Una de les coses que vull
anar fent durant aquest any és anar penjant, en aquest blog, petites
crítiques sobre els llibres que vagi llegint. He de reconèixer que
la lectura és un dels grans vicis de la meva vida.
Començaré amb l'últim
llibre que vaig llegir el 2014, de fet el vaig “finiquitar” el
darrer dia de l'any. Es tracta de “Nueva York” de l'escriptor
britànic Edward Rutherfurd. Es tracta d'una novel·la històrica a
l'estil de “Roma” de Steven Saylor, on l'autor utilitza
l'evolució de les diferents generacions d'una nissaga, o nissagues,
per mostrar-nos l'evolució d'una ciutat, estat, imperi o
civilització.
De fet, aquest tipus de
llibre és una constant en la bibliografia de l'autor anglès, ja que
“Londres”, “París”, “Rusia” o “Sarum”, segueixen la
mateixa dinàmica.
“Nueva York” comença
l'any 1664, quan la futura urbs nord-americana és una colònia
neerlandesa: Nova Amsterdam. Mitjançant les famílies Van Dyck,
Master, Caruso o O'Sullivan, l'autor ens apropa als esdeveniments i
personatges clau de la història de la ciutat i del país americà,
així com a una mostra de l'evolució cultural i social de la seva
societat.
Tot i que segurament no
passarà a encapçalar els rànquings de millors novel·les de la
història, “Nueva York” és un text força amè i, excepte en
petits moments, les seves més de 900 pàgines es llegeixen força
bé.
Penso que aquest tipus de
llibre poden servir per realitzar una primera aproximació, a tall de
pinzellada, de la història de la ciutat o país protagonista.
Després, sempre hi ha múltiples opcions per aprofundir si al lector
o lectora li interessa.
Valoració: 3 estrelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada