Don Francisco Palau i Rabassó, gran patriota...

La setmana passada us explicava com 4 anys després d’aprovar-se, a l’Ajuntament del Vendrell, una moció presentada per la CUP del Vendrell per inventariar i retirar la simbologia franquista que encara hi havia al municipi, el nostre consistori encara no havia fet res de res.

També us explicava que part d’aquest inventari ja havia estat realitzat pel Memorial Democràtic. Entre els vestigis relacionats hi ha una placa de marbre blanc, per la que aquest organisme públic en recomanava la retirada, situada al carrer del Mar número 12, molt a prop del mateix Ajuntament, dedicada a “D. Francisco Palau i Rabassó, gran patriota fundador de la Peña Ibérica Vendrell”. La placa es va posar el 1955.

Qui era Francisco Palau Rabassó i què era la Peña Ibérica?

Palau i Rabassó fou un vendrellenc militant de moviments de l’extrema dreta espanyola.

Va ser un dels fundadors i principal dirigent de la Peña Deportiva Ibérica, entitat política i esportiva de caire ultradretà i anticatalanista creada a Barcelona el 1923. L’entitat, camuflada com a penya del RCD Español, estava integrada per funcionaris de l’Estat i ex-militants del Sindicato Libre i de la La Traza, així com per militars i alguns obrers.

Durant els primers anys es va caracteritzar per promoure enfrontaments amb aficionats del FC Barcelona. Hem de tenir en compte que el futbol començava a convertir-se en un esport de masses, i el RCD Español es convertia, pels nacionalistes espanyols, en l’equip “que sostenía la bandera españolista en Barcelona” front el FC Barcelona, identificat amb el catalanisme.

José Fernando Mota Muñoz (Universitat Autònoma de Barcelona) explica a “Precursores de la unificación: el España Club y el voluntariado español, una experiencia unitaria de la extrema derecha barcelonesa (1935-1936)”, que “la Peña Deportiva Ibérica se había separado en 1923 de los Grupos Esportivos Iberia, nombre bajo el que se camuflava la actividad de los grupos de choque de la Juventud Tradicionalista a los que encuentran demasiado tibios en su españolismo”.

A tall de dada, sobre el seu tarannà violent, la referència que en fa un article, publicat al portal PericosOnline.com, en record al primer títol de Copa guanyat per part del RCD Español. El partit es va celebrar a València, al camp de Mestalla, el 3 de febrer de 1929, i el va enfrontar al Real Madrid. El text comenta que “cal explicar que entre els prop de quatre mil desplaçats espanyolistes (per uns vuit mil seguidors blancs), una part significativa pertanyia a l'activista Peña Ibérica de José María Poblador i Francesc Palau i Rabassó, fet que va fer pensar a les autoritats en la possibilitat de que es generessin disturbis de gravetat”.

El 1925 eliminen la paraula “Deportivo” del seu nom i comencen a tenir cada cop més significació com a grup espanyolista de l’extrema dreta, caracteritzats per les seves accions violentes.

Altres dirigents coneguts van ser José María Poblador y José Solano Latorre

A Barcelona, carlistes espanyolistes, membres de la Peña Ibérica, dels Sindicatos Libres i la JNE, així com militars destinats a la ciutat comtal, van confluir el 1924 a la Unión Patriótica, partit impulsat per Miguel Primo de Rivera per sostenir políticament la seva dictadura.

La Peña Ibérica però, sempre va mantenir la seva autonomia organitzativa i la seva predisposició a l’acció directa. Quan es va dissoldre part de la seva militància es va integrar a la Unión Social Hispánica, altres a les JONS i alguns a altres organitzacions.

En una pàgina web trobo més referències a Francisco Palau i Rabassó. El situen, l’any 1934, com a President de la Unión Social Hispánica. Sobre aquesta entitat es citen part dels seus Estatuts Socials, presentats davant el Gobierno Civil de la província de Barcelona, l’1 de juliol de 1933: “Su objeto es la unión de todas las clases sociales españolas para conseguir la superación de España en un espíritu de justicia, disciplina y patriotismo”. L'edició de 19 d'abril de 1934 de La Vanguardia el posiciona com a “jefe de propaganda” d'aquesta organització.

Aquesta mateixa pàgina identifica Palau i Rabassó com a “futuro falangista”. De fet ens explica que el 30 de març de 1935 es dissol l’USP per acord unànime de la seva Asamblea General per tal d’integrar-se a la Falange de Barcelona.

Per la seva banda, José María Poblador apareix com a cap de la cèl·lula barcelonina de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) que el 1934 també es fusionava amb Falange Española, creant-se Falange Española y de las JONS a la que també va encapçalar a Barcelona.

No he trobat la data exacta de la seva mort tot i que a la pàgina 18, de l’edició de 19 de maig de 1954, de “La Vanguardia Española” es fa referència al “Sentido homenaje a la memoria de Don Francisco Palau Rabassó”. La notícia explica que “en el Círculo de Estudios se celebró el anunciado acto de homenaje a la memoria del malogrado patriota don Francisco Palau Rabassó, fundador de la Peña Ibérica, acto que fué presidido por el subjefe provincial del Movimiento, don José Solano Latorre (...)”.

Recordar que José Solano Latorre havia estat company de Palau Rabassó al capdavant de la Peña Ibérica.

El text també explica que a l’acte hi va participar Salvador Palau Rabassó, “hermano del agasajado, quien después de recordar diversas anécdotas de carácter familiar agradeció la celebración del acto”. Per més detall, en Salvador Palau i Rabassó va ser advocat i expert en filatèlia (va ser el primer president de la Federación Española de Sociedades Filatélicas). A dia d’avui, el principal carrer de la zona escolar del Vendrell porta el seu nom.

L’acte d’homenatge va finalitzar, de nou amb la intervenció de Solano Torre, al crit de “¡Arriba España!”.

La pàgina 14 de “La Vanguardia Española”, de 6 de gener de 1955, presenta una crònica del funeral a la secció de necrològiques. Explica que es va realitzar “en la Capilla del Santísimo, de la iglesia parroquial de la Concepción se celebraron ayer por la mañana solemnes funerales en sufragio del alma de don Francisco Palau Rabassó (...)”. Comenta que els assistents “elevaron sus oraciones por el eterno descanso del que fué gran patricio barcelonés, cuya memoria perdurará tanto por sus virtudes personales como por el manifiesto patriotismo de que siempre dió muestras a través de su actividad pública y privada”.

El periòdic quinzenal “Vendrell. Portavoz Católico de la Villa” ens explica el motiu de la col·locació de la placa. L'edició de 15 de gener de 1955 informa, a la segona pàgina, de la sessió plenària de l'ajuntament vendrellenc, celebrada el 29 de desembre de 1954. Entre els acords s'informa del següent:

“Organizar, conjuntamente con la Jefatura Local del Movimiento, para el día 20 de Enero próximo, los actos commemorativos del XVI Aniversario de la Liberación de nuestra Villa por las invictas fuerzas del Glorioso Ejército Nacional, aprobándose como uno de los principales a celebrar, el de la colocación de una placa en la casa donde nació el preclaro hijo de esta Villa Don francisco Palau Rabassó, fundador de la “Peña Ibérica” que seguía en la Región Catalana los postulados del Insigne proto-mártir José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española”.

És una vergonya que tants i tants anys després del final de la dictadura franquista la gent del Vendrell encara hagi d'aguantar plaques de d'homenatge a personatges com “don Francisco Palau i Rabassó”. Per decència, i per no trair la memòria de totes aquelles persones que han patit, d'una forma o una altra, la repressió feixista de l'etapa franquista, l'equip de govern hauria de retirar aquest símbols de forma immediata.

I si la passivitat dels nostres governants continua, de la mateixa manera que els darrers trenta anys, ho farà el poble.