El passat dimecres 24 de setembre, un grup
d’activistes de la
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Vendrell,
van ocupar un bloc de pisos buit situat a la carretera de Santa Oliva número 34.
L’edifici seria propietat del SAREB, també conegut com a “banc dolent" i feia 8
anys que estava abandonat, temps en el que ha patit múltiples destrosses i
robatoris.
L’edifici, que compta amb 36 habitatges, ha estat batejat com a Edifici 47, en referència a l’article 47 de la constitució espanyola, el qual teòricament garanteix el dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada.
Tot i l’alt nombre d’habitatges de l’edifici, la gent de la PAH s’ha trobat amb que la major part, a dia d’avui, no són habitables pel fet de trobar-se molt malmesos. Això farà que per ara només s’hi puguin instal·lar set famílies.
Algunes organitzacions vendrellenques, com les assemblees locals de la CUP i d’EUiA ja han mostrat el seu suport a l’acció mentre que, per la informació que arriba, l’Ajuntament del Vendrell no ha accedit a les peticions dels membres de la PAH: contenidors d’obra per procedir a la neteja i connexions d’aigua i llum.
L’objectiu de la PAH és negociar amb el SAREB i la Generalitat per aconseguir que s’acabi destinant el bloc a habitatge de lloguer social. De fet, a principis d’aquest mateix mes es va conèixer que els 40 habitatges de l’edifici ocupat per la PAH, a Sabadell, eren cedits pel mateix SAREB, a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, per que fossin destinats a lloguer social.
Per motius laborals vaig haver de seguir l’ocupació des de les xarxes socials i amb la pell de gallina. Quan per la tarda vaig arribar al Vendrell, vaig anar a visitar l’edifici i vaig poder xerrar amb algunes de les persones que hi havien participat, i era emocionant palpar l’emoció i il·lusió que s’hi respirava.
Durant els darrers dies hi ha hagut cert debat al voltant d’una informació apareguda en alguns mitjans, on es comentava que l’edifici encara no era del SAREB i que la persona propietària havia presentat denúncia davant els Mossos d’Esquadra. Al meu entendre, aquest és un debat força estèril, i que no rebaixa en absolut la importància de l’acció realitzada per la PAH.
Crec que aquesta ocupació és significativa en un municipi com El Vendrell. Una vila on l’estafa immobiliària, altrament dita bombolla immobiliària, va esdevenir el suposat motor econòmic de la vila, pel benefici de constructors, promotors, bancs, caixes, polítics i altres especuladors diversos. Un estafa realitzada amb la connivència de l’Ajuntament que veia en aquest sector la gallineta dels ous d’or, i que ens ha portat a encapçalar els rànquings d’atur i deute municipal entre altres. Un poble on aquesta especulació ens ha deixat centenars d’habitatge buits i centenars de famílies desnonades. I ara el problema serà si l’edifici era del SAREB o encara no? Gent sense casa i cases sense gent, com s’entén?
L’alliberament d’aquest edifici coincideix amb la notícia que l’Ajuntament del Vendrell sortejava, avui a les 10h a la sala d’actes del Centre Cívic l’Estació, un pis de lloguer social situat al carrer de les Roquetes. Un pis! La realitat és que aquest no és un fet excepcional ja que la política municipal en aquesta matèria, als darrers anys, ha estat gairebé nul·la. Zero promoció de lloguer social. I des de fa molts anys cap promoció d’habitatges de protecció oficial, des de la promoció de la Caixa i la d’Adigsa.
Oferirà més habitatges socials la PAH en unes setmanes que les administracions els darrers anys. L’Edifici 47 és la veritable Obra Social, i la mostra que l’autoorganització popular, la lluita colze a colze de la ciutadania al carrer, i la desobediència han de ser eines bàsiques d’emancipació. La prova que no hem de demanar els nostres drets sinó que els hem d’exercir.
L’edifici, que compta amb 36 habitatges, ha estat batejat com a Edifici 47, en referència a l’article 47 de la constitució espanyola, el qual teòricament garanteix el dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada.
Tot i l’alt nombre d’habitatges de l’edifici, la gent de la PAH s’ha trobat amb que la major part, a dia d’avui, no són habitables pel fet de trobar-se molt malmesos. Això farà que per ara només s’hi puguin instal·lar set famílies.
Algunes organitzacions vendrellenques, com les assemblees locals de la CUP i d’EUiA ja han mostrat el seu suport a l’acció mentre que, per la informació que arriba, l’Ajuntament del Vendrell no ha accedit a les peticions dels membres de la PAH: contenidors d’obra per procedir a la neteja i connexions d’aigua i llum.
L’objectiu de la PAH és negociar amb el SAREB i la Generalitat per aconseguir que s’acabi destinant el bloc a habitatge de lloguer social. De fet, a principis d’aquest mateix mes es va conèixer que els 40 habitatges de l’edifici ocupat per la PAH, a Sabadell, eren cedits pel mateix SAREB, a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, per que fossin destinats a lloguer social.
Per motius laborals vaig haver de seguir l’ocupació des de les xarxes socials i amb la pell de gallina. Quan per la tarda vaig arribar al Vendrell, vaig anar a visitar l’edifici i vaig poder xerrar amb algunes de les persones que hi havien participat, i era emocionant palpar l’emoció i il·lusió que s’hi respirava.
Durant els darrers dies hi ha hagut cert debat al voltant d’una informació apareguda en alguns mitjans, on es comentava que l’edifici encara no era del SAREB i que la persona propietària havia presentat denúncia davant els Mossos d’Esquadra. Al meu entendre, aquest és un debat força estèril, i que no rebaixa en absolut la importància de l’acció realitzada per la PAH.
Crec que aquesta ocupació és significativa en un municipi com El Vendrell. Una vila on l’estafa immobiliària, altrament dita bombolla immobiliària, va esdevenir el suposat motor econòmic de la vila, pel benefici de constructors, promotors, bancs, caixes, polítics i altres especuladors diversos. Un estafa realitzada amb la connivència de l’Ajuntament que veia en aquest sector la gallineta dels ous d’or, i que ens ha portat a encapçalar els rànquings d’atur i deute municipal entre altres. Un poble on aquesta especulació ens ha deixat centenars d’habitatge buits i centenars de famílies desnonades. I ara el problema serà si l’edifici era del SAREB o encara no? Gent sense casa i cases sense gent, com s’entén?
L’alliberament d’aquest edifici coincideix amb la notícia que l’Ajuntament del Vendrell sortejava, avui a les 10h a la sala d’actes del Centre Cívic l’Estació, un pis de lloguer social situat al carrer de les Roquetes. Un pis! La realitat és que aquest no és un fet excepcional ja que la política municipal en aquesta matèria, als darrers anys, ha estat gairebé nul·la. Zero promoció de lloguer social. I des de fa molts anys cap promoció d’habitatges de protecció oficial, des de la promoció de la Caixa i la d’Adigsa.
Oferirà més habitatges socials la PAH en unes setmanes que les administracions els darrers anys. L’Edifici 47 és la veritable Obra Social, i la mostra que l’autoorganització popular, la lluita colze a colze de la ciutadania al carrer, i la desobediència han de ser eines bàsiques d’emancipació. La prova que no hem de demanar els nostres drets sinó que els hem d’exercir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada