senyor Jaume Domingo (CiU), que a més a més passava a ser regidor de Convivència i Civisme, i Neteja Viària, i la segona passava al senyor Jimmy Pinyol (ERC-RCat). El senyor Pinyol, amb una regidoria retallada, anunciava una dedicació del 90%, amb un sou de 41.400€/any, un dels més elevats de tot el cartipàs municipal. 

Vaig començar a sospitar quan, tot just abans de començar l'estiu, veïns de les diverses urbanitzacions del municipi es queixaven de la desaparició dels contenidors de recollida orgànica. El senyor Domingo explicava que la situació es devia a una reestructuració del servei i que aquest passaria a ser gestionat per l'empresa ECOBP SL.

L'Empresa Comarcal de Serveis Mediambientals del Baix Penedès Societat Limitada (ECOBP), és una societat de capital mixt, integrada per “Fomento de Construcciones y Contratas SA” (FCC), amb un 80% de les participacions, i el Consell Comarcal del Baix Penedès (CCBP) amb el 20% restant. Dóna la casualitat que FCC és l'empresa que s'encarrega de la recollida de residus al nostre municipi. A principis d'aquest any l'Ajuntament del Vendrell reconeixia que devia 12 milions d'euros a FCC, fet que aquesta empresa va fer servir d'excusa per realitzar un ERO als seus treballadors i treballadores que ha comportat una pèrdua important en la qualitat del servei.

És com a mínim curiós que, partint d'aquesta situació, es doni el servei de la recollida de la fracció orgànica a ECOBP SL, que observant la seva composició, és el mateix que donar-li a FCC. Quin interessos oculta?

El més sorprenent, però, es saber que el senyor Jaume Domingo, regidor de Gestió de Residus del consistori municipal, també és membre del Consell d'Administració d'ECOBP SL, ocupant el càrrec de Conseller. 

Resumint: de forma sorprenent l'Ajuntament decideix separar la Gestió de Residus de la regidoria de Medi Ambient, i li atorga el senyor Jaume Domingo. Al poc temps, la gestió de la fracció orgànica se li atorga a ECOBP SL, empresa de la que el mateix Domingo en forma part. 

No seré jo qui digui que l'adjudicació s'ha realitzat de forma no legal, ja que el senyor Jaume Domingo forma part del Consell d'Administració d'ECOBP SL en representació de la part pública, però si que considero que és una actuació poc moral, ja que es tracta d'una barreja d'interessos.

Aprofito per anunciar que des de la CUP del Vendrell demanarem al consistori consultar l'expedient que ha regulat tot el procés d'adjudicació i que vetllarem per tal que el procés s'hagi realitzat des de la legalitat".