dimecres, 28 de gener del 2015

"Memento mori" de César Pérez Gellida




Memento mori” expressió llatina que en català es traduiria com “recorda que has de morir”, en el sentit que tots som mortals, és el títol del llibre amb el que he obert el 2015.

Aquesta és l’opera prima de l’escriptor val·lisoletà César Pérez Gellida, i és el primer volum de la trilogia “Versos, canciones y trocitos de carne”.

Sinopsis

Septiembre de 2010. Aquella mañana de domingo nada le hacía presagiar al inspector de homicidios de Valladolid Ramiro San­cho que acababa de dar comienzo una pesadilla que lo dejaría marcado para el resto de sus días.
La investigación del asesinato de una joven ecuatoria­na a la que le han mutilado los párpados y cuyo cuer­po han encontrado unos versos amenazantes, ocupa las primeras páginas de esta novela negra narrada con un dinámico y atrevido lenguaje cinematográfico. Sin embargo, el autor nos arrastra por un camino inespe­rado al describir los hechos desde la perspectiva del propio asesino: un sociópata narcisista influenciado por la música más actual y por las grandes obras de la literatura universal.
La evolución frenética de los acontecimientos desem­boca en la intervención de uno de los especialistas más reconocidos en el comportamiento de los ase­sinos en serie. Este complejo triángulo emocional, unido a la intriga que envuelve al siniestro cómplice del asesino, hace que Memento mori se convierta en un profundo thriller de acción con banda sonora que atrapará”.

El llibre de Pérez Gellida és una novel·la negra situada a Valladolid i protagonitzada per Ramiro Sancho, inspector de policia del Grup d’Homicidis de la ciutat, i per Augusto Ledesma, dissenyador gràfic i assassí en sèrie.

No patiu pel fet que us hagi dit el nom de l’assassí, ja que en aquesta novel·la l’autor ens el diu des de la primera pàgina. De fet, el llibre presenta al seu inici una relació dels i les protagonistes i, entre ells, ja apareix Ledesma com psicòpata assassí.

Des de a l’èxit de la trilogia “Millennium” de Stieg Larsson, la novel·la negra ha patit un boom espectacular que ha comportat coses positives i negatives per al gènere. Un dels aspectes negatius és l’arribada massiva de títols a les prestatgeries de les nostres llibreries, molts dels quals, no ens enganyem, són absolutament tòpics i infumables. Aquest però, no és un fenomen exclusiu de la novel·la negra.

A mi, que m’agrada llegir de tot, abans de comprar un llibre m'agrada mirar per internet els comentaris de la comunitat lectora, sobretot de l’especialitzada en el gènere en concret que en aquell moment em vingui de gust llegir. És una forma per separar “el gra de la palla”, tot i que en la lectura, com en tot a la vida, al final és una qüestió del gust personal de cadascú i el que busquem llegint el llibre en qüestió. El llibre de Pérez Gellida en cap cas seria palla, sinó gra del bo.

Memento mori” és un llibre que es llegeix rapidíssimament i que enganxa des del primer moment. Amb personatges consistents i amb una personalitat pròpia molt marcada. Tot i que no existeix la incògnita de descobrir qui és l’assassí ja que, com he dit anteriorment, ho sabem des del principi, la novel·la conté girs inesperats que la fan interessant i trepidant fins al final.

Una de les coses a destacar, que no havia trobar a cap llibre, és que és una novel·la amb banda sonora. Durant les pàgines de l’obra trobareu referències a més d’una vintena de cançons: des de Rammstein a Héroes del Silencio, passant per The Cranberries, Mozart o Love of Lesbian. Recomanable anar escoltant-les mentre llegim per així poder-nos integrar més al transcurs de la història.

De fet, a la pàgina web de l’autor (http://www.perezgellida.es/) trobareu un apartat completament dedicat a “Memento mori”. Allà trobareu molta informació sobre la novel·la, fins i tot un apartat dedicat a la banda sonora on podreu escoltar totes les cançons que hi apareixen. També hi trobareu un apartat in podreu descarregar els dos primers capítols del llibre per si voleu fer un primer tast.

Disfruteu-la tot recordant que, un dia o altre, tots morirem :)

Valoració: 4 estrelles

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada