El documental d'en Jordi Évole

Fa una parell de dies que volia escriure sobre l'emissió, a la Sexta, del “documental” d'en Jordi Évole sobre el 23F.

Estirat ja al llit, i mentre feia zàping abans de tancar els ulls, vaig enganxar, més o menys, la meitat del programa. I sincerament, sense voler semblar pretensiós, no m'ho vaig creure ni per un segon. I no és perquè la història plantejada no podés ser creïble. Realment, que hi hagués tanta gent que se la creiès s'explica perquè una bona part de la ciutadania considerem que la classe política seria capaç d'inventar-se i fer qualsevol cosa...fins i tot simular un cop d'estat.

Per aquest mateix motiu, pel tarannà propi de bona part dels polítics, és que no em vaig creure res. Algú creu que, si això hagués succeït realment, sortirien tants representants polítics, de gairebé tots els colors, en un documental televisiu reconeixent que van enganyar la població d'aquesta manera?? Però si els pots tenir gravats dient una cosa i ells et dirien que en diuen una altra!

A més, em fa gràcia que en Jordi Évole s'intenti excusar dient que tot plegat és una forma de denunciar que els mitjans de comunicació ens poden mentir sempre que ho vulguin i que, de fet, així passa cada dia. I ens ho diu una persona que realitza aquesta reflexió des de la Sexta, canal propietat de Atresmedia, els mateixos amos que altres mitjans de comunicació com Antena 3 o Onda Cero. Mitjans que segurament practiquen allò que ell mateix denuncia. Per mi poca credibilitat. Vindria ser com un regidor de PxC denunciat actes racistes...

Sincerament crec que simplement l'únic objectiu era obtenir ressò mediàtic i garantir una molt bona audiència. Emetre un documental un 23F venent la moto que s'explicaria la veritat sobre el cop d'estat ho assegurava.

I, si us plau, deixeu de compar-lo amb l'Orson Welles! Évole juga sobre segur amb una temàtica que sap que crearà interès. De totes formes us dic que veig més probable que patim una invasió extraterrestre a que un conjunt de polítics reconeguin que han mentit.