8. Conclusions. Cas Parven?

L'any 2012, durant la campanya electoral de les darreres eleccions autonòmiques, des de l'assemblea vendrellenca de la CUP vam organitzar un acte on va participar en David Vidal, regidor a Reus. En David havia estat escollit a les municipals de 2011, les primeres en les que participava la CUP a la capital de comarca del Baix Camp.

Com molts i moltes ja sabreu, en David, conjuntament amb la resta de l'assemblea reusenca de la CUP, són els responsables d'haver tret a la llum el cas Innova, un dels casos de corrupció més important i més mediàtic dels darrers anys al nostre territori. El cas, fins i tot, va acabar amb la imputació i dimissió de Josep Prat, en aquell moments president de l'Institut Català de Salut entre molts altres càrrecs.

En aquella xerrada recordo que en David explicava que, abans de que la CUP tingués representació al consistori, quan parlaven pels carrers amb la gent de Reus, moltes persones tenien la sensació que quelcom s'estava fent malament a l'Ajuntament, que si es sospitava que “fulano” havia fet això, que si “mengano” podria haver fet allò altre. Per tant, una de les primeres coses que es van posar a fer, un cop dins del consistori, és intentar treure aigua clara de tot plegat.

I a mi, aquesta situació que explicava en David, em recordava molt al que passava (i passa) al nostre poble. Quantes històries, per ara no comprovables, hem escoltat parlar en relació a sospites i comentaris referents a possibles irregularitats?

Així que un dia vaig decidir, en els pocs moments lliures que disposo, mirar de mica un mica un d'aquells temes dels que sovint la gent en parlava: la construcció del pàrquing soterrat i gestionat per Parven.

I després de moltes hores de consultar a la biblioteca les hemeroteques del Diari del Baix Penedès i del 3 de vuit, consultar actes de plens de l'Ajuntament, informació mercantil de múltiples empreses, l'arxiu del BOPT, parlar amb molta gent, etcètera etcètera... la informació publicada els darrers dies és fruit d'aquesta feina.

Ara per ara de tot plegat, i amb la informació que he pogut aconseguir, crec que com a mínim podem arribar a les següents conclusions:

• Que el PSC, amb Martí Carnicer al capdavant, mitjançant una majoria absoluta del seu partit, va decidir crear DUSAM, una empresa municipal pensada per tirar endavant el projecte d'un pàrquing soterrat i la gestió de la zona blava.

• Que el PSC, amb la seva majoria absoluta, va imposar que el Consell d'Administració de DUSAM sigués de tres membres, i no de cinc, per tal d'assegurar-se la majoria necessària per garantir la delegació permanent de facultats en el Conseller-delegat. Fins i tot, com s'explica al capítol 1, en Llasat va reconèixer que es feia per garantir el nomenament de Josep Maria Pros.

• Que Josep Maria Pros, cunyat de Martí Carnicer, membre del PSC i antic regidor de l'Ajuntament del Vendrell per aquest partit, va ser anomenat conseller-delegat encarregat de cercar el finançament i les empreses per tirar endavant el projecte.

• Que en Josep Maria Pros va decidir, suposadament perquè era la millor oferta, que fos GERFE SA l'empresa encarregada de realitzar l'obra. Una GERFE SA, que com he explicat, un dels seus propietaris era el fundador del seu mateix partit a la vila, la persona que va decidir que en Martí Carnicer encapçalés la candidatura del PSC en les primeres eleccions “democràtiques” en les que va ser escollit alcalde per primera vegada.

• Que en Josep Maria Pros també va decidir que es donés la licitació de la gestió de l'aparcament soterrat i la gestió de la zona blava a Parven 93 SL, una empresa al capdavant de la qual hi havia diferents empreses, però que en les que el pes principal el té el entramat de Felip Palau-Germinal Ivern, com ja s'ha explicat de l'entorn del propi PSC. Felip Palau, un dels propietaris de GERFE SA va ser escollit primer President de Parven.

• Que Parven 93 SL, empresa que Pros escolleix per tirar endavant el projecte i presidida per un dels propietaris de GERFE SA, l'empresa de que Pros també va esculirl per realitzar la construcció del pàrquing, va contractar una empresa del propi Pros per tal que portés l'administració de Parven 93 SL.

• Que en Martí Carnicer, mitjançant la majoria absoluta a l'Ajuntament, va cedir la gestió d'un altre servei públic, com era la gestió de les multes, també a Parven 93 SL, on participaven empreses propietat de persones del seu entorn, i l'administració de la qual portava una empresa del seu propi cunyat.

Crec, per tant, que amb les dades a les mans no és gaire atrevit afirmar que, com a mínim, no sembla gens ètic tot plegat, i no sé si ni tans sols legal en el seu moment.

Tot sembla indicar que Martí Carnicer i el PSC podria haver fet servir la seva força i influència al consistori per tirar endavant un projecte del que s'haurien beneficiat, i encara a dia d'avui en traurien profit, persones vinculades de forma directa al seu entorn. Del senyor Pros encara es podria dir més: hauria fet servir la seva posició pública, el seu càrrec al consell de DUSAM, per beneficiar-se directament portant l'administració de Parven 93 SL amb una empresa seva. De fet, el senyor Pros , gairebé 25 anys després, continua beneficiant-se.

El PSC va privatitzar un servei públic que va acabar sent gestionat de forma directa per persones del seu entorn. Un servei els beneficis econòmics del qual han anat a parar a mans privades en lloc de al municipi. I no ens enganyem, això és greu.

A més a més, el senyor Carnicer hauria participat en votacions, durant diferents Plens, que afectaven de forma directa una persones vinculada familiarment amb ell. Una conducta que s'ha repetit aquesta darrera legislatura. Segons notícia apareguda a diferents mitjans, entre ells la pròpia web de l'Ajuntament del Vendrell (http://www.elvendrell.net/informacio/3555-el-govern-aprova-unes-ordenances-per-garantir-els-serveis-publics-donar-compliment-al-pla-dajust-i-millorar-el-servei-de-la-recollida-descombraries), el ple del passat 15/10/2013 va acordar autoritzar a l'empresa Mutuapark per cedir a Parven 93 SL la concessió per a l'explotació de l'aparcament soterrani de l'Avinguda Jaume Carner. La web municipal informa que el punt va comptar amb el vot favorable del govern i l'abstenció de PxC, i que en aquell ple en Martí Carnicer, de nou alcalde de la vila, era present i, per tant, hi va votar a favor.

I un dels grans enigmes que m'han sorgit és perquè van dimitir, amb quatre mesos de diferència, Josep Maria Pros i Martí Carnicer? Els dos, en el moment de les seves respectives dimissions van dir que tot ho havien fet de forma correcta i en Martí arriba a dir que “és fruit d'una llarga reflexió, profunda de continguts i debatuda amb un conjunt ampli de companys de la trajectòria política” i que “m'agradaria que ningú no fes interpretacions sesgades de les meves paraules, no hi ha cap altre motiu que els que jo he assenyalat i qui digui alguna cosa diferent caldria preguntar-li perquè ho fa”. Bé, tenint en compte el context en que es van produir les dues dimissions, en plena polèmica i amenaces per part de CiU, l'oposició municipal en aquells moments, de portar el cas a la justícia, crec que és difícil no pensar que les dimissions podessin ser conseqüència de les mateixes. I més tenint en compte la relativa calma que van comportar les mateixes. Perquè CiU no va tirar endavant aquelles suposades denúncies? Podrien ser les dimissions una contrapartida a “oblidar” les possibles accions legals? He de reconèixer que aquí ja entraria al terreny de la política-ficció i que aquest supòsit podria ser tan vàlid com altres.

Segurament aquesta petita investigació deixa encara moltes parts fosques i pot generar dubtes. Em quedo amb aquella sensació de “aquí encara hi ha més”, però crec que com a mínim pot servir per tal que en podem fer una idea de que va passar (i està passant) amb el cas Parven i crec que, per la sensació que tenim molts i moltes, del que ha passat (i està passant) al nostre municipi.

A més a més, les fets dels darrers mesos i anys encara obren més incògnites. A principi de 2014 apareixia la notícia que l'Ajuntament del Vendrell dissolia DUSAM. Segons la regidora Laia Gomis “aquest és un nou exemple de la voluntat de l’actual govern de simplificar l’administració i reduir aquells organismes que no generin un valor afegit, a la vegada que ens permetin rebaixar la despesa”. El que no ha explicat ningú de l'Ajuntament, com a mínim públicament, és com queda la participació del consistori a Parven 93 SL?

I què hem de fer amb el Parven? Jo ho tinc clar, mirar la manera de remunicipalitzar-lo per tal que el poble el pugui gestionar de forma directa. Ja n'hi ha prou de socialitzar la despesa i privatitzar els beneficis.

De tot plegat també em general certa desconfiança l'absolta passivitat de les diferents forces que han estat a l'oposició. Crec que l'oposició, entre moltes altres coses, també hauria de vetllar per tal que tot allò que fa el govern, o tot allò que hagin fet, és faci de forma correcta. I en aquest tema, com en d'altres, semblen que estiguin més preocupats en buscar els titulars fàcils que en deixar-se els colzes investigant i mirant documentació.

7. La (intra)història. El binomi Pros-Carnicer

Martí Carnicer

Tot i que en el moment de la seva dimissió com a membre de DUSAM, en Josep Maria Pros va titllar la seva relació amb Martí Carnicer com a “llunyana”, aquesta afirmació no era certa. Pros i Carnicer sempre han tingut una relació familiar, política i empresarial intensa.

Pros és cunyat d'en Carnicer ja que està casat amb Maria Rosa Heras, també vinculada políticament al PSC del Vendrell, de la que fins i tot ha format part de les llistes del partit en diversos processos electorals, i que és germana de la dona de Martí Carnicer. Com ja s'ha comentat anteriorment, Josep Maria Pros havia estat regidor durant la primera legislatura de l'etapa democràtica, en la que Carnicer va assolir la seva primera alcaldia. De fet, Carnicer i Pros sempre han tingut una forta, fluida i assídua relació familiar.

Josep Maria Pros en una foto de l'època

I tot i que en aquell moment encara no, actualment també mantenen una relació empresarial des de fa molts anys. Tal com es pot comprovar amb la informació del Registre Mercantil, Josep Maria Pros és l'Administrador Únic, des dels seus inicis, de Cavi 97 SL, empresa propietat de Martí Carnicer i que va constituir el 30/04/1997. L'objecte fiscal d'aquesta empresa és l'assessorament econòmic, comptable, fiscal i jurídic d'empreses, així com operacions típiques del tràfic immobiliari.

Per tant, la relació Pros-Carnicer es podria qualificar de moltes maneres però en cap cas de “llunyana”.

Dades de CAVI 97 SL, empresa de Martí Carnicer administrada per Pros

Un dels dubtes que aquesta història genera és la situació de Josep Maria Pros a Parven 93 SL. Formava part del seu Consell d'Administració únicament en representació de DUSAM o tenia un càrrec “independent”?

En aquesta qüestió la informació que he aconseguit em fa pensar que Pros tenia algun càrrec “privat”. Una de les raons són les dades sobre DUSAM i Parven 93 SL que podem trobar al Registre Mercantil. Josep Maria Pros va presentar la seva dimissió com a membre del Consell d'Administració de DUSAM el 20/12/1993 i aquesta es reflecteix a la informació mercantil d'aquesta empresa el 10/05/1994 quan es revoca el seu càrrec i és nomenat en Josep Colet Diu. En canvi això no succeeix a Parven 93 SL, de la que forma part del seu Consell d'Administració de forma ininterrompuda des del 26/05/1993 fins l'actualitat. Des de la creació de l'empresa fins el 12/08/2003 en va ser el Secretari, moment en que va ser nomenat Administrador Únic, càrrec que ocupa des d'aleshores. Per tant, la seva dimissió de DUSAM, de la part pública, no va tenir cap repercussió en la seva situació a Parven 93 SL.

A més a més, en les declaracions realitzades per membres de CiU es refereixen a ell, en diverses ocasions, com a gerent de Parven 93 SL i l'acusen directament de tenir un càrrec a l'empresa.

Una altra qüestió referent a la situació de Pros. Durant la polèmica que succeeix després de la cessió de la gestió de les multes a Parven 93 SL, s'acusa Josep Maria Pros de cobrar d'aquesta empresa per realitzar la seva administració, mitjançant una empresa de la seva propietat anomenada Norma 3 SL.

Cercant informació al Registre Mercantil he trobat que, efectivament, Josep Maria Pros és propietari d'una empresa anomenada Norma 3 On Line SL tot i que aquesta té com a data de constitució el 16/04/1998. Aquesta data no coincidiria amb les dates dels fets però, si encara no existia, com podia ser que els convergents ja en facin referència el 1993-1994? En Pros, però, també és propietari d'una empresa anomenada Josep M Pros Olivella SL, creada el 16/12/1992, dues setmanes abans de la cessió de la gestió a Parven 93 SL i sis dies abans de la creació d'aquesta darrera empresa. Podria ser que legalment fos aquesta altra empresa mitjançant la qui realitzés l'administració de Parven 93 SL tot i que fes servir el nom de Norma 3? L'objecte social de Josep M Pros Olivella SL és, justament, l'assessorament jurídic fiscal i portar la comptabilitat de petites empreses, així com el desenvolupament d'activitats immobiliàries.

Crec que els convergent no estaven equivocats. De fet, si actualment entreu a la pàgina web de Parven 93 SL (molt i molt cutre per cert) (http://www.parven93.com/) l'adreça electrònica que apareix com a contacte és un correu electrònic de l'empresa Norma 3 On Line SL.

Pàgina web de Parven 93 on es pot veure que el correu de contacte és de Norma 3, empresa de Pros

Per tal que tot plegat sigui més estrany, com s'explica que Martí Carnicer continués vinculat a Dusam i Parven 93 SL un cop dimitit amb tota la polèmica generada? Carnicer va dimitir oficialment el 13/04/1994 però des del 22/11/1995, quan ja ni tan sols era regidor municipal, fins el 07/08/2007 va ser membre del Consell d'Administració de DUSAM, els darrers dos anys i mig com a Secretari.

Del 12/09/1995 fins al 05/03/2002, Martí Carnicer també va ser conseller de Parven 93 SL, compartint Consell d'Administració amb el seu cunyat, teòricament en representació de la part pública. Dic teòricament perquè, oficialment i segons les dades d'aquestes dues empreses al Registre Mercantil, Carnicer va entrar al Consell de Parven 93 SL el 12/091995 i al de DUSAM el 22/11/1995.

Després de tota la polèmica, perquè es nomena Martí Carnicer per aquests càrrecs? Estem parlant d'una persona que ja no era ni regidor, que durant la major part d'aquest temps era membre electe del Parlament de Catalunya, i que des del 2003 al 2010 era Secretari General del Departament d'Economia i Finances! És que no hi havia ningú més? Perquè ell i no una persona amb més temps, per exemple?

6. La (intra)història. Parven 93 SL

Parven 93 SL es crea amb la participació de diferents empreses privades, principalment vendrellenques, i amb la participació de l'Ajuntament del Vendrell mitjançant DUSAM.

Destaca la participació de GERFE SA i PROIN 87 SL. La primera ja la coneixem i la segona és una altra empresa on també hi participen en Felip Palau i en Germinal Ivern, propietaris de GERFE SA, i en Joan Milà Miquel i Maria Antònia Solé Suau.

També destaca la participació empresarial de Salvador Mercader Güell, una de les empreses del qual, per cert, ha portat el manteniment de l'enllumenat públic de la vila des temps immemorials. Segons consta a les dades del Registre Mercantil, Mercader-Integral SL, una de les empreses mitjançant les quals Mercader ha participat a Parven 93 SL, es va crear el 17/12/1992, tan sols cinc dies abans de la creació de Parven 93 SL i de la cessió, per part de l'Ajuntament, de la gestió i explotació del servei.

L'altra empresa vendrellenca amb participació és Transportes y Excavaciones KIK SA, empresa creada el gener de 1988 i propietària d'un 14'51%.

En el moment de constituir-se l'empresa en Felip Palau va ser anomenat Administrador Únic fins el 26/05/1993, data en que s'estableix un Consell d'Administració amb ell mateix com a President, en Joan Milà Miquel (soci seu a PROIN 87 SL) com a Vicepresident i en Josep Maria Pros com a Secretari.

Cal destacar el pes de la figura d'en Felip Palau i en Germinal Ivern en el projecte de construcció de l'obra i el de la adjudicació i posterior gestió del servei.

Consell d'Administració de Parven 93 SL el 26/05/1993

Per cert, parlant d'en Felip Palau i en Joan Milà una curiositat relacionada amb l'el·laboració del pla estratègic “El Vendrell cap al 2001”, un dels treballs en el que es va emparar el consistori per realitzar el pàrquing soterrat i la instaurar de la zona blava.

Aquest pla estratègic, editat per l’Ajuntament del Vendrell el 1994, i que podeu consultar en format paper a la biblioteca municipal, tenia l’objectiu de cercar les potencialitats i mancances del municipi i establir una sèrie d'accions prioritàries que l'Ajuntament tiraria endavant els següents anys. En l'el·laboració del pla existien unes Comissions Tècniques, de les que n'hi havien sis de temàtiques diferents, que eren les encarregades de definir els objectius, proposar estratègies i determinar les actuacions que calia tirar endavant. A més a més, els presidents de cadascuna de les comissions formaven part del Comitè Executiu del Pla, juntament amb una representació del consistori, el coordinador general i el secretari general. Aquest Comitè, sota la presidència de l'alcalde Martí Carnicer, era l'encarregat de dirigir els treballs i aprovar els documents.

Doncs bé un tal Felip Palau consta com a President de la Comissió Tècnica de Infraestructures i Serveis Públics, i un tal Joan Milà com a President de la de Desenvolupament Econòmic. Casualitats de la vida.

Les Comissions Tècniques del pla estratègic "El Vendrell cap al 2001"

5. La (intra)història. GERFE SA

Tal com s'explica en el segon capítol, Josep Maria Pros, el cunyat de Martí Carnicer, és escollit com la persona que s'havia d'encarregar de trobar el finançament i les empreses per tirar endavant el projecte. I en primer lloc va escollir Delta 10 SL.

Durant el Ple on es va aprovar l'atorgament de la gestió Josep Maria Llasat també va explicar que prèviament, abans de rebre l'oferta de Delta 10 SL per gestionar el servei, des de DUSAM s'havien rebut 5 ofertes per realitzar l'obra, i que la millor era la d'una empresa vendrellenca. També comenta que s'havia acordat amb Delta 10 SL que es respectaria que fos l’empresa vendrellenca qui realitzés l'obra.

Durant el mateix ple també s'explica quin serà l'entramat de Delta 10 SL, l'empresa adjudicatària: “60% Iberpàrquing SA, 25% DUSAM i l'altre 15% entre Caixa Tarragona i l'empresa constructora”.

Tot i que a l'acta del ple no vaig veure el nom d'aquesta empresa vendrellenca que, teòricament va presentar la millor oferta per fer l'obra, a la notícia apareguda a “El 3 de vuit” de 16 de gener de 1993, on relata l'acte d'inici de les obres, explica que “l'empresa Gerfre del Vendrell, que assumeix un 5% del cost, durà a terme les obres”.

"El 3 de vuit" de 16 de gener de 1993

Quan finalment el servei es dóna a Parven 93 SL, s’aprova que sigui amb les mateixes condicions que amb Delta 10 SL i, per tant, aquesta empresa vendrellenca, el nom real de la qual resulta ser GERFE SA, sigui l’encarrega de construir el pàrquing.

Per tant, de la suma d'aquesta informació es dedueix que GERFE SA, era propietària d'una part de Delta 10 SL, la primera empresa adjudicatària del servei.

GERFE SA, empresa creada el 09/09/1985, treu el seu nom de les primeres lletres dels noms dels seus fundadors: Germinal Ivern i Felip Palau, dues persones vinculades als socialistes vendrellencs. En Germinal Ivern, més conegut com a Germi, va ser un dels fundadors del PSC al Vendrell i regidor per aquest partit després de les municipals de 1979.

Xavier Sabaté, primer secretari de la Federació Socialista de les comarques de Tarragona, membre del Consell Nacional del PSC i diputat al Parlament, escrivia en una entrada al seu blog (http://blocs.tinet.cat/lt/blog/xavier-sabate/category/97/actualitat/2007/08/30/vocabulari-d-estiu) en motiu de la mort de Germinal Ivern que “a les primers municipals de 1979 tot apuntava que ell encapçalaria la candidatura a l`ajuntament de la capital del Baix Penedès. Però poques setmanes abans de la campanya, ell mateix va cridar Martí Carnicer que devia tenir 25 anys i el va convèncer perquè fos Martí el candidat que desprès seria alcalde”.

Imatge del blog d'en Xavier Sabaté

L'Ernest Benito, antic regidor socilista al Vendrell i antic diputat al Parlament, també explica al seu blog (http://ernestbenito.blogspot.com.es/2007_08_01_archive.html) que “En Germinal va demostrar amb els fets que la seva lluita defugia de protagonismes i el que avui poca gent sap és que si en Martí Carnicer va ser el primer alcalde de la democràcia al davant de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya es deu a la seva renúncia a figurar com a cap de llista de la nostra formació per a les primeres eleccions generals i us puc ben assegurar que no va ser pas per manca de compromís personal, sinó perquè creia honestament que el seu lloc no era el de figurar al davant. Així potser algú podrà entendre millor”.

En Germinal Ivern

En Felip Palau, l’altre soci de GERFE SA, tot i desconèixer a dia d'avui si era militant socialista, sembla que com a mínim era del seu entorn. En primer lloc així ho han confirmat diferents persones de la vila amb les que he parlat i, fins i tot, en fa referència un apartat de la secció “El Tothosap” del Diari del Baix Penedès de 28/01/1994. Sota el títol de “Junts però no barrejats”, explica que al sopar dels barbuts d'aquell any en una taula hi havia en Josep Català (desconec a qui es refereix), en Josep Maldonado i en Quim Nin, i que en una altra hi havia en Josep Maria Pros, en Martí Carnicer i en Felip Palau. Tot plegat en una clara referència a la seva vinculació a CiU i PSC respectivament.

Resulta xocant que en Josep Maria Pros, cunyat de l'alcalde i membre del PSC, antic regidor del municipi per aquest partit, sigui escollit pel PSC com a conseller-delegat per tal de cercar la forma de tirar endavant el projecte del pàrquing i la zona blava, i que esculli finalment per realitzar l'obra una empresa vinculada a persones del seu partit i entorn.

4. La història. Dimissions

Finalment, el 20 de desembre de 1993, Josep Maria Pros dimiteix de Dusam. Segons ell no és fruit de les acusacions i insinuacions de les darreres setmanes, les quals qualifica de “kafkianes” i que afecten una persona que “fa una cosa amb tota la bona intenció del món, sense cobrar a més a més”. Pros addueix que “plegar era la millor solució perquè, entre altres coses, si el motiu de fricció entre els dos grups (PSC i CiU) era jo, desapareix aquesta fricció. Una vegada dimitit jo, ja està”. Fint i tot, en la carta de dimissió titlla la seva relació familiar amb l'alcalde com a “llunyana”.

Valorant la dimissió, Jaume Domingo denuncia que Pros “porta cobrats 4.150.601 pessetes de l'empresa Parven mentre desenvolupava un càrrec de representació municipal”, i que “la dimissió es fa per parar tota mena d'acció legal que es pugui emprendre”.

També demana el cessament de Llasat com a president de Dusam i la dimissió de Martí Carnicer, afirmant que aquestes dues persones “han estat plenament conscients de la incompatibilitat del senyor Pros, com ho demostra la declaració davant notari de l'escriptura de constitució de Dusam, on Pros declara no estar sotmès a cap incompatibilitat”. Segons ell la prova d'aquesta incompatibilitat serien els articles de la llei 26/12/83 sobre incompatibilitats.

El febrer de 1994 Josep Colet Diu, un altre antic regidor del PSC, ocupa la vacant deixada per Pros al Consell d'Administració de Dusam.

El 9 d'abril de 1994, quan no han passat ni quatre mesos de la dimissió de Pros, Martí Carnicer dimiteix després de quinze anys com alcalde de la vila i és substituït per Josep Maria Llasat. El 13 d'abril, durant el ple que oficialitza la seva dimissió, Carnicer explica que la decisió “és fruit d'una llarga reflexió, profunda de continguts i debatuda amb un conjunt ampli de companys de la trajectòria política”. Finalitza la seva intervenció al Ple dient que “m'agradaria que ningú no fes interpretacions sesgades de les meves paraules, no hi ha cap altre motiu que els que jo he assenyalat i qui digui alguna cosa diferent caldria preguntar-li perquè ho fa”.

En aquest sentit Benet Jané considera que no hi ha una explicació clara a la dimissió de Carnicer, i creu que no ha estat justificada per cap raonament concret. CiU anuncia que el seu equip jurídic continuarà investigant l'afer Parven.

El dia 18 del mateix mes Josep Maria Llasat és nomenat alcalde i durant les següents setmanes es realitzen reunions entre PSC i CiU per formar un govern unitari. Les negociacions finalment no arriben a bon port.

El 27 de maig el ple de l'Ajuntament del Vendrell aprova el plec de condicions econòmiques i administratives que regiran l'adjudicació, pel sistema de subhasta, de les obres compreses al projecte d'urbanització de la plaça que ocupava l'antiga escola Àngel Guimerà, sota la qual s'està construint el pàrquing soterrat. La plaça, a més a més, s'anomenarà Pep Jai, pagès i polític vendrellenc, antic militant del PSC, pel qual va ser diputat i senador, i oncle de Martí Carnicer.

En el mateix ple s'aprova el plec de condicions que regiran la venda, també per subhasta, del dret de vol municipal per a la construcció d'un edifici-façana a la mateixa plaça. Els empresaris que optessin a la construcció de l'edifici havien de respectar el disseny exterior que contemplava el projecte, tot i que a l'interior tindrien llibertat de construcció.

El projecte global d'urbanització, és a dir, de la plaça i de l'edifici, té un pressupost de 66 milions de pessetes. El disseny és obra del gabinet d'arquitectes Tusquets & Diaz Associats.

El 22 de setembre de 1994 s'inaugura el pàrquing soterrat en un acte que compta amb els parlaments de Felip Palau, president del Consell d'Administració de Parven, i de Josep Maria Llasat, alcalde del Vendrell.

El 15 d'abril de 1995 s'inaugura la plaça Pep Jai, tot i que l'edifici-façana encara no estava enllestit. 

3. La història. Esclata la polèmica

Finalment el 8 gener de 1993 comencen les obres de construcció del pàrquing amb un acte on participen l'alcalde i regidors municipals, presidents d'entitats de la vila i representants de les empreses Parven 93 SL i Gerfe SA. Aquest darrera és l'empresa vendrellenca que realitzarà l'obra tal com s'havia acordat prèviament.

El 12 de març de 1993 l'ajuntament aprova el reglament de funcionament de la zona blava, així com l'ordenança que regularà les seves tarifes. L'aparcament regulat es posa en marxa durant el mes de maig, entrant en funcionament 260 places situades al carrer del Dr. Robert, la Rambla, el Mercat, una zona del carrer Cerdanya i a la plaça Francesc Macià. Les situades a Coma-ruga, a la plaça Germans Trillas, començaran a funcionar el juny.

Durant el ple municipal del 13 d'octubre de 1993 esclata la polèmica, quan els regidors de CiU abandonen els seus escons a la sala de plens, abans de començar la sessió, després de demanar a l'alcalde que retirés un dels punts de l'ordre del dia. Aquest punt, sota el títol “Proposta de conveni amb Parven 93 SL sobre la gestió de les sancions de tràfic”, s'acabarà aprovant amb el vots favorables dels regidors socialistes, els únics que hi participen, i sota l'atenta mirada dels regidors convergents que segueixen la sessió des del públic.

CiU acusa l'equip de govern de cedir a dit la gestió de les multes “sense fer el corresponent concurs públic”. També denuncien que sent un dels gerents de Parven 93 SL, Josep Maria Pros, cunyat de Martí Carnicer, alcalde del municipi, aquest “s'havia d'haver abstingut en la votació, segons marca la llei”. Expliquen la possibilitat que l'Ajuntament tingui “altres interessos a sota per donar aquesta concessió a l'empresa Parven”. Fins i tot l'edició de “El 3 de vuit” de 15 d'octubre, en la seva pàgina 36, anuncia la intenció de CiU d'impugnar la votació.

En una roda de premsa posterior Martí Carnicer reta al grup convergent a demostrar que existeix alguna il·legalitat i titlla la seva actuació de “xantatge”.

Durant les setmanes posteriors la polèmica creix i assistim a un creuament de cartes i recriminacions entres els dos partits del govern. CiU centra el debat en la relació familiar directa entre Pros i Carnicer, al que acusa d'haver realitzat l'adjudicació per concessió directa, sense concurs públic, i insistint en el fet que l'alcalde s'hauria d'haver abstingut en la votació i debat del punt, així com de qualsevol negociació amb Parven 93 SL.

A principis de novembre, en una carta titulada “Evidentment, hi ha un altre estil”, publicada al Diari del Baix Penedès, Jaume Escarré, membre de Dusam en representació de CiU, explica que “Dusam havia de ser l'empresa que construiria el pàrking, i així varem rebre i estudiar els primer pressupostos. Fou aleshores que el senyor Pros i el senyor Llasat ens oferiren la possibilitat que fos una altra empresa, en què participaria Dusam, qui construís el pàrking. La cosa semblava tan clara que fins i tot el senyor Pros ja havia aconseguit que ell seria al Consell d'Administració de la nova empresa, no en representació de Dusam, sinó de l'altra empresa, Delta 10”.

Una setmana després, Convergència i Unió anuncia que demanarà el cessament de Josep Maria Pros com a membre i conseller delegat del Consell d'Administració de Dusam, així com la dimissió del seu president Josep Maria Llasat. En una roda de premsa celebrada a la seva seu comarcal Jaume Domingo (CiU) denuncia que existeix “un conflicte d'interessos, perquè Josep Maria Pros és conseller delegat de Dusam i, per tant, representant municipal a l'empresa Parven, quan l'empresa privada de Pros, Norma 3, és l'administradora de Parven. Això vol dir que l'empresa de Josep Maria Pros està cobrant uns diners per portar l'administració de Parven (...)”.

A finals de novembre Benet Jané afirma que l'actuació de Pros és il·legal i que incompleix la normativa de la llei d'incompatibilitats.

Per altra banda, Jaume Domingo, en declaracions a “El 3 de vuit” de 3 de desembre de 1993, denuncia que en l'expedient de la cessió de la gestió de les multes que el consistori va realitzar de forma directa a Parven 93 SL “no hi consta que s'hagin demanat tres projectes a tres empreses diferents per portar aquest servei, la qual cosa, per a nosaltres, no s'ajusta als tràmits normals que marca la llei en aquestos casos”.

Tot seguit comenta que a l'expedient només hi ha: l'informe de la proposta del regidor d'Hisenda, dictaminada per la Comissió d'Hisenda; la proposta que el mateix regidor va fer després, la qual esmena la primera; l'informe del secretari general de l'Ajuntament i la proposta de conveni amb la gestió de servei del negociat de multes per l'empresa Parven.

Jaume Domingo es pregunta: “com sabem que l'empresa Parven és la que ofereix més bones condicions?”.

2. La història. L'adjudicació

El 12 d’agost de 1992 es realitza la primera reunió del consell d’administració de DUSAM a la que, a part dels consellers designats, hi assisteixen Joan Rossell, regidor de CiU, Baltasar Julià i Elías Chacón, presidents del Centre d'Iniciatives i Turisme i del Gremi d'Hostaleria respectivament, així com altres representants de diferents associacions de comerciants i botiguers de la vila. Aquesta primera reunió serveix per aprovar el projecte d’execució del pàrquing, que posteriorment s’ha de presentar al ple de l’ajuntament per a la seva aprovació i exposició al públic. També s’aprova encarregar al conseller-delegat, Josep Maria Pros, les gestions que s'haguessin de fer des d'aquell moment, com demanar pressupostos i gestionar els crèdits que s'haguessin de sol·licitar per tirar l'obra endavant. Llasat manifesta que l'Ajuntament encara està obert a rebre ofertes d'empreses privades que s'interessin en la construcció i gestió del pàrquing.

El 23 d'octubre de 1992 el ple municipal va adjudicar a Delta 10 SL la construcció i explotació d'un pàrquing soterrat al solar de l'antiga escola Àngel Guimerà, així com la gestió de la zona blava.

Durant el ple Josep Maria Llasat va explicar que, quan des de DUSAM, creada per tirar endavant el projecte i realitzar l’explotació del servei, estaven a punt d'adjudicar les obres de construcció del pàrquing, es van presentar dues ofertes, una d'elles la de Delta 10 SL, que “s'ajustava perfectament a allò que l'Ajuntament volia fer des d'un principi, fins a tal punt que no és una iniciativa totalment privada sinó que l'ajuntament hi participarà en un 25%”.

Segons va comentar durant el ple, i tal com estableix l'acta del mateix, l'empresa adjudicatària estaria formada un 60% per Iberpàrking SA, un 25% per DUSAM i l'altre 15% entre Caixa Tarragona, l'entitat financera, i l'empresa que duria a terme la construcció de l'obra.

Iberpàrking SA, actualment anomenada Tudasa SA, i Delta 10 SL, eren iniciatives empresarials al capdavant de les quals hi havia l’empresari Juan Carlos Bruna Brotons. Bruna Brotons era fill del també empresari José Luis Bruna de Quixano, empresonat per un famós cas d’estafa, els anys 80, al Consorci de la Zona Franca i pel que va ser condemnat per la Audiència Provincial de Barcelona a 23 anys i 4 mesos. En l’escàndol, i tal com informava algun mitjà de comunicació de l’època, com El País, es va veure involucrada Hispafix SA, una de les empreses de Bruna Brotons.

Llasat, durant el ple, va argumentar que Delta 10 SL es podria beneficiar de la feina feta per DUSAM, ja que aquesta havia cercat les millors ofertes econòmiques per realitzar l'obra. També va explicar que n'havien rebut cinc, essent la millor la de l'única empresa vendrellenca presentada i que Delta 10 SL tenia la voluntat que fos aquesta empresa de la vila qui realitzés l'obra.

L'acta del Ple especifica alguns detalls de l'obra: “es construirà un pàrquing de tres plantes de profunditat, de les quals dos es destinaran a rotació i abonament i la tercera el concessionari en podria transmetre la seva concessió pel mateix període que duri aquesta, amb un màxim de cinquanta anys”.

En quant a la zona blava l'empresa hauria de presentar, en el termini màxim de trenta dies, el projecte per ser aprovat pel consistori, tot i que hauria d'ajustar-se a unes 250 places situades en el centre comercial.

Setmanes després, però, un informe del Secretari-General de l'ajuntament posava en evidència irregularitats en el procés d'adjudicació a Delta 10 SL. Un exemple és que dita empresa ni tan sols estava donada d'alta al Registre Mercantil en el moment en que se li va atorgar la construcció i explotació del pàrquing soterrat i de la zona blava.

És per aquest motiu que el 31 de desembre de 1992 el ple municipal aprovava, en primer lloc, deixar sense efecte l'adjudicació a Delta 10 SL i atorgar-li a Parven 93 SL amb els mateixos termes i condicions que s'havia fet amb la primera empresa.

Durant el ple, Pere Martí, regidor de CiU, retreu a l'equip de govern que realitzés el procés d'adjudicació anterior amb presses i que no s'adjuntessin ni tan sols certificats de solvència ni de Delta 10 SL ni de Iberpàrking SA. Llasat argumentava que no ha estat una qüestió de solvència.

1. La història. Inici

El 20 de març de 1992 el ple de l’Ajuntament del Vendrell aprovava, per unanimitat, la creació d’una societat anònima municipal, que s’encarregaria exclusivament de regular i solucionar el problema de l’aparcament al Vendrell. La necessitat d’aquesta mesura s’argumentava en la gran problemàtica de trobar aparcament a la localitat, sobretot al centre i a la seva zona comercial. El Diari del Baix Penedès, amb data 27 de març, explicava que aquesta mancança també es reflectia en les conclusions de diverses comissions del pla estratègic “El Vendrell cap al 2001”, en aquells moments en elaboració.

Aquell març de 1992 el ple de l’ajuntament, amb Martí Carnicer com alcalde, estava format per 9 regidors del PSC i 8 de CiU. Carnicer encapçalava el consistori per quarta legislatura consecutiva i el PSC gaudia de la seva tercera majoria absoluta de forma continuada.

En una roda de premsa celebrada el 13 d’abril de 1992, l’alcalde del Vendrell, acompanyat per Benet Jané, com a cap de l’oposició, i dels regidors Josep Maria Llasat (PSC) i Pere Martí (CiU), anunciava un acord entres els dos grups municipals i els responsables dels diferents sectors implicats.

En aquest acte s’anunciava la construcció d’un pàrquing soterrat, amb capacitat per 270 places, al solar que ocupava l’antiga escola Àngel Guimerà. Martí Carnicer també anunciava la instal·lació de zones d’aparcament regulat, amb la implantació d’un nombre indeterminat de parquímetres, és a dir, el que coneixem com zona blava. L’empresa municipal en procés de constitució, seria l’encarregada de gestionar-ho.

No era la primera vegada que l'Ajuntament intentava tirar endavant la construcció d'un pàrquing soterrat ja que, al desembre de 1989 i a l'abril de 1991, ja havia convocat concursos per adjudicar les obres. En ambdues ocasions el procés havia quedat desert.

El dilluns 10 d’agost de 1992 es constitueix davant notari l’empresa Desenvolupament Urbà Societat Anònima Municipal.

Els mesos previs deixaven, però, un profund desacord entre els dos partits amb presència al consistori, principalment respecte la composició del Consell d’Administració de l’empresa municipal. Mentre el PSC volia que estigués format per tres membres (dos del seu partit i un convergent), CiU volia que n’hi haguessin cinc (tres del PSC i dos de la seva formació). El debat es realitzava en els marges d’entre tres i cinc membres perquè la normativa establia que, per municipis més petits de 20.000 habitants, el número màxim de membres del Consell d’Administració no podia ser superior a cinc.

Tal i com Llasat va explicar durant un ple de 16 de juliol de 1992, en el que es van aprovar definitivament els estatuts de DUSAM, i així ho reflecteix l’acta del mateix, l’únic motiu pel qual el PSC volia que el Consell d’Administració fos de tres persones, i no de cinc, era per tal d’assegurar-se els dos terços dels vots en aquest organisme. Llasat argumentà que d’aquesta manera, el seu grup es garantia la Delegació permanent de facultats en el Conseller Delegat, que era l’únic punt en que la llei preveia aquest percentatge de vots. Fins i tot deixava clar que en el cas que CiU no posés obstacles a la persona que ells volien proposar per exercir aquesta figura, ells acceptarien un Consell d’Administració format per cinc persones, però com no era el cas el Consell d’Administració, segon Llasat, havia de ser de tres membres. Finalment, i gràcies a la seva majoria absoluta, el ple de 16 de juliol de 1992 aprovava la fórmula del PSC. Martí Carnicer proposava Josep Maria Llasat i Josep Maria Pros com a representants del PSC, mentre que CiU proposava Jaume Escarré. Josep Maria Pros havia estat regidor socialista a l’Ajuntament del Vendrell, i a més era el cunyat de Carnicer. Escarré també havia estat regidor del consistori, per CiU, de la que en aquell moment n’era el president comarcal.

Properament!