Sobre la taxa de guals

Com molts i moltes ja deveu saber, el passat 29 d’octubre el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona va emetre una sentència, contrària a l’Ajuntament del Vendrell, en referència a la polèmica aplicació de la taxa de guals. Aquest primer dictamen és fruit de la demanda que en Ricardo Eiriz, veí del municipi, va presentar contra el consistori.

Segons informen alguns mitjans de comunicació, com el Baix Penedès Diari, “la sentència feta pública avui indica que no hi ha proves que Eiriz faci servir l’aparcament del seu habitatge i que la decisió de cobrar la taxa de gual amb caràcter retroactiu es basa només en una presumpció del consistori. La jutgessa afegeix que per cobrar la taxa en qüestió, el consistori ha d’acreditar l’ús per part del veí de l’aparcament. Per això obliga a l’ajuntament a anul·lar les liquidacions que reclamaven per la taxa i a pagar els costos del judici. A més la sentència no es pot recórrer, ja que la suma dels diners no és excessivament alta”.

Sense haver tingut accés al text complet, aquesta sentència seria un cop directe a un dels arguments més utilitzats per l’equip de govern (PSC, CiU, PP, ERC i Reagrupament) a l’hora d’aplicar la taxa a tothom, amb retroactivitat inclosa: nosaltres cobrem i, en tot cas, que els veïns demostrin que no fan ús del pàrquing.

Argument maquiàvel·lic i perillós. Cobrament preventiu de taxes? Ens trobem amb una nova modalitat de tributació?

Posant un exemple més extrem, seria com si a tothom que sortís d’una discoteca, o un concert, li anessin posant multes per conduir sota els efectes de l’alcohol amb l’única raó de tenir carnet de conduir. Independentment de si tenien cotxe, de si anaven a conduir, de si realment havien begut...Ep, però en tot cas posem la multa i que els veïns demostrin que no superaven la taxa d’alcohol. Esperpèntic, no?

Com a resposta a la sentència, l’equip de govern ha fet públic la següent nota de premsa:

“Sentència amb efectes particulars i limitats al cas concret

La sentència no qüestiona la taxa de guals

La sentència de 29 d'octubre de 2013 dictada per part del Jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona, en relació al recurs contenciós administratiu interposat contra les liquidacions de la taxa de guals, només és d'aplicació en aquest cas concret.

La resolució judicial no qüestiona la validesa de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per les entrades de vehicles a través del domini públic ni de la resta de liquidacions practicades.

L'Ajuntament del Vendrell, des de fa molts anys, ha aplicat de forma continuada aquesta taxa mitjançant l'aprovació de les ordenances fiscals, els padrons i les liquidacions corresponents, sense que s'hagin produït canvis normatius importants en relació al fet imposable del tribut.

Des del govern es valora la important col·laboració de la ciutadania amb l'Ajuntament del Vendrell per assolir una aplicació ajustada de la taxa. Liquidar la taxa a tots els ciutadans que fan ús de l'entrada de vehicles suposa aplicar el principi d'igualtat tributària, ja que hi ha molts veïns que de bona fe ja l'estaven tributant.

La revisió efectuada va donar lloc a la pràctica de 6.500 noves liquidacions. Contra aquestes s'han presentat 1.116 recursos de reposició, dels quals se n'han resolt 727 després d'analitzar cas per cas i prèvies inspeccions dels tècnics de Via Pública. En concret, s'han estimat 160 recursos, el 22% del total dels resolts. Aquesta regularització ha estat possible gràcies a la informació que els ciutadans han facilitat sobre la no utilització del domini públic i que ha permès resoldre la majoria de casos sense arribar a la via judicial.

L'Ajuntament del Vendrell analitzarà en detall el contingut i els efectes de la sentència, que no es pot recórrer per raó de la quantia, malgrat que hi ha sentències d'altres tribunals que confirmen la possibilitat de girar les liquidacions de la taxa en el cas que no s'hagi sol·licitat la preceptiva llicència”.

Pam a pam.

En primer lloc l’actitud de l’equip de govern: zero autocrítica i cap mínima intenció de rectificar i posar fi a aquest abús.

Per altra banda: “la sentència no qüestiona la taxa de güals”. Efectivament, més que qüestionar la taxa en sí mateixa el que qüestiona és la forma abusiva d’aplicar-la. Tal com estableix l’ordenança reguladora:

“Constitueix el fet imposable de la taxa l’aprofitament especial que té lloc per l’entrada de vehicles a traves de la via pública a edificis o cotxeres particulars o aparcaments individuals; a garatges o locals per a la seva vigilància, a tallers, a benzineres a aparcaments annexos a zones comercials i la reserva de via publica per a aparcaments exclusius, carrega i descarrega de mercaderies de qualsevol mena, especificat en les tarifes contingudes a l’article 6 d’aquesta Ordenança”.

“Són subjectes passius de la taxa, en concepte de contribuents, les persones físiques i jurídiques, així com les entitats a que es refereix l’article 35.4 de la Llei General Tributaria, a favor de les quals s’atorguin les llicencies per a gaudir de l’aprofitament especial, o els qui es beneficiïn de l’aprofitament, si es va procedir al gaudiment sense l’oportuna autorització”.

Llegint aquests paràgrafs de la pròpia ordenança, i tal com estableix la sentència, crec que és obvi que només s’ha de cobrar la taxa en els casos que s’acrediti que és dóna el fet imposable.

En tercer lloc: “sentència amb efectes particulars i limitats al cas concret”. Intent per part de l’equip de govern d’amagar i reduir la importància que realment té aquesta primera sentència. És obvi que només es centra en la situació concreta de la persona que va presentar el recurs, però no és menys obvi que crea precedent i obre la porta a la presentació de més recursos per persones en una situació semblant.

En quart lloc: “liquidar la taxa a tots els ciutadans que fan ús de l’entrada de vehicles suposa aplicar el principi d’igualtat tributària, ja que hi ha molts veïns que de bona fe ja l’estaven tributant”.

En aquest paràgraf torno a veure un tic que ha tingut l’equip de govern durant aquesta legislatura, quan ha volgut justificar actuacions polèmiques: intentar “criminalitzar” la ciutadania. Volen donar a entendre que tot plegat no deixa de ser una mesura per fer pagar a aquells veïns que, tot i fer servir el pàrquing no l’estan pagant.

No ens deixem enganyar per aquest paràgraf. No crec que ningú critiqui que es cobri la taxa a aquelles persones que en fan ús. El problema és que l’Ajuntament la cobri a tothom, de forma indiscriminada, sense comprovar si existeix l’aprofitament o no. I que, a més a més, l’Ajuntament cobri la taxa amb retroactivitat! És també en aquest sentit en el que es mou la sentència del passat 29 d’octubre.

També vull fer un petit incís. Potser que aplicar la taxa a tots els ciutadans que fan ús de l’entrada de vehicles suposi aplicar el “principi d’igualtat tributària”, però en cap cas el de “justícia tributària”. Per que l’ordenança que regula els guals aplica la mateixa taxa a aquelles persones que guanyen 1.000 € mensuals, a les que en guanyen 5.000 € o a les que no guanyes res. Per què es cobra el mateix a la que treballa que la que està a l’atur, a la que encara té un subsidi que a la que no ingressa res de res... Igualitària? Potser sí. Justa? No.

Tinc molt clar que aquest “zel” a l’hora d’aplicar la taxa no respon a altra cosa que a la necessitat de l’equip de govern de generar ingressos per fer front a un deute brutal, ja conegut per tothom, que ells mateixos han generat durant les darreres dècades. La història de sempre, fer-nos pagar a tots i totes els seus errors. Privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.

I no voldria acabar sense parlar de la manca de transparència de tot plegat. Amb un informe previ, encarregat per l’Ajuntament, sobre la situació dels guals que segons alguns mitjans de comunicació podria haver tingut un cost d’entre 60.000 i 70.000 €. Després de mesos i mesos de demanar-ho per escrit i de reunir-nos amb el Sr. Martí Carnicer, des de la CUP i EUiA del Vendrell encara no hem aconseguit accedir a dit informe, ni saber el cost real, ni a quina empresa se li va encarregar ni quin va ser el mecanisme per escollir-la.

Foscor i més foscor.