No marxis sense hora! Hi tens tot el dret

Ahir dilluns, 25 de novembre, vam presentar públicament la campanya "No marxis sense hora! Hi tens tot el dret", que està impulsada conjuntament entre el comitè d'empresa de l'Hospital del Vendrell i les assemblees vendrellenques de la CUP i EUiA.

La campanya, adreçada als usuaris de la sanitat pública, té per objectiu que aquestos no marxin dels centres sense que els hi hagin donat cita. L'acte també ha servit per denunciat que les llistes d'espera de l'Hospital estan falsejades.

Tot seguit us deixo l'argumentari de la campanya. Val la pena que li feu una ullada! Són 5 minuts!

"Mentre que des de la Generalitat de Catalunya publiquen dades oficials dient que les llistes d’espera als hospitals s’estan escurçant, i estan al voltant d’entre 4 i 6 mesos, la realitat demostra que cada cop aquestes llistes són més llargues.

Hi ha diferents dades publicades per sindicats de l’àmbit sanitari i plataformes d’usuaris i usuàries que demostren aquest biaix i la conseqüent manipulació de les dades per part de la Generalitat de Catalunya. Per exemple:

- (PARS): Des que el senyor Boi Ruiz és Conseller de Sanitat, les llistes d’espera han augmentat un 51%, provocant que hi hagi hospitals on les llistes d’espera s’allarguen fins als cinc anys per a determinades operacions. (Consulta: http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/2013/02/20/desmontando-a-boi/)

- (Metges de Catalunya): Denuncia que 974 pacients de l’Hospital de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) fa més de cinc anys que esperen per a una intervenció quirúrgica d’alguns dels 65 processos monitorats pel Departament de Salut, 391 dels quals estan pendents d’una cirurgia ortopèdica o de traumatologia. Les llistes d’espera als vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) acumulen un total de 55.409 persones. (Consulta: http://www.metgesdecatalunya.cat/ca/articles/mc-certifica-que-1000-pacients-esperen-mes-de-cinc-anys-per-ser-intervinguts-a-lhospital-de-bellvitge)

Un dels principals motius de la diferència entre les “dades oficials” i les dades reals, és que les llistes d’espera es comptabilitzen des del moment en que l’usuari se li dóna hora per a la seva intervenció, enlloc de comptabilitzar-se des del moment en que el centre de salut determina que és necessària aquesta intervenció.

És a dir, en el moment que el metge diagnostica que un pacient ha de rebre una intervenció, l’usuari sol·licita hora a l’administratiu corresponent perquè se li concedeixi.

No obstant, a causa de l’allargament d’aquestes llistes d’espera, la cita d’aquest usuari és l’any següent al vigent, i s’argüeix que els sistemes informàtics no permeten oferir la cita, o que no estan autoritzats per a fer-ho per decissió de la directiva que planifica el servei del centre.

Aquest fet provoca, que molta gent se’n torni a casa sense cita concertada, i només amb el compromís del centre sanitari que en el moment que s’obrin de nou les llistes per a la determinada intervenció, se l’avisarà via telefònica per concertar cita.

Des d’aquest moment, les llistes d’espera “oficials” no responen a la realitat, ja que totes aquestes persones que esperen la trucada telefònica (en no tenir cita concertada) no consten en les llistes d’espera “oficials”, tot i que sí que estan pendents de rebre una intervenció per part del centre.

La perversitat arriba a tal punt, que si l’usuari no respon a la trucada amb la que se li atorgava hora, passa al final de la llista i ha d’esperar de nou per a ser introduït en la llista d’espera oficial.

Aquest fet pot provocar que determinades usuàries puguin estar anys per rebre una intervenció.

Per tal de mostrar la realitat dels efectes de les retallades en relació a les LLISTES D’ESPERA, tingues en compte que:

Tenim el dret a rebre una atenció en un temps adequat i a rebre informació sobre les llistes d'espera, tal i com es recull en els drets dels usuaris publicat pel Departament de Salut.

Si marxes sense hora entres a formar part de la llista per a accedir a la Llista d'espera de tal manera que no es comptabilitza, això facilita que els nostres polítics puguin senganyar-nos sobre el temps real d'espera.

Si no et volen donar hora pots demanar un justificant on es comprometin a donar-te hora en un termini d'una setmana.

Si no et donen aquest justificant, no abandonis la cua de citacions on t’estan atenent. Amb aquest petit acte solidari contribueixes a la transparència del sistema públic que facilitarà el seu bon funcionament”.

Més informació:

http://afectadasporlosrecortessanitarios.wordpress.com/2013/03/08/como-retrasan-y-alargan-tu-estancia-en-lista-de-espera-sin-que-se-note-demasiado/

http://www.metgesdecatalunya.cat/ca/articles/metges-de-catalunya-considera-molt-poc-creibles-les-llistes-despera-quirurgiques-del-primer-any-de-retallades

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/14/catalunya/1358204028_801892.html

... i #HOPODEMTOT

#hovolemtot

20N

FINAL

Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975. Joan Brossa

Font de la Menya, la Fuente del Duque de la Victoria

Al carrer Font de la Menya del Vendrell, al tram situat entre el carrer Nou i el carrer de l’Om, podem trobar la coneguda font centenària que dóna nom al carrer i al barri.

El que molta gent no sabrà, o gairebé ni s’haurà fixat, és que aquesta font porta el nom de “Fuente del Duque de la Victoria”. Tal com recorda una placa situada al costat de la font, aquesta va ser construïda per l’Ajuntament el 9 de maig de 1828, i fins el 1843 es va dedicar al general Espartero, duc de la Victòria.

Baldomero Espartero va ser un militar espanyol, nascut el 1793 a la província de Ciudad Real que, entre altres, va ser President del consell de Ministres i regent del Regne d’Espanya. Aquest personatge va bombardejar Barcelona el novembre de 1842, per esclafar un aixecament popular degut a la crisi de la indústria cotonera. Va tornar a bombardejar la ciutat el 1843.

D’aquest personatge és la cèlebre afirmació “por el bien de España sería conveniente bombardear Barcelona una vez cada 50 años”.

Aquest és l’home que a dia d’avui encara té una font al seu nom al nostre poble. Estic convençut que no és un homenatge premeditat per part del nostre Ajuntament però entenc que hauria de tenir més sensibilitat.

Sempre he defensat que no hem d’oblidar el passat sinó que s’hauria de fer més divulgació. Trobo però una barbaritat que a dia d’avui una font porti el nom d’un personatge tant fosc com aquest. No estaria gens malament que l’Ajuntament tregui el rètol i, en tot cas, el reprodueixi en alguns dels museus del municipi. De la mateixa manera que la placa explicativa al costat de la font podria també explicar les barbaritats i les morts que va provocar aquest Duque de la Victòria.

Us imagineu el mateix rètol però amb el nom d’alguns dels militars franquistes? Doncs és el mateix.

S'haurà qüestió de fer arribar una instància a l'Ajuntament a veure si els cau una mica la cara de vergonya i prenen mesures al respecte.

La Policia Municipal del Vendrell obligada a denunciar els animals no censats

El passat divendres 15 de novembre, al vespre, policies municipals de paisà aturaven, a la zona del Puig-Pèlag, a tots els veïns que passejaven amb gossos. Com a mínim hi havia dos i, tal com ells mateixos explicaven, el que volien era informar a la ciutadania sobre uns fets que s’estaven donant en el si del cos de la policia vendrellenca.

Comentaven que des de feia un parell de setmanes l’Ajuntament els estava obligant a denunciar a totes les persones que trobessin amb animals que no estiguessin inscrits al cens municipal i que ells s’hi estaven negant. Deien que cap company n’havia interposat i que es negaven perquè ni ells ni la gent s’havia en què consistia el cens municipal d’animals i que no s’havia fet cap campanya informativa.

També explicaven que aquesta funció informativa la realitzaven pel seu compte i que aquell dia la feien per aquella zona.

Però, què és el cens municipal d’animals?

A casa meva tota la vida hem tingut gossa (jo en tinc una de 9 anys i mig) i mai havia escoltat que era obligatori censar l’animal a l’Ajuntament.

He mirat una mica per la web municipal i he trobat informació a l’apartat de la regidoria de Medi Ambient, i a al de Tràmits Municipals. Segons estableix el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, al punt 2 de l’article 14:

“Els ajuntaments han de portar un cens municipal d’animals de companyia en el qual s’han d’inscriure els gossos, els gats i les fures que resideixen de manera habitual al municipi. Al cens, han de constar les dades d’identificació de l’animal, les dades de la persona posseïdora o propietària i les altres dades que s’estableixin per reglament”.

Al punt tercer del mateix article estableix que:

“La persona propietària o posseïdora d’un gos, un gat o una fura té un termini de tres mesos des del naixement de l’animal o de trenta dies des de la data d’adquisició de l’animal, el canvi de residència, la mort de l’animal o la modificació d’altres dades incloses en el cens per comunicar-ho al cens municipal o al Registre general (...)”.

La inscripció s’ha de realitzar presencialment al Servei d’Atenció al Ciutadà, ja sigui al situat al mateix Ajuntament o al de Coma-ruga. S’ha de pagar una taxa de 6’80 € per animal, es fa un cop a la vida, i s’ha de presentar la següent documentació:

-          Sol·licitud d’inscripció al cens municipal d’animals de companyia (es pot descarregar des de la mateixa pàgina web).

-          Fotocòpia de la cartilla sanitària de l’animal on consti el número d’identificació del xip.

-          Fotocòpia del DNI del propietari de l’animal.

En el cas que es comuniqui la baixa de l’animal s’ha d’aportar el certificat que expedeixi el veterinari.

Segons informa la web, el tràmit és immediat i et donen una placa i el rebut corresponent.

A més a més, segons informa l’apartat de Medi Ambient, les persones amb discapacitat que necessiten un gos com a guia estan exemptes de pagar la taxa, tot i que aquest fet no surt reflectit al text de l’ordenança.

Explicat en què consisteix  el cens municipal d’animals he de dir que fent la recerca de informació he trobat, a la mateixa web municipal, una notícia sobre “Actuacions de la Policia Municipal del 4 al 10 de novembre de 2013” on textualment diu:

“D’altra banda, des de la Policia Municipal s’ha iniciat una campanya de control de gossos i dels seus propietaris, amb agents de paisà. El resultat fins ara és el següent:

Número de controls: 43

Gossos controlats: 26

Gossos denunciats: 5

Persones avisades: 11

Denúncies:

Animals no censats: 4

Assegurança: 1

Embrutar via pública: 1

Llicència perillosos: 1

Sense xip/altres: 1

Sense lligar: 1".

Aquesta notícia dóna a entendre que sí que s’estan realitzant controls i sí que s’estan realitzant denúncies per animals no censats.

De totes formes, m’agradaria mostrar el meu suport a la gent de la policia municipal que s’estiguin negant a interposar denúncies per aquest fet. Crec que abans s’hauria d'haver fet una important campanya de informació i sensibilització entre la població, tot i que és cert que la inscripció en el cens és obligatòria, i que el desconeixement de les normes no ens eximeix de complir-les. Però la realitat és, estic convençut, que la gran majoria de gent que té animals de companyia no sap d’aquesta obligació i que, de fet, l’Ajuntament no ha fet fins ara massa cosa per tal que la gent en sigui coneixedora.

L’Ajuntament té dret a interposar denúncies d’un dia per l’altre? Sí. Indubtablement. Però fer-ho d’aquesta manera pot donar la sensació que únicament persegueix un afany recaptatori. Hem de tenir en compte que tenir un animal que no està registrat és una falta lleu que pot ser sancionada amb una multa d’entre 100 i 400 €.

I és difícil no pensar que l’objectiu no és cap altre que el de recaptar diners quan el mateix Ajuntament ens demostra, en altres ocasions, no complir de forma tant escrupulosa la pròpia Llei de protecció dels animals.

Aquesta normativa, per exemple, al seu punt 16.5 estableix “que el personal que treballi en centres de recollida d’animals i que dugui a terme tasques de recollida o manipulació d’aquests animals ha d’haver fet un curs de cuidador o cuidadora d’animals, les característiques i el contingut del qual han de ser establertes per reglament”. És per molts i moltes conegut, que la persona que al nostre municipi duu a terme aquestes tasques no ha realitzat mai aquest curs, com a mínim fins fa poc. També podríem parlar sobre les instal·lacions municipals de recollida d’animals que l’Ajuntament té al Polígon de la Cometa, dels propis protocols de recollida, dels protocols d’adopció, o del fet d’exposar animals al carrer pel Nadal.

Enllaç a la web de tràmits i gestions de l'Ajuntament:

http://elvendrell.net/tramits-i-gestions/tramits-municipals/1261.html 

Enllaç a la web de Medi Ambient:

http://www.elvendrell.net/el-vendrell-per-temes/medi-ambient/animals-de-companyia/gossos.html

Enllaç a l'ordenança reguladora:

http://www.elvendrell.net/images/stories/Ajuntament/Ordenances/fiscals/2013/Text_ORD_34_13_TAXA_PER_LA_PRESTACI_DE_SERVEIS_RELACIONATS_AMB_ELS_ANIMALS__GOSSOSDE_COMPANYIA.pdf 

Enllaç a la notícia d'actuacions de la Policia Municipal:

http://www.elvendrell.net/el-vendrell-per-temes/seguretat-ciutadana/noticies/3604-actuacions-de-la-policia-municipal-del-4-al-10-de-novembre-de-2013.html

Enllaç a la Llei de Protecció Animal:

http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=492668&language=ca_ES&newLang=ca_ES

 

Pals a les rodes de la participació ciutadana

El passat 15 d’octubre de 2013 el Ple de l’Ajuntament del Vendrell, amb el vot favorable de l’equip de govern (CiU, PSC, PP, ERC i Reagrupament) va aprovar provisionalment les ordenances fiscals per l’any 2014. En un llenguatge més planer, i perquè tothom ho entengui: els impostos de tota la vida.

El Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) publicava l’acord el darrer 18 d’octubre, fet que iniciava un període de 30 dies durant els quals les ordenances quedaven en exposició pública. Durant aquest temps qualsevol persona té dret a examinar-les i presentar al·legacions, parcials o totals, si ho creu convenient.

Si finalitzat el període no es presenten al·legacions les ordenances queden aprovades definitivament. En el cas que sí que n’hi hagin, el Ple les haurà de tornar a votar, poden acceptar-les o desestimar-les.

El passat dilluns 4 de novembre un company de la CUP del Vendrell va anar a l’Ajuntament per demanar una còpia, pagant nosaltres les fotocòpies, d’aquestes ordenances aprovades de forma provisional. La nostra voluntat era, sent un tema més complex, poder estudiar-les de forma més exhaustiva per tal de presentar al·legacions pròpies.

Vull explicar també, que en el cas que les vulguis examinar allà, l’Ajuntament no facilita la feina a la ciutadania. La majoria de vegades t’ho has de mirar dempeus al mig del passadís, recolzat al mostrador de Secretaria o Intervenció, amb tothom passant amunt i avall. No tenen habilitat cap espai on qualsevol persona que vulgui estudiar la documentació ho pugui fer amb unes mínimes garanties. Com podeu entendre, això no facilita que la gent vagi i participi, limitant així la possibilitat que es puguin presentar reclamacions.

La darrera ocasió que ens vam presentar per estudiar documentació en exposició pública la resposta havia estat negativa. En aquesta ocasió, al company que hi va anar, no li van dir ni sí ni no, sinó que havia de fer una sol·licitud per escrit. Feta la sol·licitud en aquell mateix moment ens decidim a esperar resposta, amb el pressentiment, però, que no en rebríem o que la rebríem un cop finalitzat el termini per poder presentar reclamacions.

Una setmana després, i sense haver rebut resposta, el company de la CUP torna a l’Ajuntament per saber com estava el tema. Allà li diuen el que més o menys que ens esperàvem: que efectivament havien rebut la sol·licitud però que estava en procés de resposta. I els dies passen.

Per desgràcia ens trobem amb un equip de govern quatripartit que limita la transparència en la seva gestió i que, de forma interessada i premeditada, limita la participació de la ciutadania en el dia a dia de la política municipal. Per altra banda aquesta no és una actitud nova d’aquesta legislatura ni exclusiva del nostre municipi.

Impedint la participació de la gent del municipi i/o de les organitzacions polítiques sense representació municipal, afavoreixen indirectament al partit racista i feixista PxC, que, amb els seus 5 regidors, queda com a únic exponent de l’oposició municipal.

Fomentar la transparència i la participació ciutadana, no només en aquesta situació concreta, ha de ser prioritària.

Enllaç a l’anunci al BOPT: 

https://www.diputaciodetarragona.cat/ebop/index.php?op=anunci&id=12422&ebop_any=2013

Sobre la taxa de guals

Com molts i moltes ja deveu saber, el passat 29 d’octubre el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona va emetre una sentència, contrària a l’Ajuntament del Vendrell, en referència a la polèmica aplicació de la taxa de guals. Aquest primer dictamen és fruit de la demanda que en Ricardo Eiriz, veí del municipi, va presentar contra el consistori.

Segons informen alguns mitjans de comunicació, com el Baix Penedès Diari, “la sentència feta pública avui indica que no hi ha proves que Eiriz faci servir l’aparcament del seu habitatge i que la decisió de cobrar la taxa de gual amb caràcter retroactiu es basa només en una presumpció del consistori. La jutgessa afegeix que per cobrar la taxa en qüestió, el consistori ha d’acreditar l’ús per part del veí de l’aparcament. Per això obliga a l’ajuntament a anul·lar les liquidacions que reclamaven per la taxa i a pagar els costos del judici. A més la sentència no es pot recórrer, ja que la suma dels diners no és excessivament alta”.

Sense haver tingut accés al text complet, aquesta sentència seria un cop directe a un dels arguments més utilitzats per l’equip de govern (PSC, CiU, PP, ERC i Reagrupament) a l’hora d’aplicar la taxa a tothom, amb retroactivitat inclosa: nosaltres cobrem i, en tot cas, que els veïns demostrin que no fan ús del pàrquing.

Argument maquiàvel·lic i perillós. Cobrament preventiu de taxes? Ens trobem amb una nova modalitat de tributació?

Posant un exemple més extrem, seria com si a tothom que sortís d’una discoteca, o un concert, li anessin posant multes per conduir sota els efectes de l’alcohol amb l’única raó de tenir carnet de conduir. Independentment de si tenien cotxe, de si anaven a conduir, de si realment havien begut...Ep, però en tot cas posem la multa i que els veïns demostrin que no superaven la taxa d’alcohol. Esperpèntic, no?

Com a resposta a la sentència, l’equip de govern ha fet públic la següent nota de premsa:

“Sentència amb efectes particulars i limitats al cas concret

La sentència no qüestiona la taxa de guals

La sentència de 29 d'octubre de 2013 dictada per part del Jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona, en relació al recurs contenciós administratiu interposat contra les liquidacions de la taxa de guals, només és d'aplicació en aquest cas concret.

La resolució judicial no qüestiona la validesa de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per les entrades de vehicles a través del domini públic ni de la resta de liquidacions practicades.

L'Ajuntament del Vendrell, des de fa molts anys, ha aplicat de forma continuada aquesta taxa mitjançant l'aprovació de les ordenances fiscals, els padrons i les liquidacions corresponents, sense que s'hagin produït canvis normatius importants en relació al fet imposable del tribut.

Des del govern es valora la important col·laboració de la ciutadania amb l'Ajuntament del Vendrell per assolir una aplicació ajustada de la taxa. Liquidar la taxa a tots els ciutadans que fan ús de l'entrada de vehicles suposa aplicar el principi d'igualtat tributària, ja que hi ha molts veïns que de bona fe ja l'estaven tributant.

La revisió efectuada va donar lloc a la pràctica de 6.500 noves liquidacions. Contra aquestes s'han presentat 1.116 recursos de reposició, dels quals se n'han resolt 727 després d'analitzar cas per cas i prèvies inspeccions dels tècnics de Via Pública. En concret, s'han estimat 160 recursos, el 22% del total dels resolts. Aquesta regularització ha estat possible gràcies a la informació que els ciutadans han facilitat sobre la no utilització del domini públic i que ha permès resoldre la majoria de casos sense arribar a la via judicial.

L'Ajuntament del Vendrell analitzarà en detall el contingut i els efectes de la sentència, que no es pot recórrer per raó de la quantia, malgrat que hi ha sentències d'altres tribunals que confirmen la possibilitat de girar les liquidacions de la taxa en el cas que no s'hagi sol·licitat la preceptiva llicència”.

Pam a pam.

En primer lloc l’actitud de l’equip de govern: zero autocrítica i cap mínima intenció de rectificar i posar fi a aquest abús.

Per altra banda: “la sentència no qüestiona la taxa de güals”. Efectivament, més que qüestionar la taxa en sí mateixa el que qüestiona és la forma abusiva d’aplicar-la. Tal com estableix l’ordenança reguladora:

“Constitueix el fet imposable de la taxa l’aprofitament especial que té lloc per l’entrada de vehicles a traves de la via pública a edificis o cotxeres particulars o aparcaments individuals; a garatges o locals per a la seva vigilància, a tallers, a benzineres a aparcaments annexos a zones comercials i la reserva de via publica per a aparcaments exclusius, carrega i descarrega de mercaderies de qualsevol mena, especificat en les tarifes contingudes a l’article 6 d’aquesta Ordenança”.

“Són subjectes passius de la taxa, en concepte de contribuents, les persones físiques i jurídiques, així com les entitats a que es refereix l’article 35.4 de la Llei General Tributaria, a favor de les quals s’atorguin les llicencies per a gaudir de l’aprofitament especial, o els qui es beneficiïn de l’aprofitament, si es va procedir al gaudiment sense l’oportuna autorització”.

Llegint aquests paràgrafs de la pròpia ordenança, i tal com estableix la sentència, crec que és obvi que només s’ha de cobrar la taxa en els casos que s’acrediti que és dóna el fet imposable.

En tercer lloc: “sentència amb efectes particulars i limitats al cas concret”. Intent per part de l’equip de govern d’amagar i reduir la importància que realment té aquesta primera sentència. És obvi que només es centra en la situació concreta de la persona que va presentar el recurs, però no és menys obvi que crea precedent i obre la porta a la presentació de més recursos per persones en una situació semblant.

En quart lloc: “liquidar la taxa a tots els ciutadans que fan ús de l’entrada de vehicles suposa aplicar el principi d’igualtat tributària, ja que hi ha molts veïns que de bona fe ja l’estaven tributant”.

En aquest paràgraf torno a veure un tic que ha tingut l’equip de govern durant aquesta legislatura, quan ha volgut justificar actuacions polèmiques: intentar “criminalitzar” la ciutadania. Volen donar a entendre que tot plegat no deixa de ser una mesura per fer pagar a aquells veïns que, tot i fer servir el pàrquing no l’estan pagant.

No ens deixem enganyar per aquest paràgraf. No crec que ningú critiqui que es cobri la taxa a aquelles persones que en fan ús. El problema és que l’Ajuntament la cobri a tothom, de forma indiscriminada, sense comprovar si existeix l’aprofitament o no. I que, a més a més, l’Ajuntament cobri la taxa amb retroactivitat! És també en aquest sentit en el que es mou la sentència del passat 29 d’octubre.

També vull fer un petit incís. Potser que aplicar la taxa a tots els ciutadans que fan ús de l’entrada de vehicles suposi aplicar el “principi d’igualtat tributària”, però en cap cas el de “justícia tributària”. Per que l’ordenança que regula els guals aplica la mateixa taxa a aquelles persones que guanyen 1.000 € mensuals, a les que en guanyen 5.000 € o a les que no guanyes res. Per què es cobra el mateix a la que treballa que la que està a l’atur, a la que encara té un subsidi que a la que no ingressa res de res... Igualitària? Potser sí. Justa? No.

Tinc molt clar que aquest “zel” a l’hora d’aplicar la taxa no respon a altra cosa que a la necessitat de l’equip de govern de generar ingressos per fer front a un deute brutal, ja conegut per tothom, que ells mateixos han generat durant les darreres dècades. La història de sempre, fer-nos pagar a tots i totes els seus errors. Privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.

I no voldria acabar sense parlar de la manca de transparència de tot plegat. Amb un informe previ, encarregat per l’Ajuntament, sobre la situació dels guals que segons alguns mitjans de comunicació podria haver tingut un cost d’entre 60.000 i 70.000 €. Després de mesos i mesos de demanar-ho per escrit i de reunir-nos amb el Sr. Martí Carnicer, des de la CUP i EUiA del Vendrell encara no hem aconseguit accedir a dit informe, ni saber el cost real, ni a quina empresa se li va encarregar ni quin va ser el mecanisme per escollir-la.

Foscor i més foscor.