Feia
molts anys que anava darrera d'alguns llibres de l'escriptor americà
Nicholas Guild. El problema era que les seves novel·les feia molts
anys que no es tornaven a editar al nostre país. Això, sumat a que
“El asirio”, i la seva continuació “La estrella de
sangre”, estan considerades per bona part de la crítica com a
dues de les millors novel·les històriques de la història, feia que
les edicions de segona mà arribessin a preus espectaculars. De fet
els havia arribat a trobar per més de 80 euros en pàgines web
especialitzades.
I
quan ja havia perdut l'esperança Edicions Pàmies es fa amb els
drets de l'autor i comença a editar justament els tres llibres de
l'autor que tenia a la meva agenda. El 2013 apareix “El asirio”
i el 2014 publica primer “El macedonio” i després “La
estrella de sangre”. Infinitament agraït a la gent de Pàmies
i un record a la gent que volia fer negoci amb uns llibres pels que
ara no podran demanar més de 3€...
Com
us deia anteriorment “La estrella de sangre” és la
continuació de “El asirio”, on s'explica la vida de
Tiglath Assur, fill del rei assiri Sennaquerib. El primer llibre
relata des del seu naixement fins la seva condemna a l'exili, quan el
seu germà Asarhadón és nomenat rei a la mort del seu pare. El
segon es centra en la seva fugida i els seus dies a l'exili on,
acompanyat del seu servidor grec Kefalos, que havia estat el seu
esclau, passarà per la costa fenícia, Egipte o Sicília.
Un
dels fets diferencials és on i quan està ambientada la novel·la,
ja que està ambientada al segle VII aC en ple imperi d'Assíria,
més o menys a l'actual Irak. El fet de poder apropar-nos a aquest
període ja seria un al·licient, ja que no és una temàtica gaire
tracta a la novel·la històrica.
Però
el que, des del meu punt de vista, fa diferent aquesta novel·la a
moltes altres és la magistral forma de l'autor per apropar-nos a
aquesta cultura. M'encanta! M'encanta la com ho explica, m'encanta la
història i m'encanten els personatges principals, especialment
Tiglath Assur i el seu servior i amic Kefalos.
He
de reconèixer que quan no vaig poder evitar una profunda pena quan
vaig acabar de llegir aquesta segona part, bàsicament per haver de
dir adéu a uns personatges entranyables.
Valoració: 5 estrelles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada