Mai he estat un gran amant de la
filosofia però crec que “El
mite de la caverna” de
Plató serveix perfectament per escenificar la situació actual d’una
bona part de la població. Sóc conscient, però, que no el faré
servir exactament en el mateix sentit que li donà el filòsof grec.
“El mite de la caverna”
es troba a l’inici del llibre VII de l’obra “La
República”. En ell Plató
explica l’existència d’unes persones que des del seu naixement
han estat presoneres a l’interior d’una cova, a les fosques.
Aquestes persones, a més a més, estan lligades amb unes cadenes de
peus, mans i coll, sense poder girar mai el cap,
de tal manera
que només poden mirar la paret que tenen davant. Darrera dels
presoners, i a una alçada superior a la que s’arriba per un
caminet, hi ha un foc que proporciona la poca llum present a la cova.
Entre les persones captives i el foc es troba
un mur.
De tant en tant, entre el foc i el mur
passen persones que porten diferents objectes per sobre l’alçada
de la tàpia,
projectant-se les ombres de les figures sobre la paret que els
presoners tenen tot just davant.
Plató explica que per aquells
presoners, que des de petits han viscut tancats a la cova, mirant
sempre cap a la paret, aquelles ombres projectades de tant en tant
són una veritat
indiscutible. No coneixen res
més que això i ho
acaben confonent amb la realitat.
Si una de les persones captives
s'aconseguís alliberar i sortir a l'exterior, tot i que en un
principi tindria dificultats per adaptar-se a la llum del sol, s'hi
acabaria acostumant i, veient
el món real, descobrir que ha viscut enganyat. El filòsof atenès
continuava explicant que si aquest presoner alliberat tornés a
l'interior de la cova, per donar la bona notícia a la resta de
persones encadenades, les hauria
de convèncer que han viscut
tota la vida enganyades. Segurament
considerarien que estaria
boig i se'n riurien d'ell. Fins
i tot, si intentés deslligar-los i obligar-los a sortir a
l'exterior, podrien respondre de forma violenta ja
que per ells la veritable realitat seria la de l'interior de la cova.
Ara canviem els presoners de la cova
per tots nosaltres. Substituïm les cadenes per una part de
l'educació que rebem des de petits, en molts casos plena de tabús.
Ens diuen què podem fer i què
no, el que és “normal” i el que no. Si fas això i allò ets bo
i aniràs al cel i sinó ets dolent i vas a l'infern. Les nenes han
de ser princeses i els nens futbolistes o policies. I si surts de la
línia ets l'estrany o el friki. En molts casos cadenes més pesants
que les de ferro.
Altres cadenes són les que ens
imposen els Estats, majoritàriament pensades per defensar els
privilegis d'un pocs per sobre dels drets de la major part de la
població. Normes que
confeccionen ells mateixos per
al seu propi interès.
Substituïm les ombres a
la paret pels grans mitjans de
comunicació: televisions, ràdios, diaris en paper o digitals,
etcètera.
De la
mateixa manera que les lleis, mitjans normalment controlats per la
minoria dominant per exposar únicament la seva realitat, la que
volen que ens creiem.
I les persones que projecten les
ombres són aquesta minoria privilegiada, els que no volen que canviï
res, les que ens volen esclaus i submissos. Les grans empreses, les
grans fortunes, la banca internacional, que envien els seus còmplices
necessaris, la classe política “tradicional”, a la cova per
passejar-se davant del foc a projectar ombres il·lusòries en forma
de promeses electorals.
Doncs bé, per sort hi ha persones que
saben que fora de la cova
existeix un altre món: un
socialment just on les persones puguin ser realment lliures.
I no és una utopia. Existeix i
només ens hem d'aixecar dels nostres sofàs, trencar les cadenes que
ens han imposat, i caminar a l'exterior. I el primer pas és que
siguem conscient de l'existència d'aquestes cadenes. Ningú diu que
sigui fàcil ja que des de la infantessa ens eduquen per tal que
pensem que el canvi és impossible. Però només depèn de nosaltres
mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada