Crònica d'una oportunitat perduda

Com ja vaig explicar fa uns dies, ahir es votava al ple de l’Ajuntament del Vendrell, si el nostre poble es declarava “municipi català lliure i sobirà”. La moció, presentada per Junts per Vendrell (coalició d’ERC i Reagrupament), havia estat treballada conjuntament entre la CUP, EUiA, Solidaritat i els dos partits que formen JpV.

Durant el Ple, i després de la lectura de la moció per part del Jimmy Pinyol, regidor de JpV, l’alcalde anunciava un text alternatiu a tall d’esmena a la totalitat. El text, que era un escrit molt light sobre el dret a decidir, juntament amb alguns dels punts de la nostra moció, es va acabar aprovant amb els vots a favor de CiU, PSC i JpV i els contraris de PP i PxC. Per tant, tot i que des de feia dies s’anunciava que el ple votaria si ens declararíem “municipi català lliure i sobirà”, aquest posicionament no es va realitzar, per alegria dels representats de CiU i PSC que veien com les seves vergonyes no quedaven al descobert.

De fet, però, tot el que va passar al ple no deixava de ser un “paripé”, ja que des del vespre anterior, el senyor Pinyol ens va comunicar, a la resta d’organitzacions que vam participar en el procés de confecció de la moció, que CiU i PSC presentarien un text alternatiu i que ell pensava acceptar.

Abans d’entrar en valoracions crec que és important explicar els esdeveniments dels mesos anteriors. Crec que és una qüestió de transparència.

El passat setembre el senyor Jimmy Pinyol va contactar amb la CUP del Vendrell, per proposar realitzar una reunió. Aquesta trobada, que es faria conjuntament amb altres organitzacions independentistes i/o d’esquerres de la vila, serviria per debatre la possibilitat de treballar conjuntament una moció per declarar El Vendrell municipi català lliure i sobirà. Nosaltres vam accedir i, a les diverses reunions, vam assistir l’Aleix Mallofré, el Josep Mañé i jo mateix en representació de la CUP.

A la primera reunió, realitzada l’1 d’octubre de 2012 al Centre Cívic l’Estació, van assistir en Jimmy Piñol i la Montse Abella, en representació de JpV, l’Alfredo Valdivielso d’EUiA, en Xavier Todó i l’Enric Pagès de Reagrupament, en Joan Català (i algú més que ara no recordo) de Solidaritat i en Josep Maria Llasat en representació de la l’Assemblea Nacional Catalana del Vendrell. En aquesta trobada en Jimmy va presentar una proposta de moció que partia de la que havia aprovat l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès (amb el vot a favor de CiU). Nosaltres aportàvem un text que agafava punts de diverses mocions en aquest sentit, principalment de les aprovades a Arenys de Munt i Vic (als dos llocs també amb el vot favorable de CiU).

Aquesta primera trobada va servir principalment per conèixer el parer de cadascú i decidir la forma de treballar. No recordo exactament el nombre de reunions que vam fer, ni a quina vam parlar el què, però entre aquella primera i les eleccions autonòmiques del 25N vam fer dos o tres més. Una bona part de feina es feia via correu electrònic.

Es pot explicar, però, alguns detalls importants. En Jimmy, no sé si a la primera o segona reunió, ens va comentar que tant CiU com el PSC havien refusat participar de les reunions i que CiU li havia reconegut que hi votarien en contra si la presentàvem. Aquest va ser el motiu per tal que la idea inicial fos presentar la moció abans de les eleccions autonòmiques ja que, en el context de les mateixes, CiU difícilment podria justificar un posicionament que no fos a favor del text.

Tot i que es volia presentar al ple de l’octubre finalment, i per facilitar la feina al Jimmy que tenia problemes, per presentar la moció derivats, del seu pacte de govern amb CiU, PSC i PP, vam accedir presentar-la al ple del novembre, que en principi havia de ser abans del 25N. Durant el mes que hi havia entre un i altre, el Jimmy es va comprometre a parlar, sobretot amb CiU, per tal d’assegurar el vot positiu d’aquestos. També l’ANC s’encarregaria de contactar amb CiU i PSC.

Entre mig havíem consensuat una moció molt més simple del que en un principi hauríem pensat, però amb l’objectiu d’aconseguir el màxim consens possible. Al text final, fins i tot, s’incloïa un punt a proposta de l’ANC que demanava penjar l’estelada al balcó de l’Ajuntament fins aconseguir la independència.

Crec que és digne de menció que aquest punt es va incloure ja que, el Sr. Llasat, president del nucli local de l’ANC volia presentar una moció demanant justament això. De fet fins i tot ens insistia que havia parlat amb diversos representats municipals i que era molt més factible que s’aprovés aquesta i no la de declarar El Vendrell municipi català lliure i sobirà. Des de la llunyania que dóna el temps, i sabent el resultat de tot plegat, no sé amb qui, teòricament, havia parlat en Llasat, però la seva capacitat d’anàlisis polític és com a mínim discutible. De fet, i segons paraules del Jimmy, va ser un dels punts amb els que CiU i PSC es mostraven més contraris.

Gairebé la darrera setmana de novembre s’anunciava que el ple finalment es faria el dia 27, després de les eleccions. En Jimmy ens va comentar que el ple el convocava l’alcalde i que no havia pogut fer res per tal que es realitzés abans del 25. Tanmateix, a pregunta nostra, en Jimmy explicava que finalment no havia pogut parlar amb CiU sobre el tema i que encara es desconeixia quin seria el seu posicionament definitiu.

La sorpresa va ser gran quan, el dia 27 comprovem que la votació de la moció no forma part de l’ordre del dia. Amb la ressaca electoral decidim no comentar res i esperar si es presentava a la del desembre. Al ple del 18 d’aquell mes també res de res. I durant aquelles setmanes cap justificació per part del Jimmy, cap correu, cap trucada. Silenci absolut.

Davant aquesta situació des de la CUP del Vendrell decidim enviar, el mateix dia 18, un correu demanant, com a mínim, explicacions, encara que sigui per respecte a la feina feta fins aquell moment.

Enviat el correu el Jimmy per fi respira i convoca una reunió, pel dilluns 7 de gener de 2013, per comentar la situació. A la mateixa, i veient que encara hi ha opcions de presentar la moció, les persones de la CUP que hi vam assistir, decidim no enredar el tema i acceptar les explicacions del regidor de JpV. Bàsicament un error general de comunicació entre les diferents organitzacions. A la trobada es decideix afegir un sisè punt, a petició de Reagrupament, i presentar la moció al Ple del gener.

A més a més en Jimmy ens comunica que CiU li ha dit que votaria a favor de la moció i que, per tant, només faltaria que el PSC s’abstingui o voti a favor per poder tirar-la endavant. Ens comenta que el Martí Carnicer li ha demanat veure la moció per veure si es poden afegir canvis i votar a favor. En aquesta darrera reunió s’acorda que, al ser una moció ja consensuada de fa temps i de per si ja força light, que es tirarà endavant tal qual a no ser que les possibles propostes del PSC no canviïn l’essència de la mateixa. Es fa incidència que tant ells com CiU mai han volgut participar de les trobades i que, després de tant de temps, ja és hora que cadascú es posicioni.

El final de tot plegat ja el sabeu: acord d’última hora entre CiU i PSC per presentar un text alternatiu. Dilluns al vespre el Jimmy realitza una reunió amb membres de l’ANC (desconec a petició de qui), ja que no es convida a la majoria de formacions que estàvem treballant en la moció. Després d’aquesta trobada, de la que desconec com es va desenvolupar, en Jimmy ens comunica que acceptarà la proposta alternativa i retirarà la moció conjunta. Suposo que és el que passa quan la valentia i els principis acaben on comença la por a perdre la cadira.

Es podria dir que el text aprovat és com una coca cola “light” sense cafeïna. Te la beus quan no hi ha altra cosa tot i que saps que no val res i ni tan sols et traurà la set. És un text que el llegeixes i dius “pffff, el podria votar a favor”, però que no diu res de nou, no deixa de ser un brindis al sol i no aporta, a la pràctica, res de res.

Hi haurà algú que pensarà: “hem aconseguit que el PSC es posicioni pel dret a decidir”. Però algú creu que realment servirà per tal que el PSC evolucioni cap al dret a decidir? De veritat? El posicionament del PSC, com el de molts altres, es mou en funció d’on pot treure més o menys suport electoral.

Quan vam començar tot aquest procés, a la primera reunió de l’octubre, la gent que representàvem a la CUP vam explicar que el nostre principal interès no era si la moció finalment s’aprovava o no. Durant les darreres eleccions municipals, i a posteriori també, diverses veus van reclamar la creació d’una coalició independentista i altres la formació d’una candidatura d’esquerres. Per nosaltres la negociació del text era només una bona excusa per començar a trobar-nos i crear sinèrgies i confiances entre les diverses organitzacions que participàvem. Això, durant les reunions, ho vam deixar clar més d’una vegada. Enteníem que si tota aquesta campanya de la moció funcionava seria un primer pas per, més endavant realitzar altres col·laboracions. I la realitat és que fins ahir, més o menys, no havia anat malament. Segurament he parlat més amb el Jimmy, o amb qualsevol representant de les altres formacions (excepte amb l’Alfredo d’EUiA) que en tot el darrer any.

Bé, tot va anar més o menys bé fins ahir. La realitat és que el Jimmy, amb la seva actuació durant els darrers dos dies, potser ha aconseguit sortir als titulars de diversos mitjans de comunicació amb la notícia que s’ha aprovat una moció a favor del dret a decidir. Però també és cert que ha tirat pel terra les possibilitats d’apropament que potser s’havien generat fins ara. El descontentament en aquest sentit no és únicament nostre. Per mi el treball conjunt amb altres forces ha de partir de valors com la confiança, el respecte, la transparència, la coherència, la paraula, l’honestedat, la solidaritat... El Jimmy m’ha demostrat que en compleix poques.

També vull remarcar una altra cosa. Fins a dia d’avui la tasca de l’ANC havia servit per marcar l’agenda política dels partits polítics. Aquesta setmana van ser els partits polítics (CiU i PSC) qui van marcar l’agenda política de l’ANC. Sense dubte una mala notícia.

Per acabar deixar clar que em sembla que tot plegat ha estat una situació generada pel propi Jimmy i no pel partit al que representa. Tothom sap que als darrers anys, i per dir-ho suau, no he estat massa d’acord amb algunes de les actuacions d’ERC al Vendrell, però crec que hem de ser justos. Desconec quin és el seu posicionament respecte el tema, o si estaven al corrent de tot plegat, però crec que no ha estat una decisió d’ells. Per tant vull que aquest punt quedi clar i sentengui que no ha estat responsabilitat d’ERC El Vendrell. Si m’equivoco seria una petita decepció.