Pujades d'impostos de tots els colors

Com cada any el mes de gener ens ha portat pujades d'impostos de tots els colors i tipus.

A nivell municipal les ordenances fiscals pugen, aquest 2013, una mitjana del 3'5%, el que suposarà uns 30 euros més per família, basant-se en l'increment previst de l'IPC. Altres tributs, com per exemple el de les escombraries, pujaran un 11%.

Les pujades d'aquest any, sumades a les de l'any anterior, reflecteixen augments molt importants, com el +52% de les escombraries o el +24'5% de l'IBI.

L'equip de govern (CiU, PSC, PP i ERC+RCat) s'excusava, per una banda, dient que al Vendrell paguem menys impostos que altres municipis semblants i propers, com Cambrils, Cunit, Salou o Vilafranca del Penedès. També comentava que les pujades eren necessàries per garantir els serveis públics.

Per una banda aquest missatge no quadra, per exemple, amb la notícia que sortia al Diari de Tarragona d'ahir, on s'explicava que El Vendrell és el municipi de la província de Tarragona on la grua és més cara. Per ser més exactes aquí paguem 124'08 €, a Salou 123'60 €, a Cambrils 113 € o 109 € a Tarragona. De totes maneres, l'argument de “a tal lloc paguen més o a tal lloc paguen menys” no deixa de ser, fins a cert punt, demagògic. Les ordenances fiscal no haurien de ser res més que un tribut mitjançant el qual els vendrellencs i vendrellenques fem front, conjuntament, el cost d'un servei determinat. Per tant, el que importa no és si paguem més o menys que un altre municipi, sinó quin és el servei que rebem aquí i quin és el que reben allà.

El problema que tenim nosaltres, com a tants altres municipis, és que les ordenances es fan servir únicament com una eina recaptatòria per tal de fer front a un deute que els mateixos gestors municipals han creat. Una mostra descarada d'aquesta és tota la polèmica generada amb els guals, ens el que no hi ha un increment del cost del servei per part de l'Ajuntament ni, òbviament, hi ha una millora del servei, ja que únicament es tracta de pagar el fet de passar el cotxe per la vorera. Recaptar per recaptar doncs.

No són les municipals, però, les úniques pujades. Al número del 3 de gener de 2013 del setmanari l'Opciu en parlen de diverses:

Els serveis de rodalies i trens de mitjana distància o regionals de la Renfe puguen un 3'6%. També pugen els preus de TMB i els dels autocars que fan la línia El Vendrell-Tarragona. La gent del Vendrell pagarem més per desplaçar-nos en transport públic.

El Govern de la Generalitat (CiU), amb el beneplàcit d'ERC, incrementa els preus de les tarifes dels peatges que són de la seva propietat. Increment del 3'5% corresponent a la variació interanual de l'IPC del mes d'octubre. On queda el #novullpagar, per cert?

L'electre puja al gener un 3%, els serveis postals augmenten una mitjana del 2'95%, de la mateixa manera que també ho faran els carburants.

Qui adquireixi un habitatge ja no podrà beneficiar-se de la desgravació i pagarà un IVA del 10%. Fins i tot queden afectades les loteries: la nova legislació en matèria de tributació per premis fixa que, a partir dels 2500 € de premi, el 20% de l'import aconseguit s'ha de lliurar a hisenda.

I com aquests podrien esmentar d'altres.

Mentre els sous no pugen sinó que en molts casos baixen i cada cop existeix més gent sense feina i, per tant, amb ingressos nuls o molts baixos, la resposta de les diverses administracions és augmentar de forma continuada la pressió fiscal i retallar serveis. Mesures que, òbviament encara enfonsaran més l'economia i comportaran més misèria.

La gent cada cop té menys diners per consumir i, per tant, cada cop més empreses veuran reduïts els seus ingressos. Algunes d'aquestes tancaran i altres reduiran despeses, per tal de mantenir el benefici, deixant més gent al carrer. Més persones que tindran menys ingressos i que, per tant, menys consumiran. Un cercle que continua i continua.

A nivell municipal, si les persones tenen menys ingressos cada cop hi haurà més impagaments. Per tant, a la llarga, l'ajuntament no només ingressarà menys sinó que augmentaran les despeses que comporta iniciar procediments de cobrament en executiva.

Algú dirà que tot plegat és populisme i que hem de continuar escoltant allò que ens diuen i proposen aquells i aquelles que ens governen. La realitat és que les diferents administracions, independent de qui governa i del seu color polític, tots els partits han respost de la mateixa manera per fer front a una crisi que ells han provocat: fer pagar a la població.