Una de les coses que em venia de gust fer, quan vaig
obrir aquest bloc, era recuperar alguns dels articles que he fet durant els
darrers anys. Els primers que inauguraran aquesta “hemeroteca” són dos que vaig
escriure quan treballava al Consell Comarcal del Baix Penedès.
En aquell moment, en el qual era el representant del
personal laboral (al ser menys de 30 trebelladors/es només ens corresponia un
representant), ja havíem aconseguit signar el primer conveni col·lectiu en els
trenta anys d’existència de l’ens. En aquella època el Consell sempre havia
estat en mans de CiU, amb un o altre company de govern, que havia convertit
l’administració en el seu “xiringuito”. El Benet Jané era l’etern president i
l’Albert Rovirosa, el seu nebot, el gerent.
Al 2005, ERC formava part del govern comarcal, amb el
Joan Basseda com a conseller de Benestar Social i l’Eladi Llop que, si sóc
sincer, no recordo quina àrea ocupava.
Sempre he pensat que les coses s’han de denunciar
quan les vius i quan estàs a dins i, en aquella època, tot i que sabia que el
clima laboral no seria positiu, creia que per dignitat havia de denunciar
públicament algunes coses que passaven. Segurament passaven coses pitjors, però
aquestes eren les que coneixia i podia denunciar. Han passat 7 anys i el que
explico en aquest article, i en el que el succeeix, continuen il·lustrant prou
bé la forma d’actuar dels partits polítics “tradicionals”. Crec que a dia
d’avui és ben vigent.
Aquests articles sortien publicats, normalment, els divendres en alguns dels setmanaris comarcals, així que podeu imaginar com era la tornada els dilluns :D
S’ha de dir, també, que des d’aquesta època una part
de la gent d’ERC ens va començar a veure, a mi i a la gent del Col·lectiu la
Trinxera, amb mals ulls, entenent aquestes denuncies com un atac a
l’organització. I sincerament, res més lluny de la realitat. De fet, a les
municipals del 2003, vaig votar a l’Eladi Llop i recordo passar la nit
electoral a la seu d’ERC del carrer Andreu Nin, amb altres companys del
col·lectiu, celebrant la seva entrada a l’Ajuntament (en aquells moment el
partit republicà no tenia representació al consistori vendrellenc). Sempre he
pensat que a les bases d’ERC del Vendrell hi ha gent que val molt la pena tot i
que no comparteixi algunes de les seves actuacions.
Però la realitat és que les actuacions del senyor
Llop, sobretot al Consell Comarcal, anaven en contra de tot allò que ell mateix
havia pregonat poc temps abans, i per descomptat, a anys llum d’allò que sempre
he cregut. Fets com els que relato a l’article són un exemple. Mai va ser un
atac contra l’organització en sí sinó un crítica sense embuts a la gestió dels
seus representants.
Mai em “casaré” amb ningú, ni amb unes sigles en
concret. Si hi ha alguna cosa que considero denunciable ho faré,
independentment si la persona es diu Eladi, Benet o Martí, o independentment de
si l’organització es diu ERC, CiU, PP, PSC, PxC, ICV o, fins i tot, si aquesta
es diu CUP. Crec que poder, una de les coses que diferencia la militància de
les CUP amb la d’altres organitzacions, és l’elevat grau d’autocrítica i
d’exigència interna que tenim.
Si algun dia qualsevol persona realitza un article
denunciant actuacions d’aquest tipus per part de persones de la nostra
organització, estic convençut que seríem el primers en investigar si són certes
o no. I, en el cas de ser reals, seríem els primers en donar-lis, com a mínim,
una bona patada al cul.
Dit això, cadascú és lliure de creure’m o continuar
pensant, com s’ha dit públicament en alguna ocasió, que jo i/o la gent que hem
passat per la Trinxera, Alternativa Vendrellenca o la CUP del Vendrell, tenim
alguna cosa personal contra ERC El Vendrell.
“COSES DEL CONSELL COMARCAL. PRIMERA PART: MANS
BRUTES
El meu nom és Rubén Suan i sóc representant del
personal laboral del Consell Comarcal del Baix Penedès. Aquesta carta, però,
l'escric per iniciativa pròpia i reflecteix la meva opinió. Tot i això, estic
segur que el seu contingut serà compartit per la majoria dels meus companys i
companyes.
L'única intenció d'aquest escrit és fer públiques les
actuacions d'alguns dels polítics responsables d'aquest ens, actuacions que,
personalment, trobo indignants, i crec que és important compartir-ho amb la
gent de la nostra comarca.
La mateixa nit de les últimes eleccions autonòmiques,
el senyor Carod-Rovira va pronunciar la tan coneguda expressió “mans netes”.
Igualment, dies abans de les darreres eleccions municipals, el senyor Eladi
Llop (ERC-El Vendrell) criticava la forma de fer dels polítics actuals
proclamant que hi havia una altra forma de fer política. És clar que moltes
persones van creure en el que deien però, com diu l'anunci: “pos va a ser que
no”.
Fa uns dies va marxar un dels treballadors del
Departament de Benestar Social del Consell. Per substituir-lo, els senyors
Eladi Llop i Joan Basseda (ERC) van decidir contractar un “secretari personal”,
una persona del seu partit. Per fer-ho més entenedor, van “enxufar” una persona
d'ERC per fer feina del partit, però cobrant dels ciutadans del Baix Penedès.
El més greu és que ells, per excusar-se, van
explicant que és un càrrec polític, un càrrec de confiança... Doncs si és així,
per què no se l'ha contractat com a càrrec de confiança? La veritat és que se
li ha fet un contracte de treballador laboral, i no pas un contracte qualsevol,
sinó un contracte d'administratiu. Això suposa que passa a cobrar bastant més
que la persona que porta els assumptes administratius del departament, i que
només té contracte d'auxiliar. Una mica injust, oi?
Esperem, senyors Basseda i Llop, que no ho neguin, ja
que vostès ja s'han encarregat d'explicar-ho a mig Consell. Però si diguessin
que és mentida, expliquin-me com és que aquest treballador té permís per
accedir a la bústia de correu electrònic d'ERC? No conec cap altre treballador
que en tingui...
Moltes persones pensaran que no s'aconseguirà res amb
aquest escrit. Opinaran que aquest cas no és excepcional, que això mateix passa
a molts altres llocs. I és veritat, però crec que, per això mateix, hem de
començar a denunciar aquestes situacions, ja que no és com han de funcionar les
nostres administracions. Penso que, com a mínim, demostrarem que no som idiotes
i que sabem què és el que està passant.
També m'agradaria fer una crida a la gent d'ERC, ja
que estic convençut que la gran majoria no estaran d'acord amb aquesta manera
de fer i que es plantejaran si aquestes són les persones que volen que els
representin. Jo crec que aquesta no és la imatge que volen donar.
No es pot permetre que una persona, pel fet de
militar en un determinat partit, tingui més privilegis que els altres. És una
vergonya! Senyors Basseda i Llop, si volen un secretari personal el paguen
vostès o el seu partit, però no ho agafin de la butxaca dels contribuents.
Durant les negociacions del conveni ja es van treure la màscara i van demostrar
que no actuen com a gent d'esquerres, i ara, sobretot, han demostrat que no les
tenen netes, les mans, sinó ben brutes”.
Article publicat al Diari del Baix Penedès de 9 de desembre de 2005.
