12 anys a les trinxeres!

Tot just avui es compleixen 12 anys de la primera aparició pública del Col·lectiu la Trinxera: una roda de premsa per presentar el Correllengua de l'any 2002, els primera actes que organitzàvem.

La Trinxera naixia de la unió de gent que militava en aquell moment a les Joventuts d'Esquerra Republicana del poble, i algunes persones que érem de l'entorn de l'Esquerra Independentista, tot i que no militàvem a cap organització. I bàsicament ho vam fer perquè a les dues parts no ens agradava el rumb que portava la nostra vila, i volíem treballar i lluitar per aconseguir un El Vendrell més just i per l'alliberament nacional i social de la nostra terra. I si per ambdòs costats teníem les mateixes inquietuds, perquè no treballar conjuntament?

Recordo les reunions prèvies fetes a la taula del fons de la sala de darrera del Racó i com, en Josep Maria, en mig del debat de quin nom posar a la nova entitat, deia: i si li diem Col·lectiu la Trinxera?

No està gens malament que aquesta setmana ens hagi portat diferents regals: la retirada de la llei contra l'avortament i la dimissió d'en Gallardón, que el TIL hagi estat tombat a Ses Illes, l'aprovació de la llei de consultes, la convocatòria del #9N2014 i el suport, aquest mateix matí, de l'Ajuntament del Vendrell a aquesta data i al dret a decidir.

Perquè, qui ens havia de dir fa 12 anys, quan portar una estelada i defensar la independència per alguns era gairebé sinònim de ser uns terroristes, que a dia d'avui aquesta seria una opció majoritària? Qui ens havia de dir que el procés avançaria tant i en tant poc temps?

Tot i que ja fa temps que no milito al Col·lectiu la Trinxera continuo sentint que, en part, també es casa meva. De fet, tot i que són organitzacions independents, la CUP, Arran, la Trinxera, etcètera formem part d'un mateix projecte i moviment.

Aquests 12 anys han estat plens d'errors i encerts, moments dolents però també boníssims. Potser el pitjor record van ser els gairebé tres llargs dies, plens de neguit i incerteses, durant els que la injustícia va tenir segrestats tres companys, i amics nostres: en David, en Jaume i en Pere.

Moments increïbles, com les 12 edicions del Correllengua, aconseguir fer caure l'Hinojo, l'interventor municipal condemnat per assetjament sexual, donar vida a aquell primer Ateneu de l'escorxador, o aquell concert de la primera Festa Major Alternativa amb més de 2.000 persones i el sol lluint mentre encara tocaven els Different Way. Allò sí que va ser una empalmada!

Però per sobre de tot el millor record són totes i cadascuna de les persones amb les que he compartit centenars d'hores de reunions i assemblees, d'encartellades, concerts, xerrades, concentracions, manifestacions, escrits, exposicions... Persones amb les que he compartit alegries, festes, abraçades, petons al sofà d'aquell primer Ateneu, riures, acudits, finals de champions del barça, emissions de capítols finals de sèries de TV3, menús al Racó, semàfors, murals, partides de futbolins, concursos de catximbes, amor, borratxeres.... Perquè si una cosa ha estat la Trinxera és una família! I si una cosa, per sobre de tot, he après durant aquests 12 anys és el veritable significat de la paraula camarada :)

El projecte continua més viu que mai i, si algun dia aconseguim la victòria, serà gràcies a cadascun de vosaltres. Noms imprescindibles que no diré per no deixar-me a ningú.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres! La lluita continua! Ens veiem a les trinxeres!