Ja fa un temps una coneguda em va
enviar un missatge via Facebook on em comentava que havia decidit
esborrar-me d'aquesta aplicació. El motiu que em va donar era que
ella era Mosso d'Esquadra i que estava cansada de llegir mentides,
referint-se com a tals a les meves crítiques a aquest cos,
especialment després de l'assassinat de Juan Andrés Benítez, al
Raval, o de la mort d'en Yassir a la comissaria del Vendrell.
Fins i tot m'arribava a dir que “ni
sabíem qui era en Yassir” ni com funcionava “ni el govern
ni la justícia”.
Després de l'emissió dels documental
“Ciutat Morta”, on es denunciava les tortures, la manipulació i
les mentides d'un altre cos policial, en aquest cas el de la Guàrdia
Urbana de Barcelona; de l'aparició d'un vídeo sobre les tortures
patides fa 10 anys per tres joves graciencs a mans d'aquest mateix
cos, amb l'aparició d'un antic sergent de la ciutat reconeixent els
fets; o el més recent vídeo on uns Mossos apallissen un noi a
Barcelona, he decidit a fer un petit article sobre la qüestió.
Abans de començar tinc clar que als
Mossos d'Esquadra, a la Guàrdia Urbana de Barcelona, o a qualsevol
altre col·lectiu més o menys gran existeix gent de tot tipus. Als
Mossos hi ha gentussa i hi ha bona gent, i de fet tinc amics,
coneguts i inclòs família que ho són, i són gent treballadora
normal i corrent que no es dediquen a passar el dia torturant i/o
atonyinant a la gent.
Dit això crec que a aquestes alçades
qualsevol persona, amb un mínim de sentit crític i amb dos dits de
front, és capaç de veure que quelcom no funciona bé dins dels
Mossos o de la Guàrdia Urbana de Barcelona (extrapolable segurament
a altres cossos com la Ertzaintza, la Guàrdia Civil o la Policia
Nacional Espanyola).
Són innumerables les proves, ja sigui
mitjançant testimonis personals o testimonis gràfics en forma de
vídeos i fotografies. Veiem com un fet normal el fet de veure
membres de cossos policials, que digueu-me il·lús, teòricament
existeixen per fer complir la llei i la justícia, pegant, torturant,
insultant, provocant, mentint...
I tal com feia la companya que em va
esborrar del Facebook, normalment emparant-se en l'excusa tipus “no
sabeu qui era en Yassir”, recolzant-se sense dir-ho en l'argument
suat que en Yassir era un suposat delinqüent, que suposadament era
un “liante” o que suposadament consumia i/o passava drogues. I
dic suposadament perquè ni ho sé ni m'importa. No coneixia en
Yassir però res justifica que una persona sigui vexada, apallissada
o humiliada sota cap circumstància, i molt menys en mans de la
policia. Perquè que passi sota custòdia policial no hauria de ser
un atenuant sinó un agravant, perquè no hem d'oblidar que ells,
teòricament (perquè ja sabem que no és així), haurien de ser els
garants de la justícia.
Que mori una persona sota custòdia
policial hauria d'anar sempre acompanyada d'una investigació
profunda i transparent. I en el cas de la mort d'en Yassir aquesta no
ha sigut ni una cosa ni l'altra.
I l'argument de la criminalització és
recorrent. En el cas de la pallissa que quatre mossos d'esquadra van
perpetrar contra un jove, el passat dia 28 de gener a Barcelona, pel
fet que els hi demanés el número de placa, Albert Batlle, Director
General de la Policia, apuntava que el noi era sospitós d'haver
robat un IPAD. Com si pel fet que això fos cert ja quedés tot
justificat.
O com en el cas de la pallissa mortal
a l'empresari Juan Andrés Benítez, també a Barcelona, i també
pels Mossos d'Esquadra. En aquell cas s'excusaven en una suposada
actitud violenta i agressiva de Juan Andrés. També es van estendre
els rumors de sempre: que si anava drogat, que si anava begut.
Podria posar desenes i desenes de
casos, que normalment són silenciats pels mtjans de comunicació,
com per exemple la pallissa al periodista de La Directa, Bertran
Cazorla o les més que conegudes pallisses a la comissara de Les
Corts, etcètera.
A més a més, no podem oblidar
seccions com la BRIMO (Brigada Mòbil, els antidisturbis de tota la
vida) dels Mossos d'Esquadra, que han fet de l'ús de la violència
el seu modus operandi, i principal càncer de tot el cos. Cops,
vexacions, detencions arbitràries i tortures és la seva normalitat.
I no només contra els i les manifestants, sinó contra els
periodistes o qualsevol que es creui pel seu camí. I aquesta és una
realitat que coneix la resta de gent que treballa als Mossos.
I el problema, a més a més, és que
aquesta bona gent que treballa honradament dins els Mossos
d'Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona, o en el cos policial que
sigui, tot i conèixer aquesta realitat, callen i no aixequen la veu.
I amb el seu silenci ajuden a la normalització del problema
esdevenint còmplices. Qui embruta la imatge dels Mossos no som
aquelles persones que critiquem les seves actuacions, sinó els
mateixos Mossos.
En el mateix missatge que en va enviar
la persona que us comentava, em deia que que la policia també té
pares germans, fills, etcètera. Doncs bé, resulta que en Juan
Andrés Benítez, en Yassir, en Pedro Álvarez i molts altres també
tenien pare, mare, germans, amistats, fills, etcètera....I mai
oblidaré el cas d'en David, en Pere i en Jaume, els tres
vendrellencs detinguts de forma arbitrària durant la vaga general
del 29 de març de 2012 i el tracte que li van donar els seus
companys de feina.
Vídeo de la pallissa mortal a Juan Andrés Benítez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada