dimecres, 18 de març del 2015

"Elantris" de Brandon Sanderson



Com ja he dit en altres ocasions, m'agrada llegir molts tipus de gèneres diferents i vaig alternant entre uns i altres indistintament. Segurament, però, la novel·la històrica i la fantàstica ocupen un lloc preponderant a les meves prestatgeries.

Com molta de la gent lectora de literatura fantàstica vaig començar a aficionar-me al gènere de ben petit, amb 14-15-16 anys. Recordo com de casualitat, i per curiositat, vaig agafar en préstec el segon volum de “El señor de los Anillos” de JRR Tolkien (en aquells moments no sabia ni que es tractava d'una trilogia) a la biblioteca municipal quan aquesta encara estava a l'històric edifici de la Rambla.

De la trilogia del anell, a “El Hobbit” i “El Silmarillion”, també de Tolkien, per passar després a les múltiples trilogies del món de la “Dragonlance” de Margaret Weiss i Tracy Hickman.

La meva relació amb el gènere, però, va tenir un abans i un després amb G.R.R. Martin i la seva sèrie “Canción de Hielo y Fuego”. M'agrada tant, i m'ha fet gaudir tant, que m'ha costat trobar altres que m'omplin de la mateixa manera.

El meu peregrinatge entre diversos autors em va arribar a descobrir en Joe Abercrombie i les seves novel·les basades en l'univers de la seva primera trilogia “La Primera Ley”. Brutal! Bestial! Si us agrada en Martin no us podeu perdre en Abercrombie!

I finalment em vaig decidir a provar en Brian Sanderson, un dels autor de moda en el món de la fantasia. En una de les meves visites a la llibreria Gigamesh de Barcelona (oci i subcultura!), em van recomanar que comencés per “Elantris”, el primer llibre publicat per l'autor nord-americà. 


La ciudad de Elantris, poderosa y bella capital de Arelon, había sido llamada la “ciudad de los dioses”. Antaño famosa sede de immortales, un lugar repleto de poderosa magia, Elantris ha caido en desgracia. Ahora sólo acoge a los nuevos “muertos en vida”, postrados en una insufrible “no-vida”, tras una misteriosa y terrible transformación.

Un matrimonio de estado destinado a unir los dos reinos de Arelon y Teod se frustra, ya que el novio, Raoden, el príncipe de Arelon, sufre inesperadamente la Transformación y se convierte en un “muerto en vida” obligado a refugiarse en Elantris. Su reciente esposa, la princesa Sarene de Teod, creyéndole muerto, se ve obligada a incorporarse a la vida de Arelon y su nueva capital Kae.

Mientras, el embajador y alto sacerdote de otro reino vecino, Fjordell, va a usar su habilidad política para intentar dominar los dos reinos de Arelod y Teod, con él propósito de someterlos a su emperador y dios”.


El text no m'ha decepcionat tot i que, des del meu punt de vista, no està al nivell dels dos autors anteriorment esmentats.

Elantris és una antiga capital del regne d'Arelon, on vivien una mena d'ésser totpoderosos, gairebé déus: alts i forts, sanaven ràpidament, savis, podien fer ús de poders màgics....al voltant de la capital existien diverses ciutats on la gent “normal” vivia. I qualsevol persona podia assolir aquesta divinitat mitjançat la Shaod o Transformació, que actuava a l'atzar. Persones que un dia es despertaven i sense saber com, es despertaven com a elantrins i podien així anar a viure a la capital.

Quan comença el llibre ens trobem que tot ha canviat. Fa deu anys, sense saber-se els motius, tots els elantrins perden tots els seus poders i es transformen en una mena de morts en vida. Elantris deixa de ser la ciutat poderosa que era per convertir-se en una presó on tanquen tota la gent que agafa la “malaltia”.

En un context de regnes en conflicte, aliances precàries, lluites entre sectes religioses i revolucions socials, durant les 642 pàgines de l'edició de butxaca de Nova, l'autor ens aproparà a descobrir el misteri de la decadència d'Elantris.

Un dels seus fets diferencials és que, en el context de la literatura fantàstica actual on la majoria dels autors estenen les seves narracions a un mínim de tres volums, la història d'Elantris comença i acaba en un mateix llibre.

Llibre facilet de llegir, amb una història entretinguda i que et manté en la incògnita fins gairebé el final. Recomanat si t'agrada la fantasia i vols passar una bona estona.

Valoració: 3 estrelles


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada